domingo, 6 de septiembre de 2009
CAN BERNAT TRECERA GENERACIÓ
En Bernat Pons, conegut per “en Bernat de na Ponsa”, tenia un comerç dedicat al transport de mercaderies, amb un grapat de carros i cavalls, el medi que empraven en aquella època.
També disposava d´una serradora, on els pagesos feien cua per serra llenya, per a les cuines de ferro i forns de pa, tant del poble com de la pagesia que hi havia en aquells temps. Distribuïa pinsos, llavors i guano als pagesos, a la vegada que els recollia la producció del formatge que desprès comercialitzava.
En 1950 en Bernat Pons, adquiria es molí des Pla, on es pagesos hi duien el blat a moldre per tenir farina per consum propi, com també, ordi i civada per farines per el bestiar.
En Bernat Pons Gomila, va heretar del seu pare un negoci, avui totalment renovat i adaptat a les circumstancies actuals, com es la flota de moderns camions i grues, mantenint alhora la tradició del formatge.
La darrera novetat, és l´obertuta d´una botiga de formatges a n´es Pla de Sant Climent, iniciativa dels seus fills na Gràcia i en Bernat, tercera generació que segueix la tradició i es dedica al formatge artesà.
El motiu de l´apertura de la nova botiga de Can Bernat a n´es Pla de Sant Climent, va despertar la meva curiositat i, m´hi vaig presentar amb intenció de recopilar més informació. Amb la atenció i amabilitat d´en Bernat, vaig tenir la oportunitat de poder repassar la trajectòria de la tradició del formatge a Can Bernat La història del formatge de Can Bernat comença, allà pels anys 40, desprès de acabada la guerra. Can Bernat era el lloc obligat de trobada dels pagesos, on compraven el menjar per el bastia, el guano i les llavors per sembrar. Alhora que ell els hi comprava la producció del formatge.
Cada dilluns, els pagesos del contorn de Sant Climent, portaven la producció setmanal del formatge a Can Bernat; formatge que passava a unes cambres, col.locat en canyissos, on continuava el procés de curació. Les peces de formatge s´anaven girant cada setmana i untant amb oli, fins a adquirir la condició de semi-curat, curat i vell i ser posades al mercat. Uns formatges d´una qualitat excel·lent, degut al seu procés de producció totalment artesana Aquest formatge que era present a la majoria d´establiments de alimentació de Menorca, ho era també a Mallorca i Barcelona on gaudia d´un mercat ben seleccionat. La recollida de formatge del contorn de Sant Climent,en el seu moment més àlgid va arribar a aglutinar 40 llocs.
Amb l´entrada del turisme a Menorca, el transport va anar augment i es modernitza. El camp però rebé un revés, molta gent de la pagesia marxà a la construcció, fins que mica en mica, els llocs varen tancar i s´abandonaren. On antany se sembrava blat i farratges, i predominava la producció del formatget avui s´ha convertit autèntica marina d´ullastres i mates, amb llocs totalment improductius.
Però el formatge de Can Bernat continua, i es manté en la mateixa qualitat i elaboració artesana de tota la vida, seleccionat i mimat com sempre, a la botiga “Can Bernat” a n´es Pla de Sant Climent, on anys enrera era “Es Molí Dés Pla”.
Na Gràcia i en Bernat, son la tercera generació que es dedica al formatge artesà, que com bons emprenedors i amb molta il.lusió, l´ofereixen des del passat dia 13 a la seva botiga. A part dels millors formatges, hi ha una extensa gamma de productes de Menorca com: sobrassada, mel, confitures, vins i rebosteria entre altres. Un botiga especialitzada amb productes autòctones, on es valoren els fruits de la nostre terra.
Personalment els i dono la enhorabona, sobretot per seguir donat suport als productes del camp menorquí, i donant continuïtat a una tradició familiar. Si aneu a Sant Climent, no deixeu d´anar a testar els seus formatges, els autèntics artesans.
Si voleu un bon formatge,
el trobareu a Can Bernat,
us serà un bon companatge
damunt una llesca de pa preparat.
Toni Olves
sábado, 5 de septiembre de 2009
SABRE FER, I COMPARTIR LA FESTA
Les ensaïmades ja toven, i estem apunt de començar un any més, les “ Festes de la Mare de Déu Gràcia ” les nostres festes populars, en honor a la nostre Patrona. Unes festes, que tenen una doble vessant, la part espiritual i la part profana o popular, però que es complementen alhora.
