sábado, 31 de diciembre de 2011

miércoles, 28 de diciembre de 2011

lunes, 26 de diciembre de 2011

sábado, 24 de diciembre de 2011



EL BETLEM D´AVUI...

Publicat en el diari Menrca 23-12-2012


"Una parella toca a les portes de les posades d’una petita ciutat, -ella esta embarassada-, ningú els hi obre la porta; en una cova que serveix de refugi al bestiar, a les afores de la ciutat, la dona dóna a llum un infant que l’únic que te per bressol és una menjadora. Els primers en assabentar-se del esdeveniment, son uns pastors de les rodalies, que lis porten els seus presents”. Aquest és el relat amb que la Bíblia ens descriu el naixement de Jesús allà a la ciutat de Betlem. Els cristians, acostumem per Nadal recordar aquest fet, posant el naixement de Jesús amb figures de fusta pedra o fang, tot representant i recordant aquest esdeveniment històric. És, el que en diem posar o muntar el Betlem...
Avui podem dir que desprès de més de 2000 anys, es repeteix aquest fet al si de les nostres ciutats, amb la representació de personatges reals, humans, que pateixen la mateixa injustícia que patí aquella parella a Betlem que es trobà amb totes les portes tancades. Son aquells a qui no se’ls hi obre la porta, quan han perdut la vivenda per no poder pagar l’hipoteca i a més a més han de fer front al deute restant...
Son tot aquelles persones que se’ls hi han esgotat les prestacions de l’atur, -atur de llarga durada- que truquen a les portes de l´INEM sense trobar-hi resposta , persones desemparades, sense recursos, amb un futur de total inseguretat...
L’escena de la cova de Betlem es repeteix avui en dia, amb tantes famílies com la de Jesús, que truquen a les portes de les noves posades, - els bancs - , en busca de finançament sense trobar ajut ni resposta. Resposta per altre banda que sí troben, en la sensibilitat i solidaritat dels ciutadans, que a través e Càritas, Creu Roja o altres entitats humanitàries, els duen els seus pressents. Aquets son, els nous pastors que comparteixen el poc que tenen, amb les noves sagrades famílies. Els pastors del Betlem d’avui en dia, del s. XXI, que veuen en l’altre un igual, un germà, persones amb igualtat de drets, no, d’oportunitats...
El Betlem idò el tenim ben real, ben d’actualitat, vivent i patint una gran injustícia social, perquè encara no hem entès el missatge d’aquest Jesús nascut a Betlem, que si aparegués de bell nou enmig nostre, tornaria a arremetre contra les institucions politiques i religioses d’avui en dia, per no ser capaces de implantar el model o estil de vida que ell va predicar i viure.
Els valors que va predicar i viure Jesús, “els valors de l´Evangeli”; son valors universals, que no passen de moda, son de plena actualitat, però que en no practicar-los, son un dels motius principals de la crisi que patim. Si som capaços de recuperar i viure els valors de l´Evangeli, - que son vàlids per tothom-, potser en sortirem més aviat d’aquesta gran crisi, les portes s’obriran de bell nou per a tothom, assumint cadascú el paper que li pertoca amb responsabilitat i solidaritat.
Us invito amics lectors,a reflexionar sobre la realitat d’aquest Nadal 2011, i sobre el Nadals que voldríem viure i celebrar en el futur. Una societat nova, un mon nou es possible, aconseguir-ho es una tasca a dur a terme entre tots...

Toni Olives Camps

viernes, 23 de diciembre de 2011



Al servei dels altres...

