Publicat en el Diari Menorca 23 novembre 2011
JA HEM VOTAT!
I ARA, QUÈ?
Quan per primera vegada vaig poder anar a votar, ho vaig fer amb tota la il•lusió del món, i sempre que hi ha agut eleccions hi he anat, però cada vegada amb menys ganes. I, es que cada vegada estic més desenganyat de la manera d’actuar dels politics que ens representen... Sempre ens toca sentir la mateixa retòrica, el de retreure’s l’un a l’altre el que ha fet malament, en tost de reconèixer els errors comesos, i aportar projectes orientats a buscar solucions conjuntament, actuant mirant per el be comú, -no del partit-, gestionat i administrant com pertoca, els doblers dels ciutadans. Destinant-los a procurar una societat de benestar per tothom, i no que el benestar estigui orientat només, a uns pocs privilegiats...
Quan un gasta més del que guanya, fa fallida, tot se n´enva a orris, va a la ruïna; son les conseqüències que estem pagant, d’una política de Govern nefasta. Un advocat me deia en certa ocasió, que hi ha herències bones i dolentes. No cal dir que la herència que ha trobat el nou Govern, potser és de les més dolentes i avui en dia amb les butxaques buides, no es pot anar de cap manera enlloc i, donada la situació actual, no voldria estar en la pell de cap governat.
Dic tot això perquè la situació actual me preocupa i molt. Me preocupen els retalls... En salut, en educació, en pensions i prestacions socials. Perquè pregunto... tenim la seguretat d’estar ben atesos si estem malats? Podem continuar comptant amb una educació escolar de qualitat, pels nostres fills i nets que son el futur de la societat? Podem desprès de tot una vida laboral, continua gaudint dona pensió digne i ben merescuda? Qualcú te idea de com fomentar la creació de noves empreses, de crear nous llocs de feina, en tots de reduir plantilles engreixant la taxa d’atur. Atur per altre banda que requereix unes prestacions legals i necessàries, però amb el resultat que és una inversió improductiva. Acabar amb l’atur vol dir que tothom tingui feina, un sou digne, un poder adquisitiu, que permeti als ciutadans consumir allò que necessita, (el treball és el motor de la economia). Per lo tant, combatre l’atur és una de les principals prioritats per no dir la primera...
I acabo retornat a lo dels retalls... Son necessaris? Potser sí, però m’agradaria sentir de boca dels politics, - tots -, que es retallen el seu sou, que es demostrin solitaris amb els qui més pateixen la crisi, a fi de que no siguem els de sempre, els que perdem poder adquisitiu, els qui rebem les retallades, perquè gaire bé acabarem en falderet.
Sembla ser que lo dels retalls és novetat, però just desprès de jubilar-me i fa un parell d’anys, d’una estisorada vaig veure minvada la meva pensió amb 50 €. Conec pensionistes amb una pensió de 579 €... pregunto, de quina és la quantia de la pensió d’un polític jubilat? El sou d’un polític en actiu, perquè ben segur es poden retallar molt més de 50 € i encara no se n’adornaran, de que hi hagi crisi. Crec que no és just, que sempre tinguem que rebre les estisorades els mateixos!
Toni Olives Camps
I ARA, QUÈ?
Quan per primera vegada vaig poder anar a votar, ho vaig fer amb tota la il•lusió del món, i sempre que hi ha agut eleccions hi he anat, però cada vegada amb menys ganes. I, es que cada vegada estic més desenganyat de la manera d’actuar dels politics que ens representen... Sempre ens toca sentir la mateixa retòrica, el de retreure’s l’un a l’altre el que ha fet malament, en tost de reconèixer els errors comesos, i aportar projectes orientats a buscar solucions conjuntament, actuant mirant per el be comú, -no del partit-, gestionat i administrant com pertoca, els doblers dels ciutadans. Destinant-los a procurar una societat de benestar per tothom, i no que el benestar estigui orientat només, a uns pocs privilegiats...
Quan un gasta més del que guanya, fa fallida, tot se n´enva a orris, va a la ruïna; son les conseqüències que estem pagant, d’una política de Govern nefasta. Un advocat me deia en certa ocasió, que hi ha herències bones i dolentes. No cal dir que la herència que ha trobat el nou Govern, potser és de les més dolentes i avui en dia amb les butxaques buides, no es pot anar de cap manera enlloc i, donada la situació actual, no voldria estar en la pell de cap governat.
Dic tot això perquè la situació actual me preocupa i molt. Me preocupen els retalls... En salut, en educació, en pensions i prestacions socials. Perquè pregunto... tenim la seguretat d’estar ben atesos si estem malats? Podem continuar comptant amb una educació escolar de qualitat, pels nostres fills i nets que son el futur de la societat? Podem desprès de tot una vida laboral, continua gaudint dona pensió digne i ben merescuda? Qualcú te idea de com fomentar la creació de noves empreses, de crear nous llocs de feina, en tots de reduir plantilles engreixant la taxa d’atur. Atur per altre banda que requereix unes prestacions legals i necessàries, però amb el resultat que és una inversió improductiva. Acabar amb l’atur vol dir que tothom tingui feina, un sou digne, un poder adquisitiu, que permeti als ciutadans consumir allò que necessita, (el treball és el motor de la economia). Per lo tant, combatre l’atur és una de les principals prioritats per no dir la primera...
I acabo retornat a lo dels retalls... Son necessaris? Potser sí, però m’agradaria sentir de boca dels politics, - tots -, que es retallen el seu sou, que es demostrin solitaris amb els qui més pateixen la crisi, a fi de que no siguem els de sempre, els que perdem poder adquisitiu, els qui rebem les retallades, perquè gaire bé acabarem en falderet.
Sembla ser que lo dels retalls és novetat, però just desprès de jubilar-me i fa un parell d’anys, d’una estisorada vaig veure minvada la meva pensió amb 50 €. Conec pensionistes amb una pensió de 579 €... pregunto, de quina és la quantia de la pensió d’un polític jubilat? El sou d’un polític en actiu, perquè ben segur es poden retallar molt més de 50 € i encara no se n’adornaran, de que hi hagi crisi. Crec que no és just, que sempre tinguem que rebre les estisorades els mateixos!
Toni Olives Camps
