El nou projecte de llei que proposa el Govern, va destinat a despenalitzar l´avortament lliure dins el plaç de entre 12 i 14 setmanes, elegant certs motius per justificar-lo com: seriós perill de l´embaraç per la mare, greus anomalies o malformacions del fetus, com també certes enfermetats que el poden afectar, casos que no es donem amb tanta freqüència, com per facilitar i afavorir l´avortament lliure, com la cosa més normal.
Un altre justificació de facilitar l´avort, és què pretenen demostrar, que el fetus no és un ser humà i, és clar, no ho és ni ho serà, si se l´elimina abans de que ho pugui arribar a ser. El que no poden negar però, - esta demostrat científicament-, és que el fetus te vida i per lo tant se l´ha de protegir i defensar. Vida que prové de dos éssers humans, home i dona, pare i mare.
Quan la cel.lula sexual masculina, - l´espermatozoide -, s´uneix a la cel.lula femenina en penetrar l´ovul, es produeix la fecundació, moment en el que s´inicia una nova vida i què, en trobar-se els 23 cromosomes masculins, amb els 23 femenins, s´inicia el procés d´evolució, d´un nou ésser, amb tota la informació genètica, que el definirà com a únic i irrepetibre, inclòs definit el seu sexe masculí o femení
Si algú vol demostrar que en aquest moment, no es pot parlar d´un ésser humà, sí, haurà d´acceptar i convencer-se de què, el procés iniciat te totes les condicions naturals i evolutives, per acabar sent-ho.
El dret a la vida comença, en el mateix moment de la concepció, passa pel dret a néixer i ha de concloure, en arribat el moment de la mort natural.
Si som objectius, ens adonarem de què, la majoria dels avortaments, no es produeixen per malformacions del fetus, sinó, per embarassos no desitjats, la majoria en període de la adolescència i per una manca de educació i informació i previsió.
Pel dret a la vida, és urgent educar en la sexualitat, en l´us dels anticonceptius i, al coneixement de les conseqüències i seqüeles, tant físiques com psíquiques que pot deixar, un avortament provocat, ja que de això no en parlen els polítics. El que és recomanable i s´ha de tenir en compte, és què, és més ètic i saludable, prendre mesures per evitar posar en camí una vida, que iniciar-la i després eliminar-la.
Eduquem en la cultura de la vida. Una societat que no educa a la vida, és una societat oberta a la violència i la deshumanització; una societat mancada de sensibilitat i sentiments.
Si denunciem i rebutgem les guerres i el terrorisme, per les morts que provoquen injustament. Si defensem la vida davant la pena capital, - la pena de mort -, i no defensem la vida en el ventre de la mare, és que estem actuant amb una gran dosi de cinisme i de insensibilitat; estem malalts ètica i emocionalment...
Hem de ser conscients també de que, l´avort s´ha convertit en un gran negoci, per aquells metges, clíniques i hospitals, que no tenen gaire escrúpols; un negoci que atempta contra la salut de la dona, de manera enganyosa i a la que cal prevenir. A més cal tenir en compte els avorts provocats per persones no professionals en la medicina, que posen en perill moltes vides humanes.
Els metges, arribada la seva graduació, fan el jurament Hipocràtic que haurien de tenir ben present a l´hora d´eccercir la seva professió i sobre tot en el punt 5e “I no donaré cap droga letal a ningú, ni que m´ho demanin, ni suggeriré el seu ús i, de la mateixa manera, no donaré a cap dona pessari avortiu, sinó que, al llarg de la meva vida exerciré el meu art sensatament.”
Podríem donar una ullada també, al document de la Declaració Universal dels drets Humans l´article 1er “ Tots els éssers humans neixen lliures i iguals amb dignitat i en drets. Son dotats de raó i de consciència, i els cal matenir-se entre ells amb esperit de fraternitat”. Aquesta dotació de raó i conciencia de de que esta dotat l adult, ens ha de dur a defensar que, “néixer lliures i iguals”, només és possible si no es provoca l´avort.
també mirant la Declaració dels Drets de l´Infant, aprovada en Assemblea General de les Nacions Unides en 1989, l´article 2on diu: “L´infant gaudirà d´una protecció especial i disposarà d´oportunitats i serveis per desemvlupar-se, física, mental, moral, espiritualment i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat...” Per lo tant, la primera oportunitat i dignitat que se li ha d´otorgar, és la de poder desenvolupar-se de manera natural i progressiva, en el ventre de la mare i de poder néixer.
