Imatges i lletres: septiembre 2011

Publicat en el Diari Menorca 19-9.2011

LLAGOSTA DE MENORCA

Uns dels productes més exquisits i més preuats, que tenim els menorquins és, “sa llagosta de Menorca”, llagosta vermella amb el nom científic de: “Palinurus elephas”. Si be es cert, que podem trobar exemplars de llagosta al sud de Mauritània, illes Britàniques, sud de Noruega, Grècia, Líbia, Còrsega i Sardenya... Segons en Paco Roberto, pescador artesà de llagosta de fa devers 30 anys, ell assegura que com sa llagosta de Menorca no n’hi ha cap que li guanyi amb qualitat. Amb en Paco vaig tenir una interessant conversa, així vaig sabre que dia 1 de setembre s´ha acabat sa temporada de pesca de llagosta, començant sa “veda”, que es perllonga fins dia 1 d’abril en que comença sa temporada de bell nou.
Anys enrere sa llagosta es pescava amb n’anses, uns aparells molt respectuosos amb el medi, avui en dia aquestes aparells han estat suplantats per les xarxes. A Menorca la pesca artesanal de sa llagosta es realitza, al fons del circalitoral superior, situat entre 40 i 70 metres, es permet tenir calades les xarxes durant 48 hores. Segons en Paco enguany ha estat una temporada normal, sa llagosta aquest any, s’ha venut entre 60 i 65 €. De sa pesca es viu diu en Paco, tot i que tenir amb condicions de pescar la barca, cosa un dineral, i no parlem de quan els dofins en alguns cassos els destorcen les xarxes, desprès se’n va a norris el negoci.
Els pescadors artesans es regeixen per unes normatives, que segons en Paco provenen de Brucel•les. I els dos hem estat d’acord amb, què en saben a Brucel•les de les problemàtiques i necessitats que te Menorca amb temes de pesca o d’altres? És que qualcú ens representa allà amb veu i vot, ens tenen presents i ens arriben les subvencions que toca... (Potser una cooperativa o associació de pescadors artesans de llagosta, beneficiaria el sector a l’hora de comprar xarxes o altres estris de pesca, a l’hora de demanar ajuts, a l´hora de fixar preus etc.)
Vaig plantejar a ne´n Paco un dubte que tinc... Si vaig a qualsevol restaurant i demano una caldereta de llagosta, com sé que és de Menorca? Com se que no es congelada i d’un altre país? Com sé com diem en castellà que no me donen “gato por liebre.” Segons ell difícil de detectar per un profà com jo, i potser fins hi tot qualcú que es dona per entès. Així que vaig continuar parlant des tema amb en Pa. Si tenim formatges de Menorca amb denominació d’origen; si tenim vins amb denominació de “vins de la terra de Menorca”, perquè no, “llagosta de Menorca” amb segell de qualitat i garantia per els consumidors, tenint la seguretat de que consumeixen un producte autòcton, l’autèntic... Segons ell seria lo desitjable, jo vull creure que en sortirien beneficiats tant consumidors com pescadors. Suposo que aquí s’hi ha d’implicar les administracions, recolzant aquest col•lectiu de pescadors artesanals, amb el suport que es mereixen.
Bé com que del tema en podien xerrar moltes hores, el que me proposà en Paco és la pròxima temporada anar a veure com se pesca sa llagosta, açò pot ser tot una bona experiència, a no ser que agafi un bon mereix! En principi l’hi vaig agafar sa paraula i, per acabar li vaig demanar com fa el sa caldereta, diu que no te cap secret: Es talla la llagosta, es so fregeix en una cassola i es treu, es fa el sofregit, s’hi posa aigua, els tossos de llagosta, la picada i s’apaga el foc, Un bon vi blanc de Menorca i, ¡Bon profit! No ho vull dir molt fort, però, no creieu que lo de ca nostre és lo millor... Si no ho defensem nosaltres, qui ho defensarà?

Toni Olives Camps