domingo, 31 de enero de 2010

sábado, 30 de enero de 2010

viernes, 29 de enero de 2010

jueves, 28 de enero de 2010

sábado, 23 de enero de 2010

on hi ha aigua, hi ha vida

 
Posted by Picasa

PER COMENÇAR EL DIA...

Dia 25. “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom al Bona Nova de l´Evangeli” (Mc 16,15-18).

“Arreu per tot el món”... allà on ens trobem hem de reflectir i transmetre, allò que Jesús ens va ensenyar; allò que trobem a l´Evangeli, amb el nostre testimoniatge.

Dia 26. “Tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare.” (Mc 3,31-35).

No basta llegir o escoltar la Paraula, - l´Evangeli -, ens cal viure´l; de això depèn el fer la voluntat de Déu.

Dia 27. “Una part, finalment, caigué en terra bona, on pujà i cresqué fins que donà fruit, i arribà a donar trenta, seixanta i cent.” (Mc 4,1-20).

Som terra bona, que fem fructificar la Paraula i donem fruit o no?

Dia 28. Jesús deia: “Qui hi ha que porti un llum per amagar-lo sota una mesura o sota el llit? ¿No és per posar-lo en un lloc ben alt?” (Mc 4,21-25).

No podem ser cristians de portes endins, en comunitats tancades, sinó oberts al món, posant ben alta la llum de Crist.

Dia 29. Jesús deia: “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra: De nit i de dia, mentre el dorm o està llevat, la llevo germina i creix sense que ell sàpiga com.” (Mc 4,26-34).

No tot està al nostre abast, fem nosaltres el que puguem i ens pertoca, que Déu ja hi farà la resta.

Dia 30. “ Després els digué: “¿Perquè sou tan porucs? ¿ Encara no teniu fe?

(Mc 4,35-41).

La por ens paralitza, no ens deixa avançar. És ben cert que en la vida ens topem amb molt vents contraris i contra temps, però també és cert, que cap borrasca dura per sempre. Rera els núvols sempre hi ha el sol. ¡ Mai hem de perdre la fe!

Dia 31. Jesús en la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d´aquestes paraules de l´Escriptura.”

(Lc 4,21-30).

Jesús parla i actua mogut per l´Esperit; també nosaltres ens hi hem de deixar guiar. Sabrem si ho fem, observant el nostre estil de vida, la nostre manera d´actuar.

herbes aquàtiques

 
Posted by Picasa

reflex

 
Posted by Picasa

martes, 19 de enero de 2010

TESTIMONIS PEL SEGLE XXI

Quan l´any 1940 el germà Roger Schutlz, fundà la comunitat ecumènica de Taizé deia: “Perquè els cristians siguin ferment de pau en la humanitat, no podem posposar més una reconciliació entre ells.” Deia també: “Quan els cristians estem separats, el missatge de l´Evangeli esdevé inaudible.” Han passat 70 anys des de que el Germà Roger va posar en marxa el seu projecte per a aconseguir la unitat dels cristians, i avui encara continuem separats.

Un any més, del 18 al 25 celebrarem la “setmana de pregària per la unitat dels cristians”. Setmana en el que els cristians de les diferents comunitats, ens trobem només un dia; dia que més ben dit reduïm a mitja hora de pregar junts. El que demostra que hi ha una manca d´interés per avançar en aquesta línia.

Cristians anglicans, evangèlics, catòlics, ortodoxes... professem una mateixa fe com diu Sant Pau: “Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme i un sol Déu i Pare.” I, on és idò el nostre testimoni? Haurem de començar a prendre consciència, de que el que aconseguim en seguir separats, és ser un escàndol pel mon en tots de ser testimonis.

Jesús diu: “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.” (Jn 15,5). Estem o no estem amb Jesús? Som o no som sarments del cep? Seguim dividits, seguim defensant cadascú la seva exclusivitat, cadascú va fent el seu camí. No estem decidits a fer el camí junts, ens falta humilitat, ens falta confiança, ens falta reconèixer que sols no podem fer res, o potser és que tenim por de donar la passa...!

Si volem avançar, si esperem resultats, aquests no vindran per pregar mitja hora a l´any junts, ens haurem de trobar més sovint, reconeixent les nostres mancances i limitacions, escoltant-nos els uns als altres.

