raïm

 

S´ACABA L´ESTIU: I ARA QUÈ...

Anys enrera, Menorca vivia i depenia molt de la agricultura i la ramaderia. Les sabates i la bijuteria, també foren en un temps, una important font d´ingressos dins la nostre economia illenca.

Amb la descoberta i arribada del turisme, el sector del camp va rebre un cop baix, en marxar molts del seus treballadors, al gremi de la construcció, on s´hi aconsegueien uns sou més engrescadors i més segurs, que conduïren a un millor nivell de vida.

El turisme arrelà i agafa força, però en tots de donar un bon servei i qualitat preu, el que intentarem fer va ser escòrr´els les butxaques. Ens creiem tenir “la gallina de los huevos de oro”, i la vàrem fer pondre fins a matar-la, fent que el turisme s´ha anés a norris.

Es comença a parla de globalització, se eliminen barreres aranzelàries, s´obren fronteres. La gent es mou d´un lloc a l´altre, el lliure comerç fa que les grans empreses traslladen els seus negocis, on més barata és la mà d´obra. Sorgeix més i més forta competència i, això, tant a nivell industrial com turístic, on les ofertes son coda cop més atractives i hi ha moltes opcions per escollir. Ha agut de arribar la crisi, per adonar-nos compta de que, hem espremut tant la taronja, que ens hem quedat amb la clovella.

Estem amb el carro dins la sèquia i no hi ha forma de treu-r´el. Hi ha un gran stock de vivendes acabades que no es venen, perquè la pèrdua de feina i poder adquisitiu, no permeten poder comprar. Si no s´abarata el sector immobiliari i s´elimien aquest stocks, serà molt difícil reactivar la construcció. El que si és cert, és que s´hauran de buscar alternatives.

Buscar alternatives ja! Tenim un patrimoni arqueològic impressionant i força important. Tenim un Camí de Cavalls que és una meravella, per contemplar i estar en contacte amb la natura. Hi ha en aquests moments noves vinyes i prou bodegues, per fer una ruta de la cultura de vins a Menorca. Ruta dels fars, camins, barrancs i coves etc. Zones humides com s´Albufera des Grau a Maó, sa Bassa Verda a Ciutadella que son uns llocs idíl·lics i paradisíacs... Aprofitem també en Hivern l´orga de Santa Maria el Socors, Mercadal i Alaior, Setmana de l´Opera. Una oferta de musica clàssica també en temporada d´hivern, perquè no? Tenim museus ben dignes per donar a conèixer i visitar. El que falta és posar un poc d´imaginació i fer una bona oferta cultural.

Hi ha un ventall de possibilitats oportunitats per oferir també a un turisme possible d´hivern , que a la vegada ha de ser alternatiu i complementari. No ens entossudim en voler vendre només, sol i platges, sinó oferir i donar a conèixer també la nostre cultura.

Toni Olives Camps

Formatge de Menorca

 

CAN BERNAT TRECERA GENERACIÓ

Els records de la meva infància, es remunten a ca la meva àvia, que vivia just devora Can Bernat Pons, al carrer de Sant Llorenç de Sant Climent, d´on vaig començar a veure el teren-nar que portava entre mans.

En Bernat Pons, conegut per “en Bernat de na Ponsa”, tenia un comerç dedicat al transport de mercaderies, amb un grapat de carros i cavalls, el medi que empraven en aquella època.

També disposava d´una serradora, on els pagesos feien cua per serra llenya, per a les cuines de ferro i forns de pa, tant del poble com de la pagesia que hi havia en aquells temps. Distribuïa pinsos, llavors i guano als pagesos, a la vegada que els recollia la producció del formatge que desprès comercialitzava.

En 1950 en Bernat Pons, adquiria es molí des Pla, on es pagesos hi duien el blat a moldre per tenir farina per consum propi, com també, ordi i civada per farines per el bestiar.

En Bernat Pons Gomila, va heretar del seu pare un negoci, avui totalment renovat i adaptat a les circumstancies actuals, com es la flota de moderns camions i grues, mantenint alhora la tradició del formatge.

La darrera novetat, és l´obertuta d´una botiga de formatges a n´es Pla de Sant Climent, iniciativa dels seus fills na Gràcia i en Bernat, tercera generació que segueix la tradició i es dedica al formatge artesà.

El motiu de l´apertura de la nova botiga de Can Bernat a n´es Pla de Sant Climent, va despertar la meva curiositat i, m´hi vaig presentar amb intenció de recopilar més informació. Amb la atenció i amabilitat d´en Bernat, vaig tenir la oportunitat de poder repassar la trajectòria de la tradició del formatge a Can Bernat La història del formatge de Can Bernat comença, allà pels anys 40, desprès de acabada la guerra. Can Bernat era el lloc obligat de trobada dels pagesos, on compraven el menjar per el bastia, el guano i les llavors per sembrar. Alhora que ell els hi comprava la producció del formatge.

