miércoles, 31 de marzo de 2010

jueves, 25 de marzo de 2010

martes, 23 de marzo de 2010

Posted by Picasa

frases fetes

Ser lliure consisteix en saber deixar enrrere, a acomiadar-se, a ésser fluit, a extreure el millor d´un mateix, a regalar i donar. Sobre tot donar. (Francesc Torralba).

domingo, 21 de marzo de 2010

Posted by Picasa

frases fetes

Tots seguim algú o alguna cosa. El decisiu és saber si això ens fa millors o pitjors, ens omple de llum o ens submatgeix en tenebres. Seguir jesús és viure la vida en el seu fi i sentit més profunt: buscar la bondat, buscar Déu. (Joan Chittiter)
 
Posted by Picasa

la primavera és aquí!

 
Posted by Picasa

sábado, 13 de marzo de 2010

frases fetes

És important aprendre a gaudir de la vida i buscar la felicitat dels que ens envolten.

Aquesta és la veritable alegria que ens proporciona l´energia necessària per suportar el pes de l´existència.

(Joan Chittister).

 
Posted by Picasa

IV diumenge de Quaresma

El fill gran s´indignà i no volia entrar... El pare li digué: “Calia celebrar-ho i alegrar-se perquè aquest germà teu era mort, i ha tornat a la vida, estava perdut i l´hem retrobat.

D´aquesta paràbola sovint ens ftzem amb el fill qui marxa i mal gasta l´herència, el dolent, l´aprofitat... Ens hauríem de fitxar amb el fill gran, amb el bo, el qui compleix hi ho fa tot bé. ¡Alerta! Reflexionem bé, potser ens hi veurem identificats, perquè no perquè anem a missa els diumenges ens podem creure els millors. Potser algú que no hi va ens pot donar lliçons. Abans de jutjar dirigim la mirada al nostre interior i mirem com anem d´amor amb els germans.

Toni Olives

Francesc Torralba

 
Posted by Picasa

COM PARLAR DE DÉU ALS INFANTS

III Trobada Diocesana de Famílies en fillets a la Catequesi (Menorca).


Entrevista publicada en el Diari Menorca 12/03/2010

Francesc Torralba va néixer a Barcelona el 15 de maig de 1967. Va estudiar filosofia en la Universitat de Barcelona i teologia en la Facultat de teologia de Catalunya. Llicenciat en filosofia en 1990 va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura al millor expedient acadèmic. Va ampliar els seus estudis a la Universitat de Copenhaguen, on estudià la llengua danesa, per fer la seva tesi sobre el pensador Soeren Kierkegaard, que va defensar el 1992, obtenint el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Teologia en 1993, sobre la cristologia de Kierkegaard, defensant la tesi doctoral en teologia sobre el pensament antropològic del teòleg catòlic Hans Von Balthasar en 1997.

En la seva trajectòria professional, ha rebut diferents premis d´assaig en llengua catalana. Te publicats més de cinquanta llibres de filosofia, col·labora en diverses revistes especialitzades, i es fa molt present en els mitjans de comunicació social a Catalunya. En l´actualitat és Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitats d´Espanya i Sud Amèrica.

Forma part de diversos comitès d´ètica, director de la Càtedra d´ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull. Planteja amb la seva obra una anàlisi de les qüestions centrals de l´existència humana; el sofriment, el silenci, la mort, Déu, el sentit de llibertat, en que des de una perspectiva filosòfica, intenta integrar la riquesa de la herència judeocristiana i els corrents filosòfics moderns i contemporanis.

És Vice-president de la societat d´Amics de Soeren Kierkegaard, autor que ha traduït del danès al català.

És casat i pare de cinc fills, gran afeccionat al esport, corredor de fons ha participat en diverses maratons, practica el cross de muntanya i fer alguna escalada als Pirineus o Pics d´Europa.

Francesc Torralba presidirà la Trobada de Pares amb infants a la Catequesi que es celebrarà a es Mercadal aquest proper diumenge. Tot un luxe poder comptar amb una persona tan qualificada.

Francesc Torralba: Un dels seu darrers llibres du per títol, “Ah, sí? Com parlar de Déu als infants? I jo li afegeixo, dins un món d´icreença?

Vivim en un món en el qual s’alternen diferents tipus de creences, tant de signe religiós com no. La creença és un universal antropològic. Tot ésser humà té creences, però diferim en el tipus de creences que professem. Hi ha creences laiques i religioses, però la creença és essencial per a viure. Creiem en la fidelitat dels nostres amics, en els artefactes tecnològics, en la paraula dels mestres, en l’art dels metges. Viure és fer constantment actes de fe.

Els infants van a la catequesi, fan la primera comunió i desapareixen. ¿Perquè?

