miércoles, 25 de abril de 2012

De ca nostra

Publicat en el diari Menorca 24.04.201

FORMATGE DE CABRA

Hi ha una un famosa frase de Víctor Corcoba, “Renovarse o morir” i una de Unamuno en que diu, “El progreso consiste en renovarse”. És el que fa fer en Jaume d´Alcaiduset, pagès ramader, que en veure que la producció de llet de les seves vaques no era rentable, va optar per dedicar-se a fer formatge. Però no conformat amb açò, començar a elabora també formatge de llet de cabra i, més recentment de llet de bèna. Avui en dia i en unes modernes instal•lacions, en Jaume te 60 vaques, 300 cabres i 150 bènes; o sigui que fa formatges de tres tipus de llet.

Fins Alcaiduset me vaig arribar, per conèixer sobre tot el formatge de llet de cabra. Mentre fèiem un recorregut per les instal•lacions del “lloc”, bouers, sales de munyir i de elaboració, m’explicarà com s’ha anat modernitzant per guanyar-se un nom amb els seus productes. Vaig poder veure com munyien ses cabres amb munyidores elèctriques, que fa que la llet vagi directament del braguer a un tanc d’acer inoxidable, del que pesarà desprès a un altre per posar la quallada a la llet per fermentar-la.

Abans de posar la quallada s’escalfa la llet a 35º, es posa la quallada i es deixa reposar durant 45 minuts que és el temps que necesita per quallar o fermentar. Desprès s’agafa la pasta i es posar en motlles rodons per treure el xerigot i es posen les peces de formatge a un pren-se hidràulica per extreure-hi tot el xerigot que hi queda. Desprès de 2 hores de prensat, son posades amb aigua i sal a la salera durant 16 hores, el que farà que agafin el seu punt de sal. Desprès les treuen i les posen sobre canyissos perquè s’oregin mentre les aniran girant dos cops per setmana durant un mes. A partir d´aqui les van untant amb oli d’oliva cada 15 dies, mentre es fa sa curació que va de 2 a 8 mesos, aconseguint així el formatge semi curat i, de més de 8 mesos per el curat com també li diem el formatge vell.

Tot el formatge el fan de manera tradicional artesana, amb llet crua. De la varietat de cabra en fa el normal semi i curat, el d’herbes de Menorca i, el de vi de Binifadet... El formatge de cabra artesà al vi de Binifadet, s’aconsegueix posant la peça de formatge tendre enramull amb vi, aconseguint un gust molt peculiar. La curació d’aquesta especialitat és de dos mesos. El d’herbes de Menorca es fa untant les peces amb oli d’oliva macerat amb romaní, tem, i pebre negre, adquirint un gust ben característic de sa nostre terra.

Dir que els formatges d´Alcaiduset “Quesos Binibeca”tenen la Dominació de Origen Quesos Mahón – Menorca des de 1996. Aquest formatges son ben coneguts a Menorca i també exportats a Mallorca i a sa Península, pel que si anem a Barcelona o Madrid, allà trobarem aquest producte de ca nostra, que de qualque manera ens dona conèixer.

Quan veig una explotació agrícola-remadera que ha evolucionat, hi ha rendibilitzat la producció, innovant i buscat alternatives. Me fa llàstima veure molts llocs tancats i, abandonats, convertits amb ullastrars, i les cases de pagès mig esfondrades sense acabar d’entendre, com s’ha ha arribat a aquest punt. Estaria bé, estudiar un pla de viabilitat i recuperació del nostre camp menorquí.

Toni Olives Camps

FORMATGE DE CABRA

martes, 24 de abril de 2012

miércoles, 18 de abril de 2012

domingo, 8 de abril de 2012



Reflexió en Divendres Sant

Publicat en el diari Menorca 7.04.2012

LA MORT D’UN INNOCENT

Impressiona la mort de Jesús, un innocent tot sol, un innocent que ningú defensa, ni els seus propis amics, és més, el neguen; no el conec! Avui me pregunto quans innocents han mort al llarg de l’històrica i continuen morint cada dia? Morts violentes degudes per causa del terrorisme, les guerres, la violència de gènere, per causa de la fam o mancanca d’atenció sanitària. Les morts provocades per tants i tants avortaments. Sí, rere cada avortament hi ha una vida, la del més innocent, la més indefens, però una vida amb tot el seu potencial humà... La vida, el gran misteri, un dret per a tothom, que sempre hem de protegir i defensar des del seu origen, fins el seu final natural.
La mort sempre ens descol•loca, ens espanta, ens interpel•la, pero jo sempre dic que no em fa por, sí, respecte i potser per açò m’agrada parlar-ne , escriure sobre la mort, perquè la veig açò, una cosa natural la part més íntima de la nostre vida. Per altre banda i degut a la meva fe, crec que amb la mort és quan arribem a la plenitat de la vida, dins un altre dimensió, dimensió que només arribat el moment podrem conèixer. M´agrada comparar la mort con un segon part... quan naixem passem d’una vida dependent, de la mare, a una vida independent, que ho serà més a mesura que creixem. De la mort si és veritat no en sabem el desprès, però vull creure que evolucionarem per millor.
Si la mort fos el final, si amb ella l’ésser humà, -aquest jo únic-, quedes del tot extingit. Els humans seriem els esser més desgraciats de la creació, tota la vida hauria estat un absurd. Però la vida no acaba en Divendres Sant, la vida no acaba amb Jesús clavat a la Creu... El dia de Pasqua aquells que havien abandonat a Jesús, aquells que havien fet estampida carregats de por, el veuen viu, s´anadonen que amb la mort no s’acaba la vida i ho proclamen arreu allà on van. Han estat tetimosis de que aquell que havien enterrat ha tornat compatir taula amb ells. Pensaven que tot s’havia acabat i ara, s´anadonen de què, la mort no és el final, sinó el triomf de la vida i una vida de nova dimensió.
Davant la mort idò, no hi ha o no hi ha d’haver cap desolació sinó esperança, la de que així com la vida de Jesús que era un home com noltros continua, també la nostre te continuïtat assegurada, almanco açò, és el que jo crec i, davant la elecció de creure o no creure, he optat per creure, que és el que m’ajuda a entendre la vida i donar-li sentit.
He volgut compartir aquesta reflexió perquè dins aquest nostre món hi ha molta increença i desesperança. Si tenim fe, si creiem en la vida, les coses les veiem d’un altre manera, es viu millor amb un mateix i el seu entorn, tindrem un mon millor. No ens quedem idò atrapats al Divendres Sant, pensant que la mort ofega i acaba amb la vida... Visquem cada dia el dia de Pasqua, el dia que la vida ha triomfat. Bona Pasqua!!!

Toni Olives Camps