sábado, 30 de julio de 2011

Posted by Picasa

xinos

Posted by Picasa

De ca nostra

Article publicat en el Diari Menorca 29.7.2011

FRUITA ECOLÒGICA

Sa fruita es un producte que mengem gaire be cada dia, i avui en dia podem trobar al mercat to tipus de fruites durant tot l’any, degut a les càmeres refrigeradores, que permeten mantenir durant molt temps el producte, sense que es faci malbé. Açò vol dir que sovint mengem fruites de fora temps, que s’han collit verdes i que a vegades primer es podreixen que maduren, si més no, no tenen el sabor de la fruita collida el seu punt, i quan és el seu temps. Com podem dir però que mengem fruites naturals, quan tots sabem que han estat tractades amb insecticides o pesticides, per evitar plagues de mosca, corc o pugó? També sa terra, normalment es adobada amb productes químics, el que fa que tot aquest procediments de cultiu, tinguin molt que desitjar quan en fem el consum. Hi ha altres alternatives més naturals per el cultiu de la fruita? I tant...!
És el cas per exemple de l´Hort de Matadones al Barranc de Cala´n Porter, que he tingut ocasió de visitar un d’aquests dies, sempre a la recerca de productes de ca nostra. Un hort que te sa Custodia de Territori, i que produeix fruita amb certificació ecològica, el que vol dir, que ni els arbres ni les fruites, han esta tractats amb cap producte químic, com tampoc el terreny que es adobat amb fems naturals. Per combatre les plagues d’insectes, s’empren unes trampes, però mai pesticides ni insecticides.
Quan parlem de s´Hort de Matedones, no patiu ni us alarmeu, no hi ha matat mai cap dona. Aquest nom li ve sembla ser, de quan molts anys enrere, les dones anàvem carregades amb càntirs i gerres aportar aigua d’un pou que estava ben llunyà, i desprès de molts caminar i pujar barranc amunt, arribaven cruixides a ses cases de s´hort, “mortes” de cansanci...
En Joan Carreres que junt amb la seva dona, du a terme l’explotació de l’hort que te una extensió 4 hectàrees, rega els arbres per es sistema de goteig, el que representa un gran estalvi i aprofitament de l’aigua. En Joan te una gran estimació per se terra, per es arbres, per a produir fruita de manera natural, respectant el medi ambient i, oferint un producte de qualitat i saludable.
En Joan Carreres és l’únic fruiter ecològic professional a ses balears, -tot i que hi ha qualque aficionat -, ell es dedica de ple, a la especialitat de la fruita. Una fruita que dona goig de veure i, que res a veure te amb la que ens porten de fora. En Joan te fruita gaire be tot l’any, amb varietat primerenques i tardanes, que comencen per l’abril i arriben fins el pròxim març. A s´hort hi trobem nesprels, prunes, melicotons, albercocs, peres, xinos i una gran varietat de pomes... També explota la maduixa, quan ne´s la temporada. Les fruites den Joan les podem trobar a sa Cooperativa Econura, com també a ne´s mercat agrari es diumenges a Maó; dir també que n’exporta fruita a Mallorca.
Avui en que gaire be ho tenim contaminat tot, és de agrair veure com s’escampen bones costums i bones practiques agràries, evitant contaminants tant a sa terra, a ne´ls aqüífers, com a ne´s productes. Fet que fa que arribin a nosaltres els consumidors, productes de qualitat i molt més saludables.

