Com els infants...

 

Per començar el dia en bon peu

Començar el dia amb un cafè amb llet, és un bon estímul, i més si hi afegim unes torrades amb mantega o melmelada. És una bona costum per agafar energia i forces, per afrontar la jornada, ja que la alimentació és bàsica per la nostre salut, rendiment i benestar físic.

No hauríem de descuidar però tampoc, la nostre part espiritual. Part espiritual que no hem d´oblidar i alimentar també. Aliment que trobem en la “Bíblia”, tant en l´Antic com en el Nou Testament, ple de energia i força per l´esperit.

Serà del Nou Testament, que escolliré un paràgraf de la litúrgia del dia, per llegir, meditar i aplicar a la vida. Una manera de començar el dia amb bon peu.

Començar el dia en bon peu , és el títol que encapçalarà, aquest nou espai del meu blog

Agrairé les vostres crítiques, aportacions i suggeriments que faceu. Compartir és sempre més enriquidor.

Toni Olives

Per començar el dia...

 

COMENÇAR EL DIA EN BON PEU

Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies i ni us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “ Pau en aquesta casa “. ( Lc 10,3-5 ).

Els cristians som enviats arreu del mon. Tenim una missió... ser portadors de pau dins la nostre societat. Oberts al diàleg, a la solidaritat, a la reconciliació. Fidels al nom que portem, pel fet de que un dia vàrem ser batejats.

¡ Portadors de pau ! Si no estem en pau amb nosaltres mateixos. Mai podrem portar pau a un altre.

Simbol de identitat

 

CRISTIANS EN NOM I LLINATGES

Ens adonem perquè es evident, que les nostres esglésies s´estan buidant. Ens hi quedem els qui tenim la clespa pelada o els cabells blancs, fet que ens hauria de preocupar de debò. Perquè serà que potser, no hem sabut donar raó ni resposta de la nostre fe. No hem estat testimonis eficients, per transmetre la nostre fe amb obres.
Ens hauríem de demanar, si som cristians de nom o de fets, actius o passius; de portes endins o de portes a fora... Perquè és possible, que celebrem la nostre religiositat en privat, dins les nostres esglésies i, al carrer, no sapiguem transmetre allò en que creiem i celebrem.
Els diumenges anem a missa, i procurem tenir cura de les nostres celebracions, preparem la litúrgia, els cants, les lectures, l´ambientació i, és necessari i esta be de fer-ho. Però la litúrgia del diumenge no s´acaba en acabar la missa, sinó que continua, - ha de continuar -, al carrer, a casa nostre, al lloc de feina, enmig de la societat... Allà on hi ha un cristià, s´hauría de notar; ses vibracions haurien de ser contagioses. S´hauría de notar vivint els valors de l´Evangeli, seguint les petjades de Jesús, fent cas de seu missatge.
“ Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Vosaltres sou la llum del món, no es pot amagar un poble d´alt una muntanya “.
(Mt 5,13-14).
Serà idò que la sal que aportem ha perdut el gust? o potser la nostre sal és “lihgt” i la llum? potser li hem de posar un poc d´oli i no deixar que s´apagui del tot.
Celebrem i visquem la nostre fe, posant llum i sal a la vida, presents dins la societat, essent cristians en nom i llinatges.

Toni Olives

LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ ¡ SÍ ! FALTAR AL RESPECTE ¡ NO !

És molt lloable que gaudim de llibertat d´expressió. Però aquesta llibertat no ens eximeix, de ser responsables, respectuosos i educats amb els altres, cultivant el llenguatge i les formes de comunicació que emprem.

Es diu que, “ la llibertat d´un acaba, on comença la de l´altre “, pel que em de sabre distingir, on està el nostre límit.

Quan fem us de la llibertat d´expressió, tant des de l´art, com de qualsevol altre medi, escriptura, paraula etc. Hem de prendre consciència de que el que expressem , te uns destinataris que han de merèixer sempre el nostre respecte.

Hi ha una regla d´or, que penso que no hauríem de perdre de vista, “tracte els altres, com tu voldries que et tractessin “. És ben clar, el que no vulguis per tu, no ho vulguis pels altres. És una regla que si la posessin en pràctica, moltes coses anirien millor.

La llibertat d´expressió per lo tant, l´hem de mantenir dins uns límits. Son els que no ens permeten ofendre, ferir sentiments i sensibilitats, ni tractar els altres amb desprèci.

Abans d´emprar un llenguatge grotesc i despectiu vers els altres. Possem-nos dins la pell dels receptors, com si nosaltres fóssim els qui rebem el missatge.

Penso que és sa, ser capaços de riu-res dún mateix; però, considero de mal gust el riu-r´es dels altres, sobre tot si no els tenim davant.

En educació i cultura, anem un poc ressagats, amb la resta de la Comunitat Europea. Però si no ens hi esforcem i cultivem les nostres formes, seguirem empitjorant.

S´ha de corregir el llenguatge dels medis de comunicació. Els debats televisius sobre tot dels polítics, tenen molt que desitjar en les formes, sense aportar mai solucions; simplement fan espectacle. Televisió, radio i premsa, haurien de ser elements educatius. En aquest moment però, el que aporten molt sovint és lo contrari.

Hi a la gent que ens representa políticament dir-lis què: hauran d´aprendre a ser més responsables i respectuosos amb l´electorat, si volem seguir mereixent, la seva confiança.

Vivim dins una societat plural, on ens relacionem diversitat de cultures, ideologies i religions, totes respectables menys aquelles que, es guien pel pensament únic i el fanatisme, que mai condueixen a l´equilibri i la bona convivència.

Toni Olives Camps