Publicat en el diari Menorca

El servei els altres és gaire bé una obligació que tots tenim, dins els diferents àmbits de la societat en que vivim, posicions, càrrecs, estaments socials, politics, familiars, religiosos... Dins el tarannà de la vida quotidiana, hi ha un col•lectiu al que sempre he tingut admiració, per la seva dedicació i servei als ciutadans, - és el cos de la policia local-, un servei potser poc reconegut a aquestes persones que nit i dia, inclòs els dies festius i malgrat les inclemències del temps, sempre vetllen per l’ordre i la seguretat ciutadana. Els a qui pots recórrer, per qualsevol problema o incident dins la barriada i del que en reps una atenció immediata. Son aquells de qui flastomem quan ens han multat, i tant mateix el que han fet, és complir amb la seva missió, sancionant una infracció que és culpa nostre.
Idò per aquest col•lectiu vull reivindicar aquets reconeixement de servei als ciutadans, sense el qual, la ciutat seria un desordre. Dic tot açò perquè me sembla injust, aquest retall de sou que sembla ser se’ls vol aplicar des de “Dalt la Sala”. Potser és que el sou que cobren se’ls i considera accesiu comparant-lo amb el de no se quins altres sous, pregunto...? Perquè si fan la comparació amb el dels regidors, o amb el dels càrrecs més elevats, potser veuran que a lo millor son ells qui s’han de retallar una part del seu sou o els plusos o dietes per assistir als plens, seria una demostració de coherència i sensibilització el fer-ho davant la situació de crisi que patim.
També els administratius estan al servei dels ciutadans, i consideri-ho fan be la seva feina, també els necessitem, també sembla ser estan en perill de rebre estisorades. Ja ho sé, me diran que la guardiola esta buida i que no s’ha buidat d’un dia per l’altre i que s’han de prendre mesures. Però es poden prendre altres mesures ahorratives en aquest temps que entravessem, i estalviar sense retallar sous a ningú? Consider-ho que sí, com per exemple haver evitat la il•luminació de Nadal que, és molt polida però no de primera necessitat, es podrien haver estalviat 51.000 €, destinant-los a necessitats socials. I les figures del nou betlem, 10.000 €...? També en podrien haver prescindit estalviant un bon pesic més. Les figures del betlem ja les tenim fa temps, ja hi son al carrer; hi son en carn i os, son aquelles persones que s’han quedat a l’atur, les que s´hi estan afegint cada dia, persones amb un futur incert, moltes, amb dificultats per arribar a final de més, aquestes son les figures del betlem d’avui en dia, les del Nadal 2011 a la nostre ciutat. Figures anònimes moltes perquè no les coneixem personalment, però amb noms i llinatges amb família, amb dret a una feina a un sou que els permeti viure amb dignitat. Les figures de fang, de pedra o de fusta m’hi sobren... Per un Nadal sense tant de llum al carrer ni betlem, tanmateix no hagués passat res, o sí, dins sa guardiola hi hauria 60.000 € per destinar a aquelles necessitats més urgents que és el que toca. Per Nadal...? més important que les figures del betlem, els llums o els decorats al carrer, “son les persones.”


Toni Olives Camps

sábado, 3 de diciembre de 2011







De ca nostra

Publicat en el Diari Menorca 29-11-2011




GIN DE MENORCA
Son moltes les vagades que he passat per davant Destil•leries Xoriguer as Port de Maó, gaire bé cada dia, quan en faig el recorregut caminant, des de sa Costa de Corea fins sa Costa de ses Piques. El meu interès per conèixer les coses de ca nostra, me va fer decidir un dia a entrar, amb l’objectiu de conèixer la història del Gin de Menorca, - es Gin Xoriguer-, i de saber com s’elabora.
Me va rebre el Sr. Adolfo Villafranca, tercera generació que es dedicar a fabricar i donar continuïtat, a aquesta beguda esperitosa que, en el 1997 se li atorga la denominació geogràfica “Gin Mahón” per la CEE i, ratificat per el Govern Balear el 2009 passa a ser denominació protegida.
La tradició del Gin a Menorca, es remunta al segle XVIII, època en que Menorca, estava ocupada per els anglesos. El Gin entre els segles XVIII i XIX, es consolida com una beguda popular, que ha perdurat fins avui en dia. És dins el segle XX que Dom Miquel Pons Justo, posa nom a el Gin que ell fabrica; el que tots coneixem com a “Gin Xoriguer”. El Gin Xoriguer ha merescut el reconeixement en tota la Unió Europea com a denominació d’especialitat tradicional garantida. E.T.G. MAÓ-MENORCA.
El Sr. Vilafranca m’acompanyarà fins a la sala de producció, que és el que més curiositat tenia per conèixer. Allà vaig poder veure com es fa la elaboració del Gin, uns alambins de coure, en els que s’hi diposita aigua descalcificada , alcohol de vi de 96º i Ginebró que prové dels Pirineus. Baix l’alambí censen un foc amb llenya d’ullastre, que fa bullir la mescla. El vapor puja per el coll de cigne del alambí i es condensa en una bota o tonell refrigerant, filtrant-se i, anant a parar a unes gerres, per el seu posterior embotellat. Dir que el procediment d’elaboració del Gin, és el mateix que es feia allà pel segle XVIII, pel que podem que és, totalment artesanal i ben de ca nostra. El Gin de Menorca és present, conegut a molts països arreu del mon, i no te que envejar rés a d’altres ginebres, amb ell podem fer qualsevol combinat o beure’l sol, sempre sense abusar, tenint en compte que te una graduació important. Per descomptat recordar, que no estan permeses les begudes alcohòliques als que son menors d’edat...
Una experiència més en les coses de ca nostra, que he volgut compartir amb vostès perquè val la pena conèixer, aquelles coses que les tenim al nostre abast, i que per no decidir-nos, ens quedem sense conèixer.

Toni Olives Camps