Toni Olives Camps

Tomàtecs de ramallet

Posted by Picasa

De ca nostra

Article publicat en el Diari Menorca

TOMÀTECS DE REMELLET
Avui en dia fuites i verdures en trobem tot l’any a n’és mercat, - tot l’any hi ha de tot-, però, quan el producte es bo, i apreciem tota la seva qualitat, és quan és de temporada, com diu aquella dita, “cada cosa a n’és seu temps i en s´estiu cigarres” i és ben cert, i millor si la collim la fruita madura de s’arbra o les verdures acabades de collir.
Ara és l’època dels tomàtecs i donat que no es freqüent trobar tomàtecs de ramellet a n’és mercat he anat mirant on en podia trobar, i me varen dir on en trobaria seria a la Marcona a Ferreries. Cap allà m´envaig anar i, efectivament en Toni Moll propietari de la finca cultiva el tomàtec que estava buscant. Els tomàtecs de ramellet o de penjar, els que un cop collits es fan penjolls o enfilades, que es pengen a dalts es porxos o cambres, on sa poden conservar durant varis mesos.
El lloc de la Marcona te custodia de territori i tot i que el seu producte estrella es el pa elaborat amb blat autòcton, també en Toni una part al cultiu de verdures i hortalisses, amb la modalitat de cultiu ecològic. El que vol dir que no s’empren adobs químics, insecticides, ni pesticides. En Toni diu que a les tomatigueres ni tan sol les hi ha posat sofre aquest any i estan ben sanes tant la planta com els tomàtecs.
Els tomàtecs de ramellet son els millors i mes gustosos per fer sofregits, per fregar un bon pa amb oli, però sobre tot, per fer el nostre apreciat “oli aigua amb tomàtecs”, que si endemés, el podem acompanyar amb unes figues fresques, millor que millor.
És d’agrair que hi hagi pagesos que conserven el cultiu d’aquesta varietat de tomàtecs, que ens permetrà puguem continuar elaborant el nostre tant típic i saborós “oli aigua”, un plat típic de antany a la pagesia, i que avui es mante com a tradicional. Tampoc te gaires secrets i ens el podem preparar a casa: Agafem tomàtecs de ramellet i els trossegem, tallem un poc de ceba, pebre verd i un all, aigua i sal i al foc... això si, just abans de arrancar el bull, retirar-lo , escaldem les sopes i, bon profit! No oblideu, si el deixem bullir perdrà tot el gust
Tomàtecs en tenim tot l’any, ara però és la temporada, aprofiten aido per consumir els que produeixen els nostres pagesos. Consumim els productes de sa nostre terra, es de ca nostre, els millors...

Toni Olives Camps

sábado, 23 de julio de 2011

AMOR

Al igual que una flor necesita el sol
para convertirse en flor.

Así el hombre
necesita amor
para hacerse hombre. (Phil Bosmans).

AMOR

Posted by Picasa
Posted by Picasa

lunes, 11 de julio de 2011



Entrevista a José Ignasio González Faus

CHARLANDO CON UN TEÓLOGO

José Ignacio González Faus es un teólogo español, nacido en Valencia. Jesuita. Ordenado sacerdote en 1963. Profesor de la facultad de teología de Barcelona desde 1968. Un experto conocedor de la situación en Latinoamérica. Artífice de la creación de “Cristianisme i Justicia”. Persona que a veces incomoda algunos sectores, por aquello de decir la verdad, escritor de varios libros en los que cabe mencionar: “La humanidad nueva”. Ensayo de cristología”. “Proyecto de hermano. Visión creyente del hombre”. “El rostro humano de Dios: de la revolución de Jesús a la divinidad de Jesús”. “Otro mundo es posible… desde Jesús” etc. etc. Con José Ignacio, vamos a hacer un “diagnostico a la Iglesia” des de su punto de vista como teólogo.
Don José Ignacio, como teólogo. ¿Qué debemos hacer para conseguir una humanidad nueva?
Sólo una cosa: caminar hacia ella. Humanidad Nueva es la humanidad divina de Jesús. Nosotros como imagen de Dios y recapitulados en Cristo llevamos una marca de esa novedad, a la que Jesús apelaba cuando dijo: sed misericordiosos como el Padre celestial, y a la que muchas revoluciones apelaron cuando hablaban de construir “el hombre nuevo”. Nunca llegaremos a serlo pero lo que importa es que caminamos en esa dirección y no en la contraria.

¿Tiene reparo la Iglesia en hacerse un diagnostico, para corregir errores del pasado y del presente?
Tiene un enorme reparo. Y algo de eso se vio en el modo de ocultar los casos de pederastia. La institución (= los responsables de ella) cree que reconociéndose pecadora (y perdonada) perdería crédito ante los fieles. A lo más se atreve a pedir perdón por cosas del siglo XVI. Y aun eso molestó a la curia cuando lo hizo Juan Pablo II…
El Vaticano II supuso una puesta al día para la Iglesia católica. ¿Qué nos queda hoy, del Vaticano II?
Muy poco. Ni aceptamos que la Iglesia sea “pueblo de Dios”: pueblo de iguales, imagen de la Trinidad, ni aceptamos la colegialidad, ni que la Iglesia no tiene respuesta para muchos problemas nuevos, ni la necesaria reforma de la Curia romana… Estos y otros ideales del Vaticano II estamos intentando desmontarlos sin reconocerlo. De modo parecido a como la economía de “Los Mercados” va desmontando nuestro estado del bienestar, diciendo que sólo quiere reformarlo…
¿Qué deberíamos recuperar?
Muchas cosas que aquí no caben todas. De momento bastaría con que, en primer lugar, la Iglesia sea de verdad “iglesia de los pobres” como dijo Juan XXIII, y no una iglesia de los ricos que atiende algo a los pobres. Más una profunda reforma de papado y jerarquía que implicaría una gran transformación de la curia romana reclamada por el Vaticano II (y que la misma curia le abortó a Paulo VI cuando éste intentó hacerla), una recuperación de la primitiva tradición de la Iglesia en lo tocante al nombramiento de obispos, y un impulso más serio hacia la unidad de los cristianos tal como pidió Jesús…