El procés d’iniciació a la fe cristiana és un llarg camí. Molt sovint es redueix a un pur acte ornamental i festiu, però el descobriment del Déu que parla en la interioritat més íntima és un llarg recorregut. Hi ha retorns i formes de viure la fe que no podem jutjar ni entreveure des de fora.

Creu vostè que s´està impartint una catequesi d´acord amb les circumstàncies actuals?

La iniciació a la fe és complexa i cal adaptar-la als signes dels temps. Hem de connectar amb la mainada, el seu llenguatge, el seu món i les seves realitats. Aquest exercici no és fàcil, però cal reconèixer el mèrit extraordinari de moltes dones, mares i àvies, que generosament, gratuïtament, sense esperar res, donen el seu temps per donar a conèixer la fe cristiana. Aquest actiu intangible és potent i cal tenir-ne cura, perquè el primer anunci és determinant. Pot generar adhesions, simpaties i complicitats, però també el contrari.

¿Com haurien de ser les catequesis segons el seu parer?

No tinc experiència en aquest terreny. Vaig ser un nen preguntaire i impertinent i vaig posar al límit la paciència de les meves catequistes. Crec que cal emprar el mètode narratiu, és a dir, presentar històries, paràboles, textos oberts que facin pensar, que permetin despertar la imaginació i obrir a l’infant nous interrogants. Cal, també, emprar el llenguatge audiovisual perquè és el que ells coneixen i utilitzen més freqüentment. Cal acostumar-los també a la soledat i al silenci, perquè escoltin la Veu interior que els parla. És bo que coneguin realitats eclesials que no surten als mitjans de comunicació de masses, el testimoni de persones que treballen anònimament pel bé comú, per millorar la qualitat de vida dels indigents, dels malalts, dels ancians, dels col·lectius vulnerables de la societat. És necessari que comprenguin la força alliberadora de l’Evangeli.

¿Que ha de prioritzar la catequesi d´infants o d´adults?

La d’infants ha de prioritzar la trobada personal amb Déu, el sentit del misteri i la transmissió de valors cristians. La d’adults ha de fer possible aprofundir en el compromís personal, desfer moltes imatges tòpiques i encartonades de Déu i obrir-se a la dimensió transcendent a partir de la litúrgia, de la naturalesa, de l’art i de la bellesa que hi ha en el món.

¿Creu vostè que l´Església catòlica, està a l´altura dels circumstàncies i necessitats de la societat actual?

L’Església és una realitat plural, diversa i integrada per grups i persones de molt diferent tarannà. No hi ha un única veu en l’Església. Hi ha una església que treballa activament per millorar la societat, per infondre pau, per dialogar obertament amb la cultura, per teixir ponts amb els homes i dones de bona fe que no participen de la vida eclesial. Cal sempre distingir abans de fer judicis generals. Molt sovint les veus distants i arrogants que veiem aparèixer pels mitjans de comunicació de massa no representen, ni de lluny, la pluralitat dels homes i les dones del Poble de Déu, de preveres i de Bisbes que treballen activament per irradiar l’Evangeli en el món.

És el títol d´un altre dels seus llibres. ¿Perquè creure?

No hi ha raons concloents, ni proves científiques de la fe, però creure és raonable, perquè allibera, perquè dóna esperança i serenitat, perquè em permet aprofundir en el misteri últim de la realitat.

Sembla ser que vivim dins una societat que ha girat l´esquena a Déu. ¿Quin és el perill, d´una societat que prescindeix de Déu?

El problema no és viure d’esquena a Déu, sinó d’esquena a les persones. Em preocupa l’oblit de la dignitat de la persona, el seu ús purament instrumental i el poc respecte que es té envers determinats col·lectius. La persona és el més digne de la creació, la imatge i semblança de Déu. L’oblit de Déu pot conduir a una dessacralització de la persona i quan la persona perd la seva dimensió més divina, pot ser convertida en pur objecte de consum.

Segueixo amb els seus llibres. “Ètica i perdó.” ¿Com anem amb aquest sentit?

El perdó és una virtut difícil, perquè exigeix humilitat i audàcia, capacitat de reconèixer els propis errors i suficient llibertat per no quedar atrapat pel passat. La pau del món s’edifica sobre la justícia, però també sobre el perdó. Cal curar i sanar les ferides del passat.

Avui en que pretenem ser lliures. ¿Creu vostè, que som esclaus de la nostre llibertat?

La llibertat és una possibilitat humana, un repte, una tasca. Molt sovint preferim viure de manera servil i esclava, perquè ésser lliure és dur, ardu, difícil. En ocasions, exigeix tallar amb els costums i els hàbits col·lectius i això ens causa vertader esglai. Déu és la força alliberadora, però perquè sigui efectiva cal que torci la presó de l’ego.

Dins una societat plural: ¿Religió a les escoles o, història de les religions?

