lunes, 22 de febrero de 2010

domingo, 21 de febrero de 2010

NOMÉS PER ALS MENORQUINS? ¡NO!

Publicat en el Diari Menorca 21/02/2010

És sorprenent la reacció de certs col·lectius polítics, entossudits en posar fre al turisme, en tots de mirar de facilitar el que vinguin. Potser és que aquests, gaudeixen d´un bon sou, vinguin o no turistes. Però ho vulguem o no, la nostre economia, depèn en gran part del turisme. Son moltes les empreses i comerços, que depenen de la temporada turística, per tirar endavant i mantenir uns llocs de feina. Per això no sé que pretenen aquests que voldrien que el Camí de Cavalls només fos pels menorquins, per por del risc de masificar-lo, fet que seria d´un bon símptoma, però que no crec que es doni.

No me puc imaginar, la ruta del Camí de Cavalls amb uns rètols que diguin: “D´us exclusiu pels menorquins” o, “Prohibit l´accés a turistes”, perquè tinc la sensació de que això és el que alguns voldrien i me sembla que ja és hora de oferir i promocionar de debò el que tenim, el que ens caracteritza, la nostre cultura el que ens identifica.

Penso que oferir al Camí de Cavalls com a reclam turístic és un encert. Crec, ho he dit altres vegades, que l´hem de dotar d´uns serveis bàsics mínims, per facilitar el recorregut. Com també contribuir a crear alguns llocs de feina, dotar-lo d´un servei de vigilància, neteja i manteniment permanents. Controlant el que es pugui pernoctar, - no acampar -, però sí facilitar a aquells que ho vulguin, poguer fer sa volta a Menorca d´una tirada.

A Menorca avui per avui, consider-ho que estem en condicions ja, d´oferir una ruta de vins, tenim un patrimoni arqueològic que molts voldrien tenir, tenim el Camí de Cavalls, i recordar que som Reserva de la Biòsfera i això, no ho podem amagar o guardar en un armari en vidres, sinó oferir-ho, com afegit al sol i platja que molts altres indrets també ofereixen .

Ho he dit també en altres ocasions, no penso que ens hagin de preocupar els excursionistes de la ruta del Camí de Cavalls, per ser aquells que busquen el gaudir de ple de la natura i per lo tant, la protegeixen i la defensen, son respectuosos amb ella.

Sempre que puc faig algun tram d´aquesta ruta, i me satisfarà molt coincidir amb vianants amb els qui no comparteixo l´idioma, però sí l´amor a la natura i això me és més que suficient. Sóc menorquí i vull convidar als qui ens visiten, a conèixer i gaudir del que tenim a Menorca.

Toni Olives Camps

mar de llebeig

 
Posted by Picasa

Cap den Font

 
Posted by Picasa

sábado, 20 de febrero de 2010

viernes, 19 de febrero de 2010

jueves, 18 de febrero de 2010

martes, 16 de febrero de 2010

...???

 
Posted by Picasa

LA LLENGUA NO POT SER UN OBSTACLE

Publicat en el Diari Menorca 12/02/2010

Molt S´ha comentat durant aquests dies, sobre el projecte fallit del Sr. Jesús Manzanares, amb l´intent de crear una bodega de disseny més un hotel rural en la finca de Torralbenc. Penso que no hi ha molt més sa dir del que ja s´ha dit, només que penso que és una llàstima, deixar perdre oportunitats com aquesta.

Donades les circumstancies, penso que tot projecte orientat a dinamitzar i impulsar la economia menorquina, ha de ser ben rebut, donant-li el suport oportú sense posar-hi gaires traves.

Hi ha massa llocs a Menorca abandonats, magnifiques construccions de mares, a punt de caure en runes. Un patrimoni que tenim, en que ens cal aprofitar qualsevol oportunitat, per recuperar-lo i donar-li alguna utilitat abans que sigui massa tard. És per això què penso, que oportunitats com aquesta, mai s´haurien de deixar perdre.

El que més me crida l´atenció però davant aquest fet, és l´anècdota que conta el Sr. Manzanares, davant la postura de cert membre de les nostres institucions, dirigint-se a ell parlant en menorquí, quan ell en ser d´una ciutat de parla castellana no podia entendre el que li deien. Això me recorda una vegada, que vaig entrar en un comerç al centre de Maó, i una parella d´anglesos era atesa pel propietari, que en tot moment s’hi va dirigir parlant en menorquí, fins que estupefactes, abandonaren el local sense comprar cap objecte.