Da la impresión de que nos encontramos ante una Iglesia demasiado conservadora, estancada en si misma. ¿Necesitamos otra puesta al día?
Ya está dicho en la respuesta anterior: el gran pecado de la Iglesia de hoy es el eclesiocentrismo que todavía se estrecha más en un “jerarcocentrismo masculino”. La gente de fuera tienen la impresión de que sólo nos anunciamos a nosotros mismos en lugar de anunciar a Jesús y al Dios de Jesús. Y cuando anunciamos a éstos da la impresión de que es para que venga la gente a nosotros. Juan Pablo II dijo que “el camino de la Iglesia es el hombre”. La impresión que damos es que, para nosotros, el camino del hombre es la Iglesia. Lo cual sería herético.
Somos una Iglesia envejecida, los jóvenes son los grandes ausentes. ¿Cómo atraerlos y recuperarlos?
En estos momentos el problema de los jóvenes no es de cantidad (ya los hemos perdido como perdimos a los obreros en el s. XIX) sino de calidad. Desde esta óptica no soy tan pesimista: creo que hay una juventud, reducida en número, pero de una calidad cristiana que me dan veinte vueltas a mí cuando tenía su edad (y eso que yo ya era entonces jesuita)…
Iglesia católica y ecumenismo: ¿Dónde estamos?
Estancados. Y da la sensación de que los dirigentes de todas las iglesias se sienten cómodos en este estancamiento. Mi impresión es que tras el Vaticano II se dieron importantes pasos adelante (acuerdos en puntos teológicos, convivencia y aprecio entre nosotros), que luego se han quedado en papel mojado. Sospecho que la unidad vendrá más “desde abajo”:.si me permite una anécdota personal: tuve una alumna protestante con la que he seguido tratando y hoy es pastora. Suele venir a verme cada año y una vez me dijo algo así: “¡quién habría de decirle a Lutero que yo tendría un director espiritual jesuita!”…
Y, ¿la postura y relación con las demás religiones?
Tema muy largo y que está comenzando ahora. Por tanto lo primero es aceptar que sólo podemos decir palabras provisionales. A mí no me convence eso de que todos coincidimos en Dios porque las visiones de Dios pueden ser enormemente diferentes. Diría que todos coincidimos en la búsqueda de Dios. Y el cristiano debe saber dos cosas: cuáles son sus irrenunciables (dicho muy rápidamente: la Cruz de Jesús que recapitula a todas las víctimas de la tierra, y la Resurrección que nos incluye a todos: o sea, el Dios del Magnificat). Pero, desde aquí, comprender que hoy, para un cristiano, es voluntad de Dios que las otras religiones sean camino de salvación para sus fieles.
¿Cuáles deben ser los retos del futuro para la Iglesia católica?
Para no alargarme más, permite que me remita a un libro viejo de “Cristianisme i justicia”: “Iglesia ¿de dónde vienes, a dónde vas?”. Es de hace 25 años pero vamos a reeditarlo ahora… Además de eso creo que es muy importante recuperar la mejor tradición cristiana: pues es muy rica. Y hoy mucha gente, cuando apela a “la tradición” se refiere sólo al s. XIX…

Toni Olives Camps






sábado, 9 de julio de 2011

viernes, 1 de julio de 2011

... !

