jueves, 24 de febrero de 2011

Entrevista Mn. Josep Moreno


MATRIMONI I FAMÍLIA
El passat cap de setmana i convidat pel Secretariat Diocesà de la Família, ha estat a Menorca Mn. Josep Moreno Espinosa. Prevere de l´Arxidiòcesis de Tarragona, fou ordenat l’any 1984. Ha servit a les parròquies de Cambrils, Vila-seca, Reus i Guimerà-Ciutadilla-Vallfogona de Riucorb-Passanant. Actualment és rector de les parròquies de St. Josep Obrer i de l’Assumpció de Reus i capellà de l´Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus. Conciliari de diversos Agrupaments i de la Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi. En Pastoral familiar, Delegat de Pastoral Familiar i Conciliari d’equips de la Mare de Déu i del Moviment Familiar Cristià. En els arxiprestats que ha estat, ha col•laborat en els cursets prematrimonials. Mn. Josep Moreno ha impartit aquest dies unes xerrades a parelles de festejants i matrimonis joves, així com també a preparadors de cursets de festejants, el que m’ha permès poder fer-li unes preguntes.
Mn. Josep Moreno. “Construir uns bons fonaments”, va ser el tema de la seva xerrada impartida a les parelles joves, el passat cap de setmana.
De quins fonaments els parlà?
De l’amor que porta a la comunicació a la tendresa a una sexualitat humanitzada i, a un projecta comú a compartir, a construir l’amor cada dia. Pensar que ens casem i ja esta tot fet no, estem començant un procés, una dinàmica de créixer cadascú com a persona, com a home, com a dona i tots dos junts com a parella, al seu moment com matrimoni, oberts a la vida per formar una família.
Que està fallant avui o que passa, quan tantes parelles fan fallida en el matrimoni?
Perquè vivim amb una societat amb persones “oceàniques”, molta superfície i poca profunditat fa, -ho vaig dir amb els diàleg amb els preparadors de promesos, de festejants-, que ni la família, ni el matrimoni estan en crisi. Esta en crisi la persona i per tant la societat. Amb quina escala de valors estem construint? Gràcies a la crisi econòmica, molts ja parlen de recuperar valors, a la paraula donada, a l’esforç, al treball, el compromís, la generositat, la gratuïtat, el donar-se a l’altre, a la parella, la família i a la societat en general. En a buscar el guany sense treball, esforç i certament des de la convicció que l’amor, estimació, és el veritable motor de la humanitat, i de que cada persona per amor es fan bogeries, perquè no, viure la bogeria de l’amor honradament en parella, en el matrimoni, en família.
Avui i cada vegada més és necessari estar ben preparats professionalment. Podríem aplicar aquesta necessitat de estar ben preparats i formats als qui es volen unir amb matrimoni?
Evidentment, normalment m’he trobat amb molt cursets prematrimonials amb que els assistents en diuen que amb els seus pares no han parlat de segons quins temes, o jo els hi pregunto, a la formació sexual que teniu... no, a la casa no hem parlat d’aquest tema, - no amb els llavis però els pares han parlat, han amb el seu testimoni. Has vist el pare i la mare ajudar-se, respetar-se, estimar-se, tu has inetrioritzat aquesta imatge de relació home/dona basada en el respecte, en l’ajuda mútua, en el tracte dins el mon de la seva cultura, en que l’home anava a treballar i la dona estava a casa cuidant dels infants. Això avui ha canviat.
Desprès de parlar tant de la crisi. Poder dir que el matrimoni i la família estan en crisi?
El matrimoni i la família no estan en crisi. Qui no cerca una relació estable, duradora que vagi creixent cada dia? Però és clar, més que una cultura “oceànica”, hem de tenir una cultura de molta profunditat, de interioritat, s’ha de ser més persona cada dia per donar-se, per acollir l’altre. Saber perdonar, acollir a l’altre i donant-te a l’altre amb gratuïtat i generositat. Evidentment la família és la institució més valorada i, en la família acceptar i valorar que hi ha diverses formes de família avui en dia i que la família es la que ens acull, ens acompanya, suporta les nostres necessitats i, és la qui de fet esta pagant la crisis, sinó, aquest país ja s’hauria encès, i no està encès... Per les petites ajudes de la administració, però sobre tot per la solidaritat de tantes famílies que ajuden als joves esposos amb tot el que poden.
Que és el que ha canviat avui en la família?
Venim els que ja ens hem fet grans del que en dèiem una família tradicional, el pare era el qui treballava, l’home era el qui anava a treballar a fora, la dona la qui cuidava els nens a casa sense massa reconeixement, 16 hores o més que la dona treballa a casa, sense cobrar ni estar assegurada. Hi ha agut dos grans revolucions en el passat segle XIX i segle XX. La primera i sembla que és de tota la vida, i és de fa dos dies, l’home i dona, la parella, es casen lliurement i per amor. Ja no son els pares qui arrenglen els casaments entre l’éreu i l’al•lota casant-los per interessos o com en alguna cultura encara present entre nosaltres, volem arreglar els pares i les famílies, una noi a de 15,16 0 17 anys que la casen amb un home de 30 o 40, això te un preu. Gràcies a Déu fa generacions que a casa nostre, en el mon occidental, home i dona s’uneixen lliurament i per amor, és clar la llibertat és més cara que l’esclavitud. Els nostres avis vivien un “corsé social”, t’has casat, estàs casada, has de ser fidel per tota la vida, passi el que passi.