Un part espiritual i de devoció a la Verge que comença amb l´ofrena floral a l´hermita de Gràcia, passant per les completes de la vigília de la festa a la mateixa hermita, amb la participació de tots els caixers. L´acte més emotiu però és la celebració de la missa de caixers el dia de la festa, a Santa Maria presidida per la imatge de la Verge de Gràcia i amb assistència de tots els caixers que participaran amb el “Jaleo”.
La part més popular o del carrer, te el seu inici la vigília de la festa, amb repicada de campanes i llançament de coets, seguit del passa carrers, amb els gegants i caps grossos, delícia de petits i grans.
Unes festes que es complementen amb la nostre musica tradicional i el nostre folklore, i que conclouen amb els focs artificials; explosió de l´art de la pirotècnia.
Les festes populars, son aquest parèntesi tant desitjat, que romp la rutina del nostre quefer quotidià. Festes que son part de la cultura del poble, i que hem de viure amb tota intensitat, compartint-la amb tots els qui ens envolten, com bons transmissors d´aquesta tradició.
Viure les festes amb intensitat no vol dir però, anar col.locats fins d´alt de “Pomada”, aquesta barreja ja tradicional de Gin i llimona, que entre be, però que si n´abusem, podem acaba malament espanyant-nos la festa, tenint que dormir la “mona”.
Procurem sabre donar la imatge de saber fer festa, no pels efectes de l´alcohol, sinó per mor de la alegria que ens surt del cor.
Tots som convidats a fer festa, i n´hem de fer de debò, però amb seny, amb respecte els altres i, sobre tot als caixers i als cavalls. Caixers i cavalls que es coneixen i s´entenen mútuament. No els agafem mai la brida o els punxem els cavalls, ni els facem res que pugui altera o provocar un accident. Facem i gaudim de la festa, amb molt respecte i civisme.
La festa l´hem de fer tots, i si anem amb el cap clar en farem mes i mes i, els que la presenciïn per primera vegada, segur que s´enportaràn un bon record . De tots depèn un poc, celebra les festes amb pau i amb harmonia, procurant evitar incidents i accidents.
¡ Bones festes per tothom!
Toni Olives Camps
martes, 1 de septiembre de 2009
UN MONUMENT A L´ART URBÀ O, ESPERANT QUE S´ESFONDRI...
El rebedor d´un casa, sol ser el mirall del seu interior. L´entrada quasi sempre es el reflexa de la resta de la llar. Igualment l´entarda d´una ciutat, ha de ser la tarja de presentació, del que trobaran en el seu interior.
Primer me vaig aturar, vaig observar des de diferents àngels i vaig aprofitar per fer unes fotografies, com no més per tenir un record, o perquè no, participar en qualque concurs.
I es que passant per davant el que va ser, hospital militar “ General Cuesta Monereo “, un d´aquests matins abans que surti el sol, me vaig delectar contemplant el que, mes que res, és un monument a l´art urbà, on els qui es dediquen al “graffitis”, hi han estampat la seva firma tot jugant-si la pell. Però al manco, aquests fenòmens de l´art urbà, han sabut donar una utilitat a un edifici abandonat, al que no s´ha li ha sabut donat utilitat abans que s´esfonfri.
Les entrades a la ciutat de Maó, i sobre tot la principal; entenent per principal la que prové de l´aeroport, per ser per on accedeix més gent a la nostre ciutat, haurien d´estar més presentables. L´entrada principal hauria de ser com el rebedor de casa, la tarja de presentació de la resta de la nostre ciutat, que per cert també necessita un bon repassó, com granar més la fullaraca que tiren certs arbres, que és una vertadera porqueria.
Penso que es podrien embellir més les entrades a Maó, com també el seu interior, donant una imatge més acollidora i atractiva, fent honor a l´enunciat que porten alguns vehicles de neteja de... “ Maó la mar de neta “.
Vull insistir en que, l´accés principal a Maó, es mereix una atenció especial i no deixar-la amb l´estat en que esta.
I als qui es dediquen a l´art urbà, que de cap manera vull excloure, ni despreciar, potser s´els haurien facilitar alguns indrets, amb murs o blocs de formigó, on poder explaiar-se amb l´art del “graffitis” sense necessitat de jugar-se el físic. Amb allò de tenir un lloc per cada cosa i. cada cosa al seu lloc.
“ Maó la mar de neta, “ és clar que si... Hi ha prou papereres i cendres per el fumadors, als nostre carrers ? I nosaltres els ciutadans, tenim prou responsabilitat i educació cívica per no embrutar ? Tots tenim responsabilitats. Que cadascú assumeixi la seva.
Toni Olives Camps
Suscribirse a:
Entradas (Atom)