Dins la meva escala de valors, el primer és el de la vida, el més valuós, el que sempre defensaré.
Toni Olives Camps
Un altre justificació de facilitar l´avort, és què pretenen demostrar, que el fetus no és un ser humà i, és clar, no ho és ni ho serà, si se l´elimina abans de que ho pugui arribar a ser. El que no poden negar però, - esta demostrat científicament-, és que el fetus te vida i per lo tant se l´ha de protegir i defensar. Vida que prové de dos éssers humans, home i dona, pare i mare.
Quan la cel.lula sexual masculina, - l´espermatozoide -, s´uneix a la cel.lula femenina en penetrar l´ovul, es produeix la fecundació, moment en el que s´inicia una nova vida i què, en trobar-se els 23 cromosomes masculins, amb els 23 femenins, s´inicia el procés d´evolució, d´un nou ésser, amb tota la informació genètica, que el definirà com a únic i irrepetibre, inclòs definit el seu sexe masculí o femení
Si algú vol demostrar que en aquest moment, no es pot parlar d´un ésser humà, sí, haurà d´acceptar i convencer-se de què, el procés iniciat te totes les condicions naturals i evolutives, per acabar sent-ho.
El dret a la vida comença, en el mateix moment de la concepció, passa pel dret a néixer i ha de concloure, en arribat el moment de la mort natural.
Si som objectius, ens adonarem de què, la majoria dels avortaments, no es produeixen per malformacions del fetus, sinó, per embarassos no desitjats, la majoria en període de la adolescència i per una manca de educació i informació i previsió.
Pel dret a la vida, és urgent educar en la sexualitat, en l´us dels anticonceptius i, al coneixement de les conseqüències i seqüeles, tant físiques com psíquiques que pot deixar, un avortament provocat, ja que de això no en parlen els polítics. El que és recomanable i s´ha de tenir en compte, és què, és més ètic i saludable, prendre mesures per evitar posar en camí una vida, que iniciar-la i després eliminar-la.
Eduquem en la cultura de la vida. Una societat que no educa a la vida, és una societat oberta a la violència i la deshumanització; una societat mancada de sensibilitat i sentiments.
Si denunciem i rebutgem les guerres i el terrorisme, per les morts que provoquen injustament. Si defensem la vida davant la pena capital, - la pena de mort -, i no defensem la vida en el ventre de la mare, és que estem actuant amb una gran dosi de cinisme i de insensibilitat; estem malalts ètica i emocionalment...
Hem de ser conscients també de que, l´avort s´ha convertit en un gran negoci, per aquells metges, clíniques i hospitals, que no tenen gaire escrúpols; un negoci que atempta contra la salut de la dona, de manera enganyosa i a la que cal prevenir. A més cal tenir en compte els avorts provocats per persones no professionals en la medicina, que posen en perill moltes vides humanes.
Els metges, arribada la seva graduació, fan el jurament Hipocràtic que haurien de tenir ben present a l´hora d´eccercir la seva professió i sobre tot en el punt 5e “I no donaré cap droga letal a ningú, ni que m´ho demanin, ni suggeriré el seu ús i, de la mateixa manera, no donaré a cap dona pessari avortiu, sinó que, al llarg de la meva vida exerciré el meu art sensatament.”
Podríem donar una ullada també, al document de la Declaració Universal dels drets Humans l´article 1er “ Tots els éssers humans neixen lliures i iguals amb dignitat i en drets. Son dotats de raó i de consciència, i els cal matenir-se entre ells amb esperit de fraternitat”. Aquesta dotació de raó i conciencia de de que esta dotat l adult, ens ha de dur a defensar que, “néixer lliures i iguals”, només és possible si no es provoca l´avort.
també mirant la Declaració dels Drets de l´Infant, aprovada en Assemblea General de les Nacions Unides en 1989, l´article 2on diu: “L´infant gaudirà d´una protecció especial i disposarà d´oportunitats i serveis per desemvlupar-se, física, mental, moral, espiritualment i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat...” Per lo tant, la primera oportunitat i dignitat que se li ha d´otorgar, és la de poder desenvolupar-se de manera natural i progressiva, en el ventre de la mare i de poder néixer.
Dins la meva escala de valors, el primer és el de la vida, el més valuós, el que sempre defensaré.
Toni Olives Camps
