sábado, 20 de agosto de 2011

jueves, 18 de agosto de 2011

Cabernet Sauvignon


Posted by Picasa

Perrellada


Posted by Picasa

De ca nostra

Publicat en el Diari Menorca 17.8.2011

UN VI ARTESÀ O... L’ART DE FER VI

El meu interès per les coses de ca nostra, costums, tradicions, persones, els nostres productes... i per compartir gusts i aficions, m’ha dut aquesta setmana a visitar una vinya i bodega molt peculiar, sa bodega de Ferrer de Muntpalau o, den Crispin Mariano, ubicada al camí de Tramuntana just devora as Mercadal al desvio de Barbaix. Durant gaire be tot un dematí vaig poder passejar-me per dins sa vinya, acompanyat den Crispin el seu propietari, qui m’explicà com des de 1987, comença a sortir al mercat menorquí amb el vi Ferrer de Muntpalau, vi de la terra Illa de Menorca, que és la seva denominació. Un fruit de la primera vinya que comença a produir vi de Menorca després de molts anys, recuperant una tradició que gaire be s’havia perdut o reduït tan sols a alguns aficionats que feien el seu vi casolà només per consum familiar.
El nom del vi Ferrer de Muntpalau, fa honra a un cavaller menorquí del s. XIV, d’aquí la idea den Crispin, de lligar sempre la tradició del vi, amb la història i la cultura de Menorca.
En Crispin Mariano te atorgada la Carta de Mestre Artesà Vinater per el Govern Balear, relacionant tota la història del la vinya i el seu vi amb l’art, la tradició i la cultura menorquina. Ell parla sovint del vi dels amics, referint-se a artistes fotògrafs i pintors, que han col•laborat amb ell en el disseny i confecció de les etiquetes. Etiquetes que han diferenciat diferents anyades i col•leccions de vins, algunes dedicades a la numismàtica, o com no, les festes de Sant Joan de Ciutadella, fins hi tot algunes noces...
En Crispin començà a plantà vinya en un indret, on encara hi havia ceps que havien sobreviscut al temps, pel que podem dir que hi podem trobar als ceps centenaris, una meravella! Hi trobem Calop, Planta Blanca, Cabernet Saugvinon, Merlot o Perrellada...
A la bodega den Crispin hi trobem anyades de a partir del 95, tot un luxe per aquells amants del bon vi. A la Bodega Ferrer de Muntpalau, s’elaboren blans i vermells, el denominat vermell es el (negre) a partir del Merlot i el Cabernet Saugvignon i els blancs amb les varietats de Macabeu i Parellada.
Un incís a fer es què, el cultiu de la vinya den Crispin és ecològic, els seus ceps i la terra, no reben cap tipus de productes químics, pel que podem afirmar que parlem d’un producte natural i, amb una recol•lecció totalment manual i artesana, seleccionant els millors raïms.
Una idea, un projecta, un repte, molta constància i amor per sa nostre terra, una realitat... Ferrer de Muntpalau, Vi de la Terra Illa de Menorca. Com a amant del bon vi me complau, veure com mica en mica, hem recuperat la tradició del vi, que com molt be afirma en Crispin, és part de la nostre cultura, - és cultura -, perquè crec que en aquests moments, estem en condicions un altre vegada, parlar de la tradició i la cultura del vi a Menorca, com també la de poder de oferir, una ruta de vins a els menorquins, al qui ens visiten, perquè no, com una oferta més als turistes...!

Toni Olives Camps

Baurada...


Posted by Picasa

miércoles, 17 de agosto de 2011

jueves, 11 de agosto de 2011

Vanesa


Posted by Picasa

Concert as Mercadal

Vanesa Pons Seguí toca la flauta travessera

“ACTUANT A L’ILLA, TORNO A LES MEVES ARRELS”

