jueves, 26 de mayo de 2011

d´aquí... de Menorca

Posted by Picasa

De ca nostre...

Publicat en el Diari Menorca 23-5-2011


VINS DE QUALITAT

Amb s’idea de conèixer ses diferent bodegues que tenim a Menorca, - ja en conec algunes -, fa uns dies que vaig visitar sa de Binitord de Ciutadella, on puc dir que fan un vi que és excel•lent. Sa Bodega de Binitord neix de s’idea Sempre he apreciat molt lo de ca nostre, ses nostres coses es nostres productes, tot allò que te sabor menorquí. Llengua, cultura, tradicions... i parlant de tradicions, d’ençà uns anys estem recuperar sa tradició i cultura des vi a Menorca, en sa plantació de vinyes que ja estan donant un bon resultat.
Conec restes de vinyes d’anys enrere a Menorca, he vist encara antigues portadores, desgranadors manuals, bocois i penses antigues, i pot ser és per açò que sempre m’ha agradat es tema des vi, que tot i que no som cap enòleg, se apreciar es bon vi al paladar.
i interès des propietaris en Joan Sintes i Antoni Salord, per recuperar s’entiga tradició vitivinícola menorquina, començant a planta vinya el 2002 fins el 2007. Avui tenen 12.000 ceps de plantació amb es sistema espatllera, en un terreny de 4 hectàrees, amb diferents varietats de ceps... Cabernet Sauvignon, Ull de llebre (Tempranillo), Merlot i Syrah, varietats de negre i, Chardonay i Macabeu, per les varietats blanc.
Desprès d’un procés d’experimentar i fer proves, el 2007 surten es primers vins Binitort dins es mercat menorquí, vins que s’han guanyat sa confiança i fidelitat dels consumidors, en apreciar sa seva qualitat i tast, amb sabor de sa nostre terra.
Sa bodega Binitord te unes característiques molt peculiars, en estar soterrada, en lo que era una antiga pedrera de marès, que fa que hi hagi una temperatura constant, optima per sa criança des vins que es fa en barriques de roure francès i americà, durant 7 mesos.
Ses labors de sa vinya es duen a terme de forma artesanal, partint d´una agricultura integrada, emprant adobs no agressius amb es medi. Controlen ses herbes amb pastura d’ovelles. Un nius de Xorics faciliten que aquests depredadors, controlin i evitin de manera natural, ses plagues d’ocells que pugin danyar es raïm.
Sa bodega Binitord ens ofereix un Binitord Blanc 2010; un Negre 2009; un rosat 2010 i, un Binitord Roure 2008, uns vins tots ells que per sa qualitat preu, no poden faltar a taula, adequats per quedar be, en qualsevol ocasió. S´anyada de d’any passat, va ser de molt bona qualitat, i va premiar sa bona feina amb una producció de 16.000 botelles.
Mes d’una vegada m’han dit que som molt menorquí, idò sí, ho som; estim allò que és nostre, estim i aprecio es nostres productes. Es productes de ca nostre, de sa nostra terra, es qui menorquí, uns productes que poden compatir perfetament, amb aquells que ens tenen sabor duen de fora i podem estar ben satisfets.

Toni Olives Camps

sábado, 21 de mayo de 2011

Posted by Picasa
Posted by Picasa

Prioritats...