Cada dilluns, els pagesos del contorn de Sant Climent, portaven la producció setmanal del formatge a Can Bernat; formatge que passava a unes cambres, col.locat en canyissos, on continuava el procés de curació. Les peces de formatge s´anaven girant cada setmana i untant amb oli, fins a adquirir la condició de semi-curat, curat i vell i ser posades al mercat. Uns formatges d´una qualitat excel·lent, degut al seu procés de producció totalment artesana Aquest formatge que era present a la majoria d´establiments de alimentació de Menorca, ho era també a Mallorca i Barcelona on gaudia d´un mercat ben seleccionat. La recollida de formatge del contorn de Sant Climent,en el seu moment més àlgid va arribar a aglutinar 40 llocs.

Amb l´entrada del turisme a Menorca, el transport va anar augment i es modernitza. El camp però rebé un revés, molta gent de la pagesia marxà a la construcció, fins que mica en mica, els llocs varen tancar i s´abandonaren. On antany se sembrava blat i farratges, i predominava la producció del formatget avui s´ha convertit autèntica marina d´ullastres i mates, amb llocs totalment improductius.

Però el formatge de Can Bernat continua, i es manté en la mateixa qualitat i elaboració artesana de tota la vida, seleccionat i mimat com sempre, a la botiga “Can Bernat” a n´es Pla de Sant Climent, on anys enrera era “Es Molí Dés Pla”.

Na Gràcia i en Bernat, son la tercera generació que es dedica al formatge artesà, que com bons emprenedors i amb molta il.lusió, l´ofereixen des del passat dia 13 a la seva botiga. A part dels millors formatges, hi ha una extensa gamma de productes de Menorca com: sobrassada, mel, confitures, vins i rebosteria entre altres. Un botiga especialitzada amb productes autòctones, on es valoren els fruits de la nostre terra.

Personalment els i dono la enhorabona, sobretot per seguir donat suport als productes del camp menorquí, i donant continuïtat a una tradició familiar. Si aneu a Sant Climent, no deixeu d´anar a testar els seus formatges, els autèntics artesans.

Si voleu un bon formatge,

el trobareu a Can Bernat,

us serà un bon companatge

damunt una llesca de pa preparat.

Toni Olves

Mare de Déu de Gràcia

 

el protagonista de les Festes

 

SABRE FER, I COMPARTIR LA FESTA

Les ensaïmades ja toven, i estem apunt de començar un any més, les “ Festes de la Mare de Déu Gràcia ” les nostres festes populars, en honor a la nostre Patrona. Unes festes, que tenen una doble vessant, la part espiritual i la part profana o popular, però que es complementen alhora.

Un part espiritual i de devoció a la Verge que comença amb l´ofrena floral a l´hermita de Gràcia, passant per les completes de la vigília de la festa a la mateixa hermita, amb la participació de tots els caixers. L´acte més emotiu però és la celebració de la missa de caixers el dia de la festa, a Santa Maria presidida per la imatge de la Verge de Gràcia i amb assistència de tots els caixers que participaran amb el “Jaleo”.

La part més popular o del carrer, te el seu inici la vigília de la festa, amb repicada de campanes i llançament de coets, seguit del passa carrers, amb els gegants i caps grossos, delícia de petits i grans.

Unes festes que es complementen amb la nostre musica tradicional i el nostre folklore, i que conclouen amb els focs artificials; explosió de l´art de la pirotècnia.

Les festes populars, son aquest parèntesi tant desitjat, que romp la rutina del nostre quefer quotidià. Festes que son part de la cultura del poble, i que hem de viure amb tota intensitat, compartint-la amb tots els qui ens envolten, com bons transmissors d´aquesta tradició.

Viure les festes amb intensitat no vol dir però, anar col.locats fins d´alt de “Pomada”, aquesta barreja ja tradicional de Gin i llimona, que entre be, però que si n´abusem, podem acaba malament espanyant-nos la festa, tenint que dormir la “mona”.

Procurem sabre donar la imatge de saber fer festa, no pels efectes de l´alcohol, sinó per mor de la alegria que ens surt del cor.

Tots som convidats a fer festa, i n´hem de fer de debò, però amb seny, amb respecte els altres i, sobre tot als caixers i als cavalls. Caixers i cavalls que es coneixen i s´entenen mútuament. No els agafem mai la brida o els punxem els cavalls, ni els facem res que pugui altera o provocar un accident. Facem i gaudim de la festa, amb molt respecte i civisme.

La festa l´hem de fer tots, i si anem amb el cap clar en farem mes i mes i, els que la presenciïn per primera vegada, segur que s´enportaràn un bon record . De tots depèn un poc, celebra les festes amb pau i amb harmonia, procurant evitar incidents i accidents.

¡ Bones festes per tothom!

Toni Olives Camps