viernes, 30 de octubre de 2009
començar el dia en bon peu
Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els digué: “ Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindrà el qui us ha convidat atots dos i et dirà: “Cedix-li el lloc”, i tu hauries d´ocupar al darrer, tot avergonyit. ( Lc14,8-9).
Jesús ens convida a la discreció, a ser humils. L´orgull crea distancies, postures de superioritat. La humilitat porta amics, porta a un clima i ambient de igualtat.
Si volem ocupar els primers llocs, que sigui per estimar.
Toni Olives
jueves, 29 de octubre de 2009
començar el dia en bon peu
Jesús que tenia al davant un hidròpic, preguntà als entesos en la Llei i als fariseus: “¿ És permès o no de curar en un dia de repòs? “. Ells no van respondre. Aleshores Jesús prengué la mà d´aquell home, el va curar i el va fer sortir. Desprès els digué: “ Si el vostre bou o el vostre fill es queia en un pou un dia de repòs, ¿qui de vosaltres no l´en trauria tot seguit?” I no sabien què contestar-li. ( Lc 14,1-5).
Per Jesús, la salut tant del cos com de l´esperit; la dignitat de les persones, esta per damunt de tota llei religiosa o civil. Les practiques religioses si estan mancades d´amor, son pur teatre.
Hi ha una llei que esta per damunt de tot altre, ¡ és la llei de l´amor !
A els mestres de la llei els deixà desarmats, sense paraula, ¿ i a nosaltres ?
Toni Olives
per començar el dia en bon peu
En aquell temps, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren: “ Vés-te´n d´aqui, que Herodes et vol matar”. Ell els respongué: “ Aneu a dir a aquella guineu: Avui ,demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme. Però cal que avui, demà i demà passat, vagi fent el meu camí...” ( Lc 13,31-33).
Jesús estava en el punt de mira de Herodes, i de molts altres a qui els feia nosa. El que defensen la justícia per damunt les normes i les lleis, destorben, fan nosa.
Avui a diferents indrets del tercer món, els cristians son perseguits, els missioners s´estan jugant la pell, destorben... Dins la nostre societat occidental, els cristians també fem nosa, voldrien fer-nos callar molt sovint, perquè incomodem i molestem.
Els cristians però, avui, demà i demà passat, hem de fer el nostre camí, donant testimoni, fidels al nostre Mestre Jesús, fidels a l´Evangeli.
Toni Olives
lunes, 26 de octubre de 2009
Per damunt de tot: ¡ La vida !
El rebuig a la llei per el avortament lliure, a quedat demostrat amb la manifestació, de més de 40 associacions civils, en pro de la vida des del mateix moment del seu inici.
El dret a la vida, és un dret de llei natural i, cap llei humana te o ha de tenir dret a interrompre-la o manipular-la. Tota vida iniciada, te un procés evolutiu natural, que per ètica i sentit comú, cap llei ha de poder interrompre.
Si el Govern espanyol, no ho entén així, si a de captar i entendre el missatge del carrer, dels milers de persones que s´han manifestat en defensa de la vida.
Aquesta manifestació te un objectiu molt clar. El mateix que pot tenir una manifestació contra la guerra o el terrorisme.. El rebuig a tota mort provocada. És a el Govern, experts i legisladors, que els toca llegir el missatge, servit per uns ciutadans que estimen la vida i la defensen com el valor principal. Ciutadans que lluiten per la cultura de “la vida”, rebutjant la de la mort.
També s´haurien de aturar a pensar, que si un dia a ells s´els hi va respectar la vida i el dret a néixer, tenen la obligació de respectar el dret a la vida a els altres.
Dins un mon ple de violència i terror, on els medis de comunicació, - sobre tot els visuals -, ens venen gratuïtament la mort com espectacle. Quan dins la nostre societat, va en augment la violència domestica o de gènere, que es cobra cada vegada més víctimes. Hem de ser ferms amb les condemnes, contra la violència i la mort, optant per una societat sana i equilibrada, on la vida sigui respectada amb tota integritat.
Si protegim i defensem la nostre vida, també hem de protegir i defensat la del altres. Els drets de la dona, sempre s´han de defensat i respectar, però mai oposant-se a al dret a la vida del qui han estat engendrats.
La dona és i serà sempre origen de vida, ¡ mai ho ha de ser de mort !. El dret a la vida a de ser el primer, ha de estar per damunt de tots els altres.
Potser educar per la vida, és una assignatura pendent, i aquesta educació a de començar, a partir d´un bona i seriosa educació sexual, per així aconseguir, una societat èticament madura.
La vida no pot dependre d´unes lleis que decideixin, si se li permet o no dar-li continuïtat, sinó mes tots del sentit comú.
Toni Olives Camps