El Germà Roger deia també: “Trobem-nos junts més sovint en presència de Déu, en l´escolta de la Paraula, el silenci i la lloança.” Potser un cop al mes, o cada trimestre... el que esta clar és que no ens hem de conformar, trobar-nos només un cop a l´any.

Enguany se celebra també, el centenari de la Conferència missionera de Edimburg, amb el lema “Testimoniar Crist avui”. Fem-lo nostre aquest lema i repassem aquest fragment de Sant Pau dirigit als diversos grups de Corint que deien: “Jo sóc de Pau”; altres: “Doncs, jo d´Apol.lo”; altres: “Jo, de Cefes”; altres: “ Jo, de Crist”. ¿ És que el Criat està dividit? ( Co 1,12-13). Els qui estem dividits som nosaltres i, és hora de que ens entusiasmem més, per aconseguir estar units.

Avui convivim diversitat de cultures i religions, pel que es fa necessari un diàleg entre cultures i religions, però hauríem de començar per potenciar el diàleg entre els cristians, que som els qui ho tenim més fàcil... fem cas a les paraules de Roger Schultz: trobem-nos junts més sovint, escoltem junts la Paraula i a partir d´aquí, sorgirà el testimoni. Un testimoni sorgit, de l´escolta i vivència de l´Evangeli.

Toni Olives Camps

sábado, 16 de enero de 2010

vi nou en bots nous

 
Posted by Picasa

PER COMENÇAR EL DIA...

Dia 18. “Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada; el tros nou s´eduria part del vell i l´esquinç quedaria pitjor: Tampoc ningú posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi” ( Mc 2,18-22).

No acostumem el fer apedaçats, canviem els vestits vells per nous. Això mateix ens cal fer amb el nostre interior. Canvia el nostre cor vell, per un cor nou obert a Déu i els altres.

Dia 19. “El repòs del dissabte ha estat fet per l´home, no l´home pel repòs del dissabte. I per això el Fill de l´home és amo fins hi tot del dissabte.” (Mc 2,23-28).

Dia de repòs dedicat de manera especial a donar lloança i glòria a Déu. Dia que aquí es refereix a el nostre diumenge.

Dia 20. Jesús digué a l´home que tenia la ma paralitzada: “Posta al mig.” Llavors els preguntà: “¿Que s´ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre”? (Mc 3,1-6).

Per Jesús la dignitat de les persones, sempre estava per damunt de qualsevol llei, per damunt de la mateixa religió.

Dia 21. Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: “Pare sant, amb el vostre poder, guardeu els que vos meu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres:” (Jn 17,11b-19).

Jesús ens mostra el seu desig d´unitat pregant al Pare. Que sigui aquest també el nostre desig i hi posem els medis al nostre abast.

Dia 22. Jesús pujà a la muntanya, cridà els qui va voler, i ells hi anaren.” (Mc3,13-19).

Els batiats hem estat inserits a Jesús per l´Esperit. El ens crida a seguir-lo. El deixebles hi seguiren. Hi nosaltres...?

Dia 23. Jesús entrà a casa amb els deixebles i tornar a reunir-s-hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. (Mc3,20-21).

Jesús contagiava amb el seu missatge, atreia a la gent cap a Ell. Si som els seus seguidors... Perquè tenim les esglésies buides? Ens ho haurem de contestar!

Dia 24. “L´Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m´ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat, als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits, i a proclamar l´any de gràcia del Senyor.”

(Lc 1,1-4;4,14-21).

També els cristians, hem estat ungits pel baptisme, i som cridats a ser portadors de la Bona Nova.

viernes, 15 de enero de 2010

lunes, 11 de enero de 2010

sábado, 9 de enero de 2010

CREIXER EN FAMILIA

Els Pares: primers mestres i testimonis en la fe

Tots els pares volem una bona formació i educació pels nostres fills, perquè el dia de demà, siguin persones madures i responsables. Aquesta educació, no l´hem de delegar i responsabilitzar només, a escoles i comunitats parroquials, sinó que és en primer lloc responsabilitat dels pares, sobre tot en quan a catequesi i transmissió de la nostre fe. Es diu en molt encert que, “els mestres ensenyen i els pares eduquen”, no sé si ho fem, però tocaria ser així.