Com a menorquí sempre he defensat el que és nostre, la nostre cultura, la nostre llengua, la nostre identitat, però sempre respectant els de diferents cultures o llengües. Sense perdre la nostre identitat menorquina, podem ser acollidors, tolerants, servicials i amables; que ben segur ens ho agrairan.

Amb les circumstancies actuals, no estem en condicions de deixar perdre oportunitats de projectes innovadors, orientats a incrementar la economia i crear llocs de feina, i més si aquest estan orientats a recuperar, algunes hectàrees de camp abandonat. Per això és convenient agilitar tràmits i tenir bons modals, i si algun cop cal parlar en castellà, penso que no és cap deshonra. Si vaig a un país estranger on no parlo la seva llengua, m´agarda tot esforç que facin per donar-se a entendre.

Ho vulguem o no, depenem del turisme, i la nostre llengua no pot ser mai cap obstacle a l´hora de rebre´ls. No son moments per imposar, sinó per oferir, a no ser que ens vulguem quedar sols

Toni Olives Camps

Camí de Cavalls

 
Posted by Picasa
 
Posted by Picasa

SERVEIS MÍNIMS


Publicat en el Diari Menorca 15/02/2010

Recuperar el Camí de Cavalls, ha estat un repte i una lluita durant molts anys, per una gran majoria de menorquins, fins que a la fi, ho hem aconseguit. Ara només cal, dotar-lo d´uns servies mínims que permetin fer la volta a Menorca d´una tirada.

Me sembla molt encertada la idea, de considerar establir una ruta eqüestre, com oferta turística, donada la gran afecció que hi ha pels cavalls a Menorca. Però el que si és cert, és que tant si la ruta es fa a cavalls com a peu, el Camí de Cavalls s´ha de dotar d´uns serveis que facilitin el dur a terme les excursions.

És cert com s´apunta des d´algún col·lectiu, que a Menorca hi funcionen negocis d´agroturisme. Penso que son conceptes, ofertes i alternatives diferents, per arribar a un sector de turisme o usuaris més ample. Hi haurà aquells qui el seu poder adquisitiu li permetrà fer agroturisme i d´altres que només podran o preferiran, pernoctar a un “lloc”, o muntant una tenda, escollint fer el senderisme.

De fet el qui pretén fer la volta a s´Illa, el que necessita és al cap del dia poder pernoctar i descansar en algun lloc o muntant una tenda puntualment, i a poder ser, proveir-se aigua i alguns aliments per continuar.

Record anys enrera, quan els propietaris per on passava el Camí de Cavalls, el xermaven cada any fent-lo net de maleses, i el senyalaven amb emblanquinats de calç, per orientar els excursionistes, que sempre compraven algun formatge o sobrassada, però sobre tot es proveïen d´aigua. Senzillament això és el que necessita ni més ni manco qualsevol que vulgui fer aquesta ruta.

Si en algun tram no hi ha possibilitat de pernoctar en cap “lloc” , sí permetre pernoctar en sac de dormir i tenda. Pernoctar que no és el mateix que acampar, ja que només és muntar la tenda el vespre per aixecar-la al matí i continuar.

Si be es cert que els usuaris del Camí de Cavalls son gent respectuosa i que estima la natura, no estaria demés elaborar un document de bon us, amb unes normes o consells a seguir, en el moment d´emprendre la ruta. Tot i així estic segur, que els usuaris del Camí de Cavalls tant d´aqui com els qui ens visiten, no som dels de deixar deixalles, sinó que si troben una llauna un plàstic per terra, el recollim per dur-lo a on pertoca, el primer contenidor de fems que trobem. Si a partir d´ara oferim el Camí de Cavalls com una alternativa turística, aquesta haurà d´anar acompanyada dels complements necessaris, com també alguns contenidors de fems.

Recuperat el Camí de Cavalls, seria bo recuperar aquells “llocs”, edificis emblemàtics de mares i típics de Menorca. Aquelles cases de camp anys enrera habitades per la pagesia, avui algunes en runes, que es podrien explotar i oferir en posibiltat de lloguer; per setmanes, mesos o temporades... Un oferta per aquest que busquen el contacte amb la natura durant to l´any, tant per els illencs com pels turistes, revaloritzant a la vegada, aquesta part de camp abandonat.

Buscar noves alternatives, recuperar i oferir el que tenim, acompanyant amb els serveis necessaris.

Toni Olives Camps

sábado, 13 de febrero de 2010

viernes, 12 de febrero de 2010

lunes, 8 de febrero de 2010

martes, 2 de febrero de 2010