Avui en dia passi el que passi no, el primer que hem de dit que la dignitat de la persona, ni l’home ni la dona no la poden trepitjar. Per tant si hi ha separació que ho sigui, però ens hem de preparar. Primera gran revolució, ens casem lliurament per amor, ser lliure és més difícil que ser esclau, amb una societat en que tot és obert. Segona i ens casem per amor, i que si la meva idea de l’amor es un pur sentiment i l’amor sen va, no cal continuar. Però si l’amor és un projecte de vida i amor a anar construir i anar treballar cada dia, mai s’acaba aquest projecte amb aquesta persona i amb aquesta persona i trobo totes les dimensions que necessito per complementar-me. Amistat, passió, paternitat/maternitat compartida, compartint un projecte de vida. Una segona gran revolució que ha canviat la vida de la família és l’accés al mon laboral de la dona sempre treballant més de 16 hores diàries, si pot i troba feina 8 remunerades treballant fora, 8 a casa sense nòmina. L’home se sent descol•locat en aquesta situació, abans i per raons econòmiques la dona aguantava situacions no humanes. En aquella família tradicional que tenia molts valors, però també conter valors. Avui la dona treballa, aporta igual que l’home als bens de la casa, i ha recuperat i dignificat els seu paper. Per un cantó es pot promocionar per creixerà com a persona per el desenvolupament de la seva tasca professional, . hi ha més universitàries que universitaris -, la dona esta agafant llocs de treball que tradicionalment eren per l’home, jutgesses, presentadores de televisió i moltes altres. Els homes no hem après, no ens hem empassat encara aquest nou “rol” si s’ha fet la revolució de la dona dins el mon laboral, no s’ha replantejat les tasques de la llar. Segons els sindicat les tasques de la llar el 70% recauen sobre les dones i el 30% restant sobre el homes, quan laboralment tots dos treballen fora de cas. La societat no ha ajudat especialment a l´Estat Espanyol. Cap partit ni de dretes, ni d’esquerres ni de centre. A la nostre societat es valora la maternitat o esta penalitzada? La nostre legislació dona 16 setmanes a la dona que ha tingut un fill. Perquè no un any com en altres països, mantenint els sou i el lloc de treball? Me diran que és massa car. A la llarga tot el que gastem amb aquest suport a la família ens ho estalviarem en presons i en despesa judicials. Tot el que dediquem de suport a la salut de la família ens ho estalviarem en despesa social i de seguretat pública. A nivell de família l’home esta descol•locat i s’ha de replantejar el “rol• Home/dona a ixi com també a nivell social. Per altre banda hem situat a la dona davant la disjuntiva de, o tasca professional o maternitat... Un país progressista i civilitzat europeu pot fre compatibles la tasca promoció laboral de la dona i la maternitat. Un bais que penalitza la maternitat, esta condemnat a morir.
Mn. Moreno, creu que estem patint un crisi o si més no, una mancança de valors?
La crisi econòmica ens ve ni més ni menys de la mentida, de adora l’ídol del diner fàcil, de l’engany. Unes hipoteques que no valien res i quanta gent ela han robat aquest Srs., Brot hers o Mandof, els han robat. Hem viscut en la mentida, hem adorat el vedell d’or, els guany fàcil ha estat tot un engany col•lectiu. Els ajuntaments no s’han de finançar en la revaloritzacio dels terrenys, els particulars no poden han de vendre un pis de segona ma que els costà docents mil pesetes per vint milions. Ens cal recuperar els valor de la honradesa, de l’esforç i del treball, de dignificar el ciutadà. Tota família te dret a una vivenda... On som? podem salvar els bancs. Perquè`no podem salvar les famílies que durant anys han pagat una hipoteca caríssima i ara per unes poques quotes s’ho quedat senes cas i amb deute. Perquè l’estat no compra els pisos als bancs i els posar a un lloguer públic raonables a l’abast de la gent. Al servei dels ajuntaments, amb 10, 20 anys estarien comprats i serien avivada pública, “això és Europa”, no, Espanya.
Son vàlids els valors d’antany, - els tradicionals -, o hem d’anar a la recerca de nous valors?
La veritat, la justícia, la pau, el perdó, la misericòrdia, son d’abans, son d’avui, i son eterns. Els valors d’abans bons, son bons avui, el que passa es que ens enganyem, per exemple en convocar una manifestació a favor de la família tradicional. La família tradicional tenia valors bons, però tenia valors que avui en dia no son bons, com l´agemonía de l’home sobre la dona. Avui hem de parlar de família evangèlica, on aquella relació familiar, sigui en pricipi fonamentada en un home i una dona que s´han unit en matrimoni i que han format una família o família monoparental. Però en definitiva, la família la qual relació dels seus membres, cerca i li diu a Jesucrist, ensenyeu-me a estimar el meu marit, ensenyeu-me a estimar la meva esposa, ensenyeu-me a estimar els meus fills, com tu Déu estimes com a Pare i sobre tot com el teu Fill Jesús ens ha mostrat a donar la seva vida per amor. Això és una família com cal i amb valors. De fet amb valors com a capellà te dic que, l’únic valor que assedegarà el meu desig de plenitud és Jesucrist, però tothom entendrà si dic que una relació familiar, entre espòs i esposa, entre pares i fills, que cerca l’amor, l’estimació, el be comú, el de l’altre per damunt del be propi, és d’abans, és d’ara, serà de demà i els vostres nets ho veuran.