Publicat en el Diari Menorca 20.05.11

APOSTAR PER LA CULTURA
A vegades me pregunto quins criteris i prioritats es fan prevaler, a l’hora de distribuir els pressupostos, partides o subvencions, des de les nostres Institucions Municipals, Consell Insular, Govern Balear, Ministeris... Entenc que hi predomini l’acció social, i ho aplaudiré si es fa així. Però quin lloc ocupen els pressuposts, a l’hora concedir subvencions o ajuts? O, quin pressupost es destina per exemple a les festes populars o els esports? I a l’ensenyament i la cultura...?
La cultura en general, es queda a la cua de moltes altres activitats i això ho demostra el retall de les subvencions de les nostres institucions insulars, que rep l´Ateneu de Maó i, que s’han vist retallades per la meitat, posant aquesta institució cultural, amb una situació critica de subsistència.
L’any 1905, un grup d’intel•lectuals, posen en marxa l´Ateneu de Maó, com a institució cultural, que ha perdurat fins avui, o sigui fa 106 anys. La vida ateneista ha influït se’ns dubte al llarg de tantes dècades, en el marc cultural dels maonesos i dels menorquins en general i, és pot dir que un referent cultural per excel•lència.
A l’assemblea general extraordinària de passat dia 11 de maig, el President d’aquesta entitat cultural, José Antoni Fayas, exposava la situació actual amb nombres negatius, una situació que és molt preocupant, el que en hauria de fer pensar, a quin lloc situem la nostre cultura. Davant aquesta situació es va acordar per unanimitat, augmentar ses quotes dels socis fins a 9 € mensuals, el que representa un increment del 50 % damunt el que ara estaven pagant. Seria d’agrair, que les institucions fessin el mateix, enlloc de fer-ho justament a l’inrevés disminuint les seves ajudes un 50%. Almanco que enguany no davallin més. Si la societat civil aposta per la cultura, me sembla que les institucions amb més raons torno a dir, n’haurien de prendre exemple.
L’Ateneu a part de les aules de música amb 90 alumnes, dibuix i pintura 60 alumnes; grup de lectura de joves i adults, cursos de fotografia... disposa de biblioteca a disposició des públic, hemeroteca diaris local i nacionals, fonoteca on s’enregistra des de 1981 conferències, taules rodones etc. Dins l´Ateneu hi ha a més a més el Grup Filharmònic, el grup Filatèlia i Numismàtica, el Cine Club... tots els amb molta activitat.
Al llarg de l’any s’imparteixen interessant cicles de conferències, les tertúlies puntuals de cada dimarts; es fan exposicions, convocatòries de premis... Assistir a qualsevol conferència i trobar-te amb el saló d’actes al complert; veure la fidelitat dels contertulians a les tertúlies o, quan trobes per les escales al•lotes i al•lots que van alegres perfeccionar el gust per l’art que volen perfeccionar, és un motiu de goig i que demostra que l´Ateneu esta viu i que no el podem deixar mori de cap manera.
Voldria fer també una crida a aquelles entitats privades que aprecien de debò la cultura, perquè sàpiguen que poden apostar i actuar com responsoris, tenint en compte que les seves aportacions, tenen compensació fiscal d’un 35 %. Penso que la prioritat per la cultura i la continuïtat del Ateneu, hauria de ser l’aposta que féssim tots, per sobre de qualsevol altre activitat, d’oci, esportiva o de festes o qualsevol altre. Postra per la cultura, és apostar per el futur...!

Toni Olives Camps


sábado, 14 de mayo de 2011

nenúfars

Posted by Picasa

Al servei del poble...

Publicat en el Diari Menorca 10-5-2011

PROU PRIVILEGIS!
Cada vegada que s’apropen eleccions me descol•loquen, i me desmotiven més, les arengues dels politics, limitant-se a fer-se mútues desqualificacions, emprant un llenguatge sovint irrespectuós, ofensiu, amb l’única intenció de desprestigiar l’altre i tirar-li terra al damunt o treure’ls els pedaços bruts. Si admetessin un consell els diria que, fossin més honrats i que “aquell qui estigui net de culpa tiri la primera pedra”, perquè me sembla que ningú s’hi atreviria...
A tots aquells qui pretenen desenvolupar un càrrec polític, m’agradaria en primer lloc, veure’ls amb vocació de ser servidors del poble i no a l’inrevés. Que oferissin uns programes socials creïbles, amb possibilitats i amb el compromís de dur-los a terme.
Desprès els demanaria més transparència, i sentit comú, defugint de tot privilegi per damunt dels altres. Perquè decent que un diputat amb tan sols 7 anys de exercir, pugi optar a la jubilació amb tots els drets, i un treballador normal necessita 35 anys...? Un espanyol pot optar a una pensió màxima de 32.000 €; i els politics la tenen vitalícia que pot superar els 74 €... perquè les seves pensions no son, com les de la resta dels ciutadans...? Incompatibles amb d’altres sous de l’administració o d’altres activitats econòmiques... (el Sr. Felipe González; Sr. Jose Maria Aznar...). Perquè la retenció de la nomina dels diputats i senadors és només, del 4,5 %...?
Perquè els ciutadans espanyols, hem de pagar les vacacions al president del govern? Quan molts de ciutadans no poden gaudir-ne, perquè el seu pressupost no els hi ho permet? Nomines i pensions ridícules... El president del govern espanyol es l’únic de la UE que carrega les despeses de les seves vacances sobre els pressupostos estatals...
Davant aquest panorama me veig confús i preocupat a l’hora d’anar a votar, perquè no trobo amb qui dipositar la meva confiança... En aquests moments no veig, politics amb vocació, que inspirin confiança, disposats a servir la societat a partir del sentit comú., amb idees clares i programes creïbles i factibles...
Avui malauradament les ideologies s’han esfumat, i l’únic que importa és poder accedir als privilegis i interessos particulars o de partit, per sobre dels interessos comuns,- els de tots els ciutadans -, politics que prometin el que pensin que poden oferir i portar a terme, sense enganyar a els ciutadans.
Voldria evitar la paraula crisi però no puc, - la crisi continua -, continua i no sabem fins quan... continuem capficats en ella, menys el grup de privilegiats de sempre que no l’han patida, no la pateixen, ni la patiran, perquè ningú els controla ni els regula els seus sous ni les seves pensions. Així què, que us n’assembla, el panorama és aquest! Ni queda algun que sigui de fiar? Algun que es senti un ciutadà com els altres...? Encara hi ha temps de comprometre’s a favor dels ciutadans de manera honesta i solidaria...

Toni Olives Camps

Posted by Picasa