Posted by Picasa

Espectacle aeri

Posted by Picasa

Festa i tradicions

Publicat en el Diari Menorca 30.6.2011


NO, ALS ESPANYA FESTES !
La festa és alegria, compartir emocions i sensacions de benestar, de felicitat... aquelles que surten del cor que contagien l’entorn, nota’ns-hi les bones vibracions, aquelles que fa que ens trobem be amb els altres. Tot això ho expressem i vivim amb les nostres fetes populars, d’estiu patronals o com les vulgueu anomenar; les tradicionals, les que formen part de la nostre cultura. Aquestes festes les encetem per sant Joan a Ciutadella i en fem la cloenda per Sant Nicolau a es mercadal. Cada poble segons les seves costums i protocols, però amb una característica comuna, “els cavalls”.
Les de sant Joan m’atreviria dir que son diferents, viscudes amb molt de sentiment, amb moments molt peculiars com el primer toc de flabiol, l’espectacular entrada del caixer Senyor dins la plaça des Born o, els Jocs medievals a n’és Pla, corregudes de les ensortilles, trencament de les carotes i corregudes abraçats, on cavalls i cavallers, mostren la seva habilitat i complicitat, amb una perfecte sintonia entre l’home i la bístia.
Enguany com tots sabem, aquestes corregudes han esta ben accidentades, no per culpa dels cavallers participants, sinó d’unes persones irresponsables, distretes que, a part de posar el seu físic en perill, hi posen el dels mateixos cavalls i cavallers, potser també, degut a que han begut un poc demés o, que no fan cas de les advertències que prèviament es donen. Un fet ben preocupant i lamentable.
Lamentables també han estat, les actuacions d’uns incívics amb el llançament de avellanes, que s’han divertit i sobrepassat deliberadament, donant renda solta a uns actes de llibertinatge, que no tenen cabuda dins les nostres festes. Aquests individus no van a fer festa sinó, a espanyar-la i per lo tant dir-los que molt millor que es quedin a ca seva.
De cara a les festes dels altres pobles, que durant l’estiu continuarem celebrant, m’agradaria recordar aquell eslògan publicitari que deia: “Si besbes no conduzcas”. Potser l’hauríem de aplicar a les festes: “Si bebes no vayas a la fiesta”. Almanco aquells que han begut massa, per allò que quan un ha begut massa, normalment no col-la bora en la festa ni en fa, sinó, que es converteix en un espenya fetes.
Maldem idò que les nostres festes, continuïn tenint aquell encant que han tingut sempre, com a tradició i element cultural que ens identifica.

Toni Olives Camps

Na Noa. Sa meva neta.

Posted by Picasa

Fòssil

Posted by Picasa

Jo i els altres...

Publicat en el Diari Menorca

NOUS TEMPS: NOUS REPTES
“Estamos enlazados unos con otros mediante infinidad de hilos. Una vida depende de otra vida, ninguna se desarrolla sin las demás”. (Phil Bosmans)
Fitxem-nos com, rere el simple moment de prendre un cafè amb llet i un croissant, hi ha hagut un munt de gent implicada. Des del mateix origen don prové el cafè, país, plantació, recollida, distribució... fins que el tinc el tinc servit dins la meva tassa, per el cambrer de la cafeteria; la llet, el sucre, el croissant, cada cosa que duem a terme al llarg del dia. A casa, a la feina, mitjans de comunicació, sanitaris, educatius, transport... Vivim interconnectats, intercomunicats, depenem els uns dels altres, necessitem dels altres. Si prenem consciencia d’aquesta realitat, veurem que per gaudir d’una bona convivència ciutadana, ens calen lleis, normes, codis ètics i morals, que fan que rere uns drets, també hi hagi unes obligacions, per allò de que`, “la meva llibertat acaba, on comença la del altre” i no caure amb llibertinatges o radicalismes.
Es veritat que potser tenim un sistema que te molt que desitjar, una societat en que sembla que anem a la deriva i sense rumb, on predomina el desencís; el negatiu sobre el positiu. No oblidem però, que la societat la formem entre tots i tots hi tenim part de responsabilitat en la manera de com funcionem o hauríem de funcionar.
La nostre societat - que ho som tots -, és com un gra vaixell mogut a rems, que mantindrà el bon rumb, si tots remem a una... Si jo m’aturo i deixo de remar, els del meu costat hauran de fer doble esforç, tindran més dificulta per tirar endavant, serà més costos avançar.
Quelcom greu ha passat que, de cop i volta ens adonem, que el vaixell fa aigua per tots els costats, i no hi som a temps a buscar culpables. A exigir, a denunciar, a protestar de tot i contra tot. Vivim nous temps, per lo tant necessiten nous reptes, on dins la disconformitat d’un sistema desfasat, si més no desgastat, s’hauran de buscar noves alternatives, corregir errors, i a aportar noves idees, fresques, amb objectiu i solucions eficients. És el moment de recuperar valors perduts o de viure els nous valors, sempre que aquest siguin humanitzadors, però i sobre tot, no en perdem mai de vista un de molt important, “el diàleg”
I acabo citant un altre cop a Phil Bosmans, “La vida se vive con los demás... Vivir con los demás significa que no puede pasarles nada por culpa mia”.