Els pares però som, - hauríem de ser -, qualque cosa més que mestres... som,- és necessari que siguem -, els primers catequistes per els nostres fills, els vertaders testimonis de fe, els primers evangelitzadors.

És en el si de la llar familiar on s´aprenen a viure els valors, on es comença o s´hauría de començar la primera iniciació cristiana. Iniciar els nostres fills a la pregària i a viure els valors cristians.

Els infants ens imitem, fan allò que ens veuen fer a els adults, és per lo tant important el nostre testimoni cristià davant els nostres fills. Som els pares els primers que hem d´iniciar-los a la fe, perquè desprès, perquè despresa traves de la comunitat parroquial i la catequesi, la puguin madurar i personalitzar.

És la comunitat parroquial el lloc adequat i preparat, per impartir la catequesi, donat suport i continuïtat al inici rebut dins la família. Serà convenient que reflexionem seriosament, com vivim els adults la nostre fe. Quin testimoni en donem i quina és la nostre escala de valors... Parlem de Déu als nostres fill? Els ensenyem a pregar i preguem amb ells? Tenim a ca nostre, símbols cristians amb els que ens sentim identificats, que ens poden ajudar a parlar de Jesús? Tenim a cas la Bíblia, la coneixem, la llegim...?

Els pares cristians no ho som pel fer de anar a missa els diumenges, ho som en tant que vivim o intentem viure l´Evangeli, vivint a l´estil de com vivia Jesús.

No ens podem de conformar en portar els infants a la catequesi, perquè la catequesi és una formació que ha de ser permanent; vull dir que pel nostre creixement en la fe els pares ens hem de procurar una formació cristiana continuada... grups d´estudi de la Bíblia, escola de Teologia, Catequesi Familiar o de Adults, grups de Matrimoni o de Revisió de vida. La fe no la podem viure sols, sinó en grup, en comunitat.

Per ser testimonis en la fe, hem de viure la fe dins la nostre llar, dins la nostre comunitat parroquial, amb la nostre presencia enmig del mon. Perquè la família continuí sent el pilar i fonament de la nostre societat actual, vivint els valors cristians cm pertoca.

Toni Olives Camps

Secretariat Diocesà per la Família

tambe a l´hivern...

 
Posted by Picasa

CAMINA...

Camina, no t´aturis...

Encara que hi hagi pedres al camí,

camina i mira endavant,

mira cap a l´horitzó el destí

contra els obstacles lluitant.

Potser hauràs de caminar,

saltejant els clots i els bonys,

encallat a dins el fang,

o amb els peus tost plens de pols.

Malgrat sigui el vent contrari,

continua caminant,

que cap obstacle et pari,

i segueix sempre avançant.

Si traveles algun cop,

intenta aguantar l´equilibri,

i si caus, fe un esforç,

aixecat i sigui com sigui..

Si necessites ajut,

demane´l i no tinguis por,

no et vulguis fer el tossut,

t´ajudaran de debò.

El camí és mes agradable,

si tu el saps compartir,

sempre un al costat de l´altre,

junts cap el mateix destí.

camina no t´aturis

 
Posted by Picasa

PER COMENÇAR EL DIA...

Dia 11. Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: “Ha arribat l´hora i el Regne de Déu és a prop: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova:”

( Mc 1,14-20).

Contínuament estem cridats a convertir-nos, de aquelles coses en les que no som coherents amb l´Evangeli.

Dia 12. Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s´estenyava de la seva manera d´ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

(Mc 1,21-28).

El missatge de Jesús es ferm; cura, treu dimonis, perdona, allibera...

Dia 13. Jesús va curar molts malalts de diverses malalties. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n´anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant. ( Mc 1,29-39).

Al llarg de l´Evangeli, trobem a Jesús sovint pregant, i és que la pregària és la manera de posar-nos en contacte amb Déu.

Dia 14. Es presentà a Jesús un leprós, s´agenollà i li diu, suplicant-lo: Si voleu, me podeu purificar.” Jesús li diu: “ Sí que ho vull: queda pur.” A l´instant la lepra desaparegué. ( Mc 1,40-45).

Si tenim la fe del leprós, Jesús també ens purificarà. Curarà les nostre xacres.