Esta passant uns dies de vacances entres nosaltres, la menorquina Vanesa Pons Segui nascuda a Maó l’any 1983. Na Vanesa des de molt joveneta, va demostrà les seves inquietuds i predisposició per la música i en especial per la flauta travessera. Va realitzar estudis musicals en el Conservatori Professional de Música de Menorca, amb la mestre menorquina Adelaida Ponsetí. Posteriorment continuà la seva formació sota les directrius de Begoña Aguirre al Conservatori Superior de Música de Navarra “Pablo Sarasate” on va obtindre les titulacions d’intèrpret i de Pedagogia de la flauta, familiaritzats la titulació corresponent a Pedagogia del Llenguatge i de Educació Musical.
Ha realitzat diferents màstres-class i cursos d’interpretació. Ha col•laborat amb les orquestres de l´Orfeó Maonès, de l´Ateneu de Maó, de Pro-musica Menorca, amb les bandes de musica d´Es Migjorn Gran i Ferreries, amb l´Orquetra Filharmònica de Ciutadella i amb la jove Orquestres “Pablo Sarasate” de Pamplona. És membre del sextet Quena, agrupació amb la que ha ofert concerts en diferents ciutats de la geografia espanyola, així coma a Alaior i Maó...
El proper dimecres dia 10 ( a les 21 hores) a l’església de Sant Marti as Mercadal, na Vanesa Pons oferirà un concert de flauta, acompanyada per l’organista menorquí Tomé Olives, amb un programa que entre d’altres i destacarem les següents peces... He d’agrair a na Vanesa que m’hagi concedit aquesta entrevista, el que ens permetrà el conèixer-la, més enllà del seu currículum.

Vanesa. A quina edat i com sorgeix el seu despertar o inquietud per la musica?
A l’edat de 4 anys vaig començar a dir als meus pares que de major jo seria flautista. Desconec el motiu pel qual ho tenia tan clar, doncs a casa meva no hi havia cap músic així com tampoc no recordo sentir-me impactada al veure una flauta travessera en algun concert.
Tenia clar des d’un principi que volia ser flautista o s’ho pensar entre elegir altres instruments?
Ho tenia completament clar. Tant és així que en el moment d’entrar en el conservatori, al no haver-hi places de flauta, els meus pares van decidir apuntar-me a classes de llenguatge musical a l’escola municipal de música de Maó i a classes particulars de flauta amb na Sonia Cardona.

Que representa la flauta per na Vanesa?
És la meva vida, és el que em permet plantejar-me nous reptes dia rere dia, la que em fa créixer com a músic i, sobretot, com a persona. Així mateix, és la que em permet connectar amb la gent que m’envolta d’una manera molt especial.

Na Vanesa resideix a Pamplona. A que es dedica en la actualitat?
Actualment, la meva activitat principal és la de professora de flauta travessera, la qual desenvolupo en diferents escoles municipals de música de la geografia Navarra. A més, col•laboro amb diferents agrupacions musicals, estic finalitzant el Grau Superior de Música en l’especialitat de Pedagogia del Llenguatge i de l’ Educació Musical i perfecciono els meus coneixements d’anglès.

On va ser i com recorda el seu primer concert?
El meu primer concert va ser molt especial, el vaig realitzar en un escenari inoblidable, davant d’un públic entusiasmat i tocant una obra de gran dificultat tècnica: després de la meva primera classe de flauta travessera i tot just arribar a la botiga dels meus pares, els vaig mostrar què bé feia sonar l’embocadura de la flauta!
I es que el recolzament dels més propers és d’allò més important per poder iniciar el nostre propi camí.

Es viu be de la musica o es sobre viu?
Afortunadament, puc afirmar que visc bé de la música. D’una banda compto amb la feina a les escoles de música que he mencionat abans i, de l’altra, amb els concerts que van sorgint.
De totes formes, des de la meva perspectiva, considero que visc bé de la música, no només per la part econòmica (que sabem que és important per viure), sinó també perquè tinc l’oportunitat de treballar en allò que sempre he desitjat, la qual cosa em permet sentir-me realitzada com a persona.

Dimecres tindrem l’oportunitat de escoltar la seva destesa amb la flauta a as Mercadal. Com ha sorgit aquest concert?
La idea inicial va ser den Tomé; ell va ser qui es va posar en contacte amb mi i em va proposar fer un concert de flauta i orgue. Arrel d’açò, vam anar perfilant què volíem fer i com fins a arribar al que es podrà escoltar a l’Església de Sant Martí des Mercadal.

Que ens oferirà o ens vol transmetre na Vanesa en aquest concert?
Ja fa alguns anys que no ofereixo cap concert a Menorca, motiu pel qual aquest s’ha convertit amb la retrobada amb les meves arrels, és a dir, amb tot allò que d’una manera o d’altra, en els meus inicis, em va permetre gaudir de les primers experiències musicals, fent-me créixer com a músic. De la mateixa manera que aquest concert m’ofereix l’oportunitat de fer música en una terra que estimo molt. Per açò, espero gaudir molt tocant i transmetre-ho a tots aquells i aquelles que vagin a escoltar-nos.