Quin és el seu consell a, aquelles parelles que volen casar-se i tenir una continuïtat i no fracassar?
Els consells s’han de donar als qui els demanen. De totes formes preparar el matrimoni, no només la celebració, sinó preparar-se be, és l’unís antídot que es coneix pel divorci.
Perquè idò hi ha tants divorcis?
Tornem al mateix, estem amb una societat amb que el compromís del tot i per sempre que de fet és un acte que reverteix en l’exercici de la llibertat no agrada. Un servei puntual si, però no un compromís del tot i per sempre. Els seminaris estan buits, no perquè no hi hagi religiositat popular, però si, aquesta manca de compromís d’horitzó alt, de generositat a l’hora de donar la vida per altres a canvi de rés, amb una relació parella és igual. Per altre banda les relacions humanes cada vegada son més complexes. La vida és dura i per aquesta relació humana d’home i de dona per formar una relació amorosa i una llar, cal estar preparats. Per fer una marató t’has d’entrenar i avui es volen fer maratons sense entrenaments.
Vostè ha impartit unes xerrades orientades a fer equips o grups de parelles joves que es vagin trobant durant un període de 3 anys. Quina finalitat tenen aquest grups i aquestes trobades entre ells.
La finalitat és donar a aquelles parelles que es prenen seriosament la seva relació i que en un punt d’humilitat, necessiten fer un camí amb altre parelles. I puguer parlar sobre la comunicació, sobre qui son ells, sobre com pesa la nostre relació del passat familiar, com treballar la nostre comunitat familiar de l’un i de l’altre, sobre les diferències no solament masculí o femení. Diferencies culturals, socials de costum, de cultura familiar. Sobre el dia en que prenc consciència de quan aquest home, aquesta do dona, no m’omplen del tot. Que passa puc seguir qualsevol model o “rol” o haig de buscar veritables matrimonis que s’estimin de debò. Com expressar la tendresa a la meva esposa o el meu marit o puc dir qualsevol bestiesa i fer-la quedar malament en qualsevol lloc... La vida sexual que és? Només genitalitat o és tot un joc amorós per expressar amb el cos allò que tenc en el cor i en definitiva, que és l’amor per mi? Son tot això temes d’un primer any. Un segon any que seran altres temes de relació de la parella i de acompanyament sobre la educació dels fills, el desig de tenir un fill. Els objectius educatius, la qualitat com a pare i com a mare, quina importància tenen per mi. L’admiració pels fills, els desitjos dels nens, les prohibicions que els hem de posar, qui mana a la família. On resideix el poder de la família, com és el diàleg conjugal, amb els nostres fills. La formació, el paper de l’escola. Podem escollir l’escola pels nostres fill? Podem incidir en els valors educatius, en el projecte educatiu en les escoles i quins valors hem de transmetre? Els de sempre o aquells encarnats avui, la educació afectiva, afectiva-sexual dels fils, ha de començar clarament en el bressol, el nen veu el pare i la mare fer-se una besada. I, el tercer any seria l’amor fecund, veure i estudiar temes i escoltar testimonis de gent que esta compromesa en el servei a la societat, al be comú, en sindiques, associacions, ajuntament, política.
Quantes parelles son recomanables en un d’aquests grups per fer una bona feina i amb quina periocitat se recomanen les trobades?
Sis o set, l’únic que s´els demana és que tinguin experiència de grup i de convivència en comú. Això no desclou aquelles parelles de festejant que tenen previst casar-se l´any que ve.
Son varies parelles passen per una parròquies i es casen durant l’any. Potser no tornaran fins el bateig del primer fill. En aquest espai creu necessari un seguiment o acompanyament i qui l’hauria de fer?
Des de la parròquia haurien de demanar un servei de apadrinar la parella qui es casa. Un matrimoni que s’interessés per ells, el acompanyi a la preparació del matrimoni, que el dia del casament vagin a la celebració a resar per els, no cal que siguin invitats al banquet, però si que aquesta parella però que sapi que la parròquia ha demanat que aquesta parella sigui el su contacta, que es van veien, prenen un cafetó de tan en tan amb altre parelles. Estan atens quan arriben els primers fills.
