miércoles, 27 de abril de 2011

És primavera!

Posted by Picasa

Pasqua!

Publicat en el Diari Menorca 24-4-2011

EL SILENCI DE DÉU I LÉSCLAT DE LA VIDA

Al llarg de la vida patim entrebancs i contrarietats, injustícies, infermetats, dolor i mort... I és davant la mort que se’ns obren molts interrogants, ens demanem el perquè? Perquè morts per accidents, d’infants, de joves, guerres, i terrorisme; morts degudes a malalties irreversibles, o a causa de les drogues, la fam... Estralls naturals, terratrèmols, tsunamis, huracans... I és davant tants desastres que ens demanem, on és Déu? Perquè ho permet això? De ben segur que ho podria evitar... Però és que Déu no és un Déu màgic, que manipuli l’home o la natura, - la natura és lliure; l’home és lliure, la naturalesa fa el seu curs, per be o per mal, però sense que Déu li posi traves, l’home va a la seva.... Mentre, Déu guarda silenci... Un silenci que sovint dol i, davant el qual ens rebel•lem, ens queixem, ens enfadem, reneguem...
El passat diumenge de Rams, i divendres Sant, els cristians hem llegit, i hem escoltat el relat de la Passió de Jesús i, hem vist com Jesús prega a l’hort de Getsemaní, conscient de que se li apropava la mort: “Pare si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi, però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols”. Però Déu calla, que feixuc aquest silenci! Jesús tindria els mateixos interrogants que tenim nosaltres, els mateixos perquès... Ho constatem quan clavat a la Creu diu: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?” Solitud total... Dramàtica solitud, Déu continua en silenci i, és a n´aquest Déu que Jesús dirigeix les darreres paraules: “Pare confio el meu alè a les vostres mans.” Silenci, abandó, solitud, però malgrat tot, esperança, la fe, la confiança total amb Déu...
Aquest silenci de Déu es romp, ens mostra el triomf de la vida, ens ha servit per demostrar-nos, que la mort no és la darrera baula o punt i final, sinó que per ella arriba l’asclat de la vida amb tota la seva plenitud. Ho varen comprovar Maria Magdalena, i ho comprovaren els deixebles quan en anar al sepulcre el trobaren buit i uns missatgers els digueren: “Busqueu a Jesús el Crucificat? No hi és aquí, ha ressuscitat!” Déu s’ha manifestat tal com és, com l’origen i el destí de la vida, la vida més enllà de la mort. Déu ha romput el silenci, amb la resurrecció de Crist, per indicar-nos que la vida te una transcendència, per damunt els llaços i la foscor de la mort. Tot i així, mai no deixa, ni deixarà de ser de ser un interrogant, mai no deixa de ser un misteri, que no se’ns desvetllarà fins arribat el moment.
La por, els dubtes, son resultat de la nostre condició i limitació humana, però la fe i l’esperança a partir de la resurrecció de Crist, ens fa entendre de què, més enllà de la mort hi ha qualque cosa més, hi ha l’esclat de la vida a partir del Crist Ressuscitat! I és amb aquesta esperança que us desitjo a tots una: ¡Molt Bona Pasqua!

Toni Olives Camps