Algunes obres a destacar del concert de dimecres?
Penso que és el conjunt de totes les obres escollides l’encarregat de donar sentit al nostre concert, motiu pel qual prefereixo no quedar-me amb una o dues d’elles.
A més, considero important oferir al públic l’oportunitat d’escollir per ells mateixos allò que més els hi hagi agradat, donat que és molt probable que hi hagi tantes respostes com persones assistents. Sota el meu punt de vista i la meva manera d’entendre i viure la música, crec que és a partir de les vivències, experiències i emocions de cadascú quan la música adquireix un significat personal.

Quins objectius o reptes te en ment per un futur?
A més de continuar amb el que estic fent actualment, en la meva vessant pedagoga vull fer un treball de recerca mitjançant el qual poder analitzar com tenir en compte els continguts de l’assignatura de llenguatge musical a l’aula d’instrument i, en la meva vessant de músic, espero poder portar endavant un projecte en el qual no només hi estigui present la música clàssica.

Toni Olives Camps

miércoles, 10 de agosto de 2011

vista as port


Posted by Picasa

Brisa matinera


Publicat en el Diari Menorca 9-7-11


MOLT POLIT! PERÒ, HA DE TENIR MÉS VIDA

Caminar pel Port de Maó entre les 6 i les 8 del matí, sentin la bisa matinera, és un daler que no te preu. El recorregut del port, és un itinerari que faig gaire be a diari i me fa angoixa però, veure com mica en mica l’hem deixat morir...
De tota la vida m’ha atret sempre el port de Maó i, és que tot i que l’hem desfigurat amb un accés de formigó, continua tenint una gran bellesa i segueix continuant ser considerat, com un dels millors d’Europa. Darrerament però, m’ha adono de que tenim un port molt polit, però a la vegada “mort”... mancat d’aquella activitat i vitalitat que tenia anys enrere, i que hauria de tenir en aquesta època. I fa falta crear ambient.
Estem en ple estiu i jo me demano, on son els correus de passatgers? A on els vaixells de càrrega? Me direu que a Ciutadella, es clar! Però i els creuers i els iots turístics, no trobeu que en recalen massa pocs...? Me sembla que els hem escalivat, com acostumem fer amb el turisme, amb taxes portuàries i preus abusius com sempre, complicant-los la vida en tots de posar-los-hi més fàcil.
Perquè volem presumir d’un port molt polit, sinó el volem compartir, o el volem explotar amb un poc de seny i habilitat? Se que qualcú no estarà d’acord amb mi, però necessitem el turisme i necessitem el turisme dels iots, per ser d’un poder adquisitiu considerable. Els qui venen a recalar al port de Maó amb els seus iots, son aquells que no es miren sa cartera a l’hora de pagar al supermercat, o al restaurant; son aquells que poden fer una aportació generosa la nostre economia.
Tenim un port suficientment atractiu i capacitat, per acollir molts iots a l’estiu, “acollir”, no esquivar... Quan un iot entre al nostre port, hauria de ser rebut per una zodíac o petita embarcació que , amb uns/unes relacions públiques que els acompanyessin al amarrament, que li donessin la benvinguda amb tot tipus d’informació, de tot allò que pot trobar a Menorca. Si tots el nous vinguts trobessin acollida, informació, hospitalitat; vull creure que tots i sortiríem guanyant. A més a més, estic segur que la propaganda que farien de retorn a ca seva, seria de ben segur ben positiva i, per descontent la més barata.
Tenim un port per altre banda, on les activitats estiuenques s’haurien de solapar. Competicions de natació, vela, rem; nits musicals - tan musica clàssica com moderna-sense coincidir amb el que es fa dalt Maó i, perquè no mirar les possibilitats de ubicar un museu de la mar al mateix port, segurament hi trobaríem un espai adequat... Materials arraconat i que es faran malbé no en falten, idò a que esperem! Feu una passejada pel port i ja me direu si no hi ha que fer qualque cosa, me sembla que malauradament, l’únic que hi funciona es el botellot... No se si he xerrat massa... potser era suficient fer un parell de preguntes: volem no volem turisme? I si el volem, el volem de qualitat?

Toni Olives Camps