A les escoles cal informació i cultura religiosa, perquè la ignorància dels universitaris en aquest camps és, senzillament oceànica i això els fa incapaços de comprendre l’art, la literatura, la poesia, la filosofia i qualsevol manifestació artística d’Occident. A l’escola, sobretot, el que hem de fer és fer pensar, però també transmetre el nostre bagatge cultural i religiós.

Parlem també dels símbols religiosos que sembla que destorbem. ¿Quin és la seva opinió?

L’Estat és aconfessional, però els ciutadans i les institucions de la societat civil són lliures i tenen legítim dret a expressar-se lliurement sempre que no entrin en conflicte amb els drets fonamentals de la Constitució que ens hem dotat. No crec que s’hagi de perseguir ni prohibir a les persones l’ús de símbols religiosos, però tampoc crec que hagin d’estar penjats en les institucions de l’Estat que, per definició, han de ser neutres en un Estat aconfessional.

Vivim entremesclats divergits de cultures i religions. ¿Com mantenir l´equilibre per una bona convivència?

Cal veure allò que ens uneix, aquells valors transversals, aquelles necessitats comunes i també aquelles expectatives que tot ésser humà té més enllà de les seves legítimes opcions religioses i culturals. Ens fixem més en el que ens separa que no pas en el que ens uneix i això és un signe de miopia social.

Un altre llibre. “El sentit de la vida”. ¿Com descobrir i trobar sentit a la vida, dins un món on res se sosté?

El sentit de la vida no es descobreix en els llibres científics, perquè respecte aquest punt la ciència ha de guardar silenci. La necessitat de sentit, però, és transversal i tot ésser humà desitja viure una vida amb sentit. Les experiències viscudes i el testimoni dels altres són vies per aclarir què és allò que dota de sentit la vida, què és allò que fa que mereixi ser viscuda.

Una frase seva. “Viu el dia d´avui com si fos el darrer:” ¿Perquè?

Cal viure amb plenitud l’ara, perquè és l’únic que vertaderament tenim. El passat no existeix; està en la memòria i el futur és pura prospectiva. L’ara és la intensitat del moment, un àtom d’eternitat i cal viure’l amb la màxima plenitud. Jesús ens diu que hem d’aprendre dels lliris del camp i de les aus del cel que no es preocupen pel demà, ni viuen asfixiats pel passat. Viure l’ara ple és estimar sense límits tots els éssers i sentir que el temps no ha estat buit.

Valors. ¿ Recupera els perduts... aportar-ne de nous?

Hi ha valors del passat perennement vàlids, com la prudència, l’esforç, la compassió, el sacrifici, però cal ser receptiu a les noves sensibilitats, com per exemple, a la responsabilitat ecològica.

És quasi obligat parlar de la crisi. ¿Que és per vostè el `pitjor d´aquesta crisi i quina lliçó n´hem d´aprendre?

La crisi sempre és una ocasió per fer net i descobrir els propis recursos personals. En un fracàs ben digerit hi ha la clau de l’èxit futur. Hem d’aprendre a viure d’una altra manera, a desenvolupar l’ajuda mútua, a conrear la sobrietat, la cultura de l’ésser i a alliberar-nos de l’esclavitud del tenir i del consumisme atroç.

Vostè parlarà el proper diumenge als pares amb infants a la catequesis. ¿Quin és el missatge que vol transmetre als pares en general, creients o no?

Vull dir-los que els pares no som propietaris dels nostres fills, que volem el millor per a ells, que desitgem que siguin lliures i feliços, que aspirem a què omplin de sentit la seva vida i per això els vull dir que té ple sentit iniciar-los en els valors de l’Evangeli.

Toni Olives

frases fetes

La riquesa és bona quan compleix un funció social i el poder, quan serveix per governar be els homes. (José Luis L. Aranguren).

viernes, 12 de marzo de 2010

jueves, 11 de marzo de 2010

frases fetes

Sovint idolatrem els nostres petits déus i no som capaços d´estimar ningú més que a nosaltres mateixos. (Joan Chittister).
 
Posted by Picasa

miércoles, 10 de marzo de 2010

frases fetes

L´home capaç de centrar els seus pensaments i esperances amb quelcom que el transcendeix, pot trobar pau amb els problemes normals de la vida, cosa que li resulta impossible al egoista pur.

(Bertrant Russell).

 
Posted by Picasa

lunes, 8 de marzo de 2010

frases fetes

“La vida es viu amb els demés. Viure amb els demés significa que tinc que compartir-ho tot amb ells. No pot passar-is res per culpa meva. Tinc que acceptar-los, acollir-los i estimar-los”.
( Phil Bosmans).

mireu com plou!

 
Posted by Picasa

domingo, 7 de marzo de 2010

sábado, 6 de marzo de 2010

viernes, 5 de marzo de 2010

jueves, 4 de marzo de 2010

miércoles, 3 de marzo de 2010

martes, 2 de marzo de 2010

lunes, 1 de marzo de 2010