sábado, 26 de marzo de 2011

aires de primavera

Posted by Picasa

vida, bellesa, amor...?

Posted by Picasa

Jornades per la vida...

Publicat en el Diari Menorca el dia 23-3-2011
RAONS PER VIURE I DEIXAR VIURE
El proper 25 de març es celebra la Jornada per la Vida 2011, amb el lema ”Sempre hi ha una raó per viure”, és amb aquest motiu que volem fer arribar a la societat, la nostre inquietud i preocupació per la dignitat i el respecta a la vida humana, com un valor fonamental, com el primer dins la nostre escala de valors. Un missatge que ressoni dins la societat, per ajudar a estimar, protegir i defensar la vida, sempre i en tot moment.
Els components de la família, - els pares -, son els primers que com a progenitors, han de estar a favor de la vida humana, defensant-la, protegint-la, estimant-la, des del mateix moment de ser concebuda. Si avui tinc aquesta oportunitat d’escriure aquesta reflexió, i tu la tens de llegir-la, és perquè ens han respectaren el dret a poder viure. Així és que a nosaltres ens pertoca fer també, el mateix amb els altres.
A els educadors els cal també, ser col•laboradors amb la missió educadora dels pares, per anar formant conjuntament i de forma humana i integral, ciutadans i ciutadanes responsables, sense descuidar la dimensió espiritual, orientada a la participació de la vida plena.
També als metges, que estan al servei dels ciutadans, per intentar curar malalties i xacres, per perllongar avui la vida a través de transplantaments d’òrgans, per procurar una millor qualitat de vida. Així aido, seria un contra sentit per lo tant dins de la professió medica, afavorir i provocar avortaments o l’eutanàsia, interrompent el procés evolutiu i natural de la vida. Sí, que hauran de procurar sempre que sigui possible, evitar qualsevol dolor i patiment, mitjançant els avenços de la medicina, però mai provocar ni avançar la mort d’un ésser humà.
També els legisladors els cal mirar sempre pel be comú defensant sempre el dret a la vida humana. Dret a aquells que encara no han vist la llum del món, però que evidentment ja tenen vida en el si de les seves mares. “ A la cultura de la mort, deia Joan Pau II, cal contraposar-hi la cultura de la vida”.
Ens vindran be unes paraules de Concili Vaticà II que tenen plena vigència: “ Tot allò que atempta contra la mateixa vida, com és qualsevol mena d’homicidis, els genocidis, els avortaments, l’eutanàsia i el mateix suïcidi deliberat: tot allò que viola la integritat de la persona humana, com son les mutilacions, les tortures físiques i morals, els intents de coacció de l’esparti, tot allò que ofèn la dignitat humana, com les condicions infrahumanes de la vida, les detencions arbitraries, les deportacions, l’esclavatge, la prostitució, el tràfic de drogues i de menors; també les ignominioses condicions de treball, que redueixen els treballadors al rang de purs instruments de guany... totes aquestes coses i altres semblants, son realment infamants. Corrompen la civilització humana, i deshonren més els qui les fan que els qui en son víctimes. I van gravíssimament contra l’honor degut al Creador”.
Si creiem que sempre hi ha una raó per viure, estimem-la i defensem-la per damunt de tot. Estimar, valorar, respectar la vida, a de començar amb una bona i autèntica educació sexual, on es considerin les persones no com a objectes de consum, signo, com en éssers en cos i ànima.

Toni Olives

Don Olegario Gonzáles de Cardedal

Posted by Picasa

Diálogo sobre Dios en el mundo actual

Publicada el el Diario Menorca el 20-3-2011
“La fe se transmite por contagio”
Entrevista con Olegario González de Cardedal, uno de los grandes teólogos españoles: “El hombre no puede resignarse a la desesperanza y al silencio final, como si la vida no diera más de s´”
Tener un dialogo con ciertas personas puede ser un lujo, como es el caso del Teólogo, pensador y ensayista católico, Don Olegario González de Cardedal. Natural de Lastra del Cano (Ávila). Doctor en Teología por la Universidad de Múnich. Ha sido durante muchos años, catedrático de la Universidad Pontificia de Salamanca y es miembro de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. Es Premio Espasa de Ensayo 1984 por su obra “El poder y la conciencia”, con otras muchas otras creaciones suyas Como. “La gloria del hombre”, “España por pensar”, Jesús de Nazaret. Aproximación a la cristología”, “El quehacer de la teología” muchos más…El Doctor Olegario ha participo como invitado a las del Ateneo hablando de “Dios”. Ha tenido una jornada reflexiva con el clero Diocesano sobre Cristología contemporánea y ha impartido las charlas Cuaresmales en Mahón hablado sobre el Misterio de Cristo.
Doctor Olegario, ¿como se define Ud. como Teólogo?
Como un creyente que tiene que ir a la raíz y mirar al conjunto, de toda la verdad, para conocer a Dios, al hombre y al mundo.
¿Cuál es el papel del teólogo en la sociedad y en la Iglesia actual?
Debe ser el exponente público de lo que la fe entraña, como posibilidad para la vida humana, y por lo tanto, el que da razón pública de la verdad de Cristo.
¿Como hablar de Dios en una sociedad pluricultural y plurireligosa?
Percatarnos de que cada orden de la realidad exige una palabra de la propia materia, se habla un leguaje del espíritu humano, con otro y de Dios otro lenguaje apropiado a su naturaleza sagrada, el leguaje de la Biblia, es para el teólogo el punto de partida, porque es la forma en que Dios habla de si mismo y Dios es el que mejor habla de Dios.
¿Cómo debe ser la postura de los cristianos ante las otras religiones?
En primer lugar para todos es obligado respeto absoluto a la legalidad constitucional. En segundo la diversidad democrática y tercero la libertad religiosa; esto es lo mínimo común a todos. En ese marco de libertad y de aportación a la común ciudadanía, el cristiano ofrece el Evangelio de Cristo como fuente de vida y comunión eclesial como ámbito de convivencia, celebración y colaboración. Finalmente desde el Evangelio y con la Iglesia colabora en las grandes tareas de la sociedad.
¿Que nos falta o como debemos los cristianos ser buenos trasmisores de la fe?
La fe se transmite con una forma de vida, no solo por la instrucción teórica, sino, por la forma de vivir, de pensar, de relacionarse con Dios y con el prójimo. Como resultado, transmitimos la fe por contagio permanente, por comunicación doctrinal y por colaboración social y cultural a la ciudadanía.
¿Como