Toni Olives Camps
Posted by Picasa

De ca nostre

Publicat en el Diari Menorca

TRADISIÓ FOTMATGERA

Es meu apreciï per ses coses nostres, per tot allò que tenim i produïm a Menorca, fa que m’interessi per certs productes, per conèixer com es sa seva producció o elaboració. Va ser passant per sa carretera que va de Ferreries a es Migjorn, me vaig fitxar amb un cartell, on s’indicava sa venta de formatge artesà a es lloc de Son Marcer de Baix. Allà me vaig dirigir amb intenció de veure com se elaborava aquest formatge. Vaig arribar de bon matí just havien començat a munyir. Me varen rebre sa madona na Magdalena Bagur i l’amo en Miquel Arguimbau, que molt amablement m’explicaren com es fa se elaboració des formatge, fent-ne un seguiment visual que a la vegada me permeté fer moltes fotografies.
Son Marcer de baix és un lloc de 125 hectàrees, amb 60 vaques dedicant tota sa llet a sa producció de formatge. Atent a ses explicacions de l’amo en Miquel, vaig anar seguint tot es procés. Des de sa sala de munyir, sa llet va directe a un gran tonell d’acer inoxidable, on si posa es quall per coagular sa llet què, una vegada quallada es procedeix a fer ses fugaces. Fugaces que es fan a ma amb es procediment tradicional de fogasser i lligam -com feien es nostres avis- per extreure es xerigot, i posar-les desprès a sa premsa, on hi estan durant un dia per passar desprès per sa salera. De sa salera van a una cava d’oreig o repòs, per passar desprès a sa cava de assecatge i maduració, on es van girant de tanta en tant ses peces de formatge untant-les amb oli, fins que esta llestes per la venta i el consum.
Els formatges de Son Marcer de Baix son de denominació d’origen protegida “Mahón-Menorca”, en les varietats de semi curat i curat. El semi curat te una maduració de 2 a 6 mesos i, el curat de 6 a 10, les dues varietats que en se diferents textures, son d’un aroma intens, mantegosos, amb un tast exquisit, que demana l’acompanyament, d’un bon vi de la casa, que també els tenim a ca nostre. Un formatge de venta directe al mateix lloc de Son marcer, al Paladar i, possessionat també a Mallorca, així com amb possibilitats mercat en el Corte Inglés, i fins hi tot a Austràlia...
Quan el camp menorqui te problemes de subsistència... quan “Quesera Menorquina”, te dificultat per absorbir la producció de quallada dels pagesos, d’ençà els problemes que arrossega de “Kraft” i “Nueva Rumasa”, és encoratjador veure com hi ha propietaris i pagesos que busquen noves alternatives, perquè el nostre camp menorquí tingui un mercat amb els seu productes, i per lo tant un futur...
He de dir que me vaig trobar amb un l’amo i una madona joves, il•lusionats i esperançats, confiats amb la rendibilitat i el futur del camp menorquí. I, sobre tot molt agraïts al propietari Jaume Mascaró, qui els dona recolzament sense escatima fer millores i innovacions dins es lloc, cosa com diu en Miquel, que els anima i estimula a seguir endavant, amb il•lusió, així com també es veure sa recompensa de sa feina feta. Una vegada més he de dir, que es productes de ca nostre no tenen rés que envejar as que provenen de fora, com també estic convençut, de que es nostre camp menorquí te futur, si s´el cuida i s’hi inverteix, buscant noves alternatives.
Es veure un lloc tant productiu i amb tanta activitat, fa que me pregunti perquè en tenim tants d’abandonats...? Potser amb un poc d’imaginació, es podrien buscar alternatives, per fer-los un altre cop productius...

Toni Olives Camps

Mola...