La responsabilitat materna i paterna davant la vida. Com veu avui vostè la vocació de ser pares?
Una de les coses que vaig dir als preparadors de festejants, és que cal valorar la maternitat com experiència de vida. És una tasca urgent per el nostre país i per l´Església. Hauríem de ser militants valorant la maternitat, el país necessita fills. Hi ha parelles que m’han dit, “ens hauria agradat tenir 3 fills, però ens hem quedat amb dos, les circumstàncies no ens ho permeten, no podem pagar tres guardaries”. Hi ha empreses que penalitzen la maternitat , quan hi ha un embaràs no renoven el contracte. I, 16 setmanes de permís de maternitat, és un sacrilegi. Paternitat, maternitat és la vocació de tot home i dona, som fecunds, fem créixer l’amor com a parella i d’aquest amor en surten uns rebrots que son el fills.
Record l’entrevista que el Sr. Cunill va fer a TV3 fa uns dies a Iñaki Gabilondo. Deia, “m’ha impressionat veure dones de 48 anys que han fet carrera, mesters i mes mesters, que s’han esforçat per tenir una tasca professional i que arriben als 48 anys cada mester es una dificultat per trobar un lloc de treball i, s’han quedat sense maternitat”, ¡ que he fet a la vida! I a més de cara a la maternitat també he de dir una cosa, a la nostre societat ens podem organitzar la vida de parella i la vida social d’un altre forma. Perquè esperar als 35 0 40 anys a tenir fills? Si estem enamorats i tenim una relació estable als 25 és l’hora de buscar els fills. Perquè necessitem comprar una casa... n’he de lloguer, un lloguer raonable i que la administració ha de facilitar que el tinguem, primer fem família i més endavant farem el chalet, la casa o el que convinguí. Primer fem família i, fent família farem país.
Creu que esta desvirtuada o des valoritzada la família dins la societat actual?
No, dins la societat no, perquè dins la societat, en totes les enquestes la institució que més es valora, és la família. Per tan no esta desvirtuada, el que esta és amb una lluita absurda entre progressistes que li fan nosa i que fan família de lo que no ho és i, els que defensen la família tradicional. Els joves crec sincerament que no ho entenen. Ells volen una família normal i corrent, on hi hagi una parella home i dona que s’estimen i que tan aviat com sigui possible, puguin anar a cercar els fills que creuen podran estimar i educar. La família crec que esta valorada, però no esta recolzada ni per la societat, ni per la administració. Però Valorada és el que ho esta més en el nostre paí.
Mn. Moreno per acabar. Que lis diria a les parelles de festejants, a les que es pensen casar i formar una família?
Primer no tinguin por de res ni de ningú, que el motor de la vida és l’amor, per molt que ens hagin venut, que el motor son els euro o altres coses. Que no tinguin por de res ni de ningú. Sobre tot si s’estimen que no tinguin por d’ells, perquè ells ja trobaran en cada moment els recursos que necessiten per fer créixer aquest amor. Segona cosa que els hi diria que no corrin i que sobre tot es dediquin a preparar-se be el seu projecte d’amor. Que preparin be el terreny, els fonaments, els pilars, desprès la teulada... ja faran al seu moment el demés. I si poden fer aquest camí acompanyats d’altres parelles, es trobaran amb la gran sorpresa, que sols sembla que son dos bitxos rars, sembla que no hi ha ningú més que s’estimi en aquest mon. Però amb als veïns del costat, amb els altres, veuran que hi ha parelles extraordinaris que fan el mateix camí, que s’estimen com ells, que fa el mateix pelegrinatge, cap a la plenitud de l’amor és el camí més fàcil i més senzill. Ho han fet els nostres pares, els nostres avis, els nostre besavis a qualsevol recó del món. Nosaltres no ho podem fer...!