Dia 15. Jesús els digué: “ Doncs, ara sabreu que el Fill de l´home te el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.” I tot seguit diu al paralític: “Aixecat, carrega´t la llitera i vés-te´n a casa.” ( Mc 2,1-12).

El paralític va tenir sort dels seus amics que l´estimaven. Per mantenir i alimentar la fe necessitem els amics, necessitem de la comunitat, necessitem estimar-nos els uns als altres

Dia 16. Jesús els digué: “No son els qui estan bons que necessiten el metge, sinó els malalts. No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors.” (Mc 2,13-17).

Jesús ens crida, vol alliberar-nos i perdonar-nos els nostres pecats. Amb humilitat deixem-nos curar per ell.

Dia 17. Els diu Jesús: “Ompliu d´aigua aquestes piques...” “Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei...” ( Jn 2,1-12).

Quan fem el que Jesús ens mana,- en l´Evangeli -, igual que amb els miracles que ell feia, hi trobem els fruits.

jueves, 7 de enero de 2010

Una rosa per la Pau

 
Posted by Picasa

PER LA PAU: UN GEST CADA DIA

“Existia el qui és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món que li deu la existència, però el món no l´ha reconegut.”(Jn 1,9-10).

Un versicle de l´Evangeli de Joan per passar balanç d´un any que s´ha acabat i per començar-ne un altre. “Però el món no l´ha reconegut.” El gran error de l´home és que ha girat l´esquena a Déu, que a volgut prescindir d´ell, creient-se autosuficient, i així va perdut i sense rumb per la vida, abusant i maltractant l´entorn que el rodeja.

El lema que ha escollit el Papa Benet XVI en motiu de la jornada per la pa: “Si vols promoure la Pau, protegeix la creació”, en hauria de ajudar a reflexionar, i a de sentir-nos tots responsable de la situació del nostre planeta, i de la Pau en el món.

Hem de prendre consciència de que estem incidint i atemptant negativament en el nostre medi ambient, contra les persones. Estem contaminant l´aire, el mar, els rius, els aquifers d´aigua potable. Estem abusant i esgotant els recursos naturals, estem atemptant contra la mateixa vida des del moment del seu inici. La naturalesa es rebel·la i ens troben amenaçats per el calentament de la terra i el canvi climàtic. Però així i tot continuem comportant-nos de manera irresponsable, sense preocupar-nos de quin món deixarem als nostres predecessors.

En començar un nou any, seria bo ens proposéssim fer un petit gest cada dia, per ajudar a millorar el nostre habitat, el nostre planeta; col·laborant a que la nostre relació amb l´entorn i la pau al mon siguin possibles. Tot podem aportar qualque cosa, estalviar energia, no embrutar la ciutat, evitar emprar les bosses de plàstic, emprar menys el cotxe, controlar el consum d´aigua...

També tenim molt que fer amb els qui convivim. Jesús ens va deixar un missatge fantàstic: “Estima els altres com a tu mateix.”. Però dona la impressió de que la nostre auto estima és molt baixa, per com es el nostre comportament. Haurem de demostrar en fets que ens estimem i estimem... Quan xerrem de pau, pensem en absència de gerres, però hem de mirar més a prop, dins les nostres famílies, dins el nostre barri, la relació amb el veïnat. Violència de gènere, robatoris, danys als bens aliens.

Que poden fer o que podem aportaren pro de la Pau... els nostres petits gest de cada dia: una apretada de mans, una abraçada, un somriure, una besada; perdonar i saber demanar perdó; regalar una flor, plantar un arbre. La pau comença allà on comença i neix la vida, estimant-la en tots de rebutjar-la, allà on hi ha mort, no hi ha pau. La pau comença en i dins noltros mateixos, si estem en pau, contagiarem pau i això ho podem fer en les petites coses de cada dia, amb aquelles que només depenem de nosaltres.

“Si sapigués que demà s´acaba el món, jo avui, encara plantaria un arbre.”

(Martin Luther King). Potser ens convé viure, com si cada demà fos el darrer, i la nostre vida seria diferent en be nostre i dels altres. I ben segur, gaudiríem d´un món millor, on la Pau fos una realitat.

Toni Olives Camps

sábado, 2 de enero de 2010