Posted by Picasa

Paraules i fets


AL SERVEI DEL POBLE

S’ha produït un canvi que ha sorprès a un i altres... fa massa temps que les coses no van be, i la gent esta cansada. Son temps difícils i problemàtics que necessiten d’urgents solucions, sense que clapeixin els de sempre, els que estan en inferioritat de condicions. Cal buscar solucions a l´atur, cal revisar la qualitat de l’ensenyança, dels serveis sanitaris; al transport aeri, els serveis turístics. Accés a la vivenda, donar oportunitats al jovent, recolzar la agricultura i ramaderia, etc. etc.
Ha arribat el moment de fer les coses be i, els politics de torn n’han de ser conscients i vull creure que ho son, i per lo tant hauran d’actuar en conseqüència, coherents amb els càrrecs que els hi ha estat confiats. Del Sr. Bauzá he sentit paraules que no havia sentit mai d’un polític com: “ las cosas en la calle estan dificiles”, los ciudadanos “esperan mucho de nossotros” o, “vocación de servicio”. Paraules que demostren que el Sr. Bauzá te consciencia almanco, de la responsabilitat que se l’hi ha atorgat i de les necessitats urgents que ha dins l’entramat social, de quina ha de ser la seva tasca a dur a terme. Per lo tant no pot defraudar el poble, haurà de buscant prioritats i actuant amb sentit comú, politiques que hauran de seguir els consells i els ajuntaments.
Un bon polític i amb vocació de servei, no pot buscar treure cap profit personal o de partit, sinó, que amb la seva bona gestió, el profit ha d’anar encaminat al benestar de tots els ciutadans, per lo que no basten les bones paraules i bones intencions, sinó els fets i els resultats.
Insistiré una vegada més amb les frases que m’han dut a fer aquest escrit, degut a la importància que tenen. Paraules com saben que van per vostès i que convé les tinguin sempre molt pressents. Per vostès els politics que just acaben de estrenar càrrecs... el pols dels problemes i necessitats dels ciutadans l’han de palpar al carrer, mes que rere la taula del despatx. Els ciutadans de debò, esperen molt de vostès i, un bon polític ho ha de ser per vocació i estar al servei del poble o no serà mai un bon polític... Tots esperem que si tinguin cales les prioritats, i que siguin capaços de fer la feina ben feta.

Toni Olives Camps

Sortida des sol

Posted by Picasa

NOMÉS PERSONES

Publicat en el Diari Menora 25.5.2011

“Salgo a la calle y no veo personas de izquierdas ni personas de derechas, sino solo personas.” (Phil Bosmans) “Las Flores de Bien”.
Quan algú triomfa o te algun premi, - podria ser el cas del PP. -, acostumem donar la enhorabona. Jo els vull obsequiar amb aquest paràgraf de Bosmans que des de que fa un grapat d´anys, m’han ajudat a veure les persones d´un altre manera; no pel que tenen o representen, sinó, pel que son.
A les persones no les hem de valorar pel color, per la llengua, per la ideologia o religió, sinó pel que son, “PERSONES”. Persones amb majúscules, igualtat de drets i d’oportunitats. Persones que no pel fet de tenir un càrrec important ha de gaudir de privilegis. Persones conscients de que anem en un mateix vaixell i que ens cal remar tots a una en la mateixa direcció.
Hem vist com s’ha produït un canvi radical en aquest 22-M. Per qualque cosa serà, cadascú que en faci el seu anàlisi i lectura. A els politics de torn els vull dir que deixin de mirar el seu entorn més immediat, el grup dels seus, y mirin a lo ampla de la societat, - a tots -, amb igualtat de drets i d’oportunitats. Els drets a un lloc de feina, a un sou just, a una jubilació digne a una edat raonable com es a n´els 65 anys. Perquè puguin gaudir d’uns anys d’esplai, d’oci, de aficions relaxades, de la família... uns drets ben merescuts.
Sou els que heu estat mes votats, els que més ciutadans han dipositat la confiança amb vosaltres, no mireu aquest ciutadans pel color, per la llengua, pel que creuen o pensen, mireu-los com a “persones” i serviu-les com a tals, no defraudeu cap ciutadà! Feu-vos vostre aquest paràgraf de Bosmnas, també nosaltres el ciutadans l’he de fer nostre, de ben segur ens pot ajudar a mirar i actuar d’un altre manera, en be d’una nova societat.

Toni Olives Camps