Toni Olives

viernes, 18 de febrero de 2011

viernes, 11 de febrero de 2011

miércoles, 9 de febrero de 2011

martes, 8 de febrero de 2011

sábado, 5 de febrero de 2011

miércoles, 2 de febrero de 2011

...universal

Posted by Picasa

LLUMS D´ESPERANÇA: UNITS PER LA PREGÀRIA

Publicat en el Diari Menorca 1 de febrer 2011
Un any més entre el 18 i 25 de gener, els cristians de les diferent comunitats de Menorca, anglicans, protestants i catòlics, hem celebrat L’octavari o Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians.
Dia 19 i dins un ambient distens senzill i acollidor, ens reuníem amb una celebració ecumènica, a s’esglèsia evangèlica compartint plegats la Paraula de Déu, cants i pregàries, que convidaven a la reflexió personal. Uns moments, en que estàvem units pregant per una mateixa causa.
Varem recordar el Sr. Cots qui tenia un gran esperit ecumènic i, que cada any per aquestes dates, aportava el seu esperançador i petit gra d’arena, puntual al nostre Diari Menorca, amb les seves reflexions escrites. El Sr. Cots creia en la unitat dels cristians, per la que deia: “no ens hem de conformar en pregar nomes un cop a l’any per la unitat, sinó, que cal fer-ho cada dia de l´any”
Aquest acte de dimecres va concloure amb el compromís de intentar fer el que feien els primers cristians, fer el que ens deia el Sr. Cots, pregar, treballar, compartir, durant tota la resta de l´any.
El dilluns dia 24 la celebració de la pregària es va dur a terme a s’esglèsia de Santa Margarida des Castell compartint amb la comunitat dels cristians anglicans, també una estona de pregaria. Un celebració que va acabar amb un compromís compartit, de continuïtat de trobades durant la resta de l´any. Mirant de aprofitar festes com Nadal, Pasqua i Pentecosta, i recordant de bell nou l’esperit ecumènic i esperançador, que tenia el Sr. Cots i les seves recomanacions.
D’aquestes trobades ecumèniques val dir, que aquest any s’ha notat una predisposició i desig de continuïtat entre els participants, per seguir fent trobades i celebracions conjuntes, pel que podem dir hi descobrim, petits llums d’esperança.
Aquells perjudicis i actituds que anys enrere ens distanciaven, avui els cristians de base els tenim superats. El que cal ara, és que l’alta jerarquia faci el mateix, mirant de fer passes endavant amb fermesa i decisió.
“Però ha arribat l’hora, mes ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat”. Amb aquestes paraules Jesús contestava a la Samaritana, fent-li veure que lo que importa no és el lloc on es prega, sinó la predisposició i actitud amb que es fa. I, és amb aquesta predisposició i actitud que els cristians de les diferents comunitats de Menorca, ens hem trobat aquest dies units per la pregaria, amb el propòsit de trobar-nos més sovint.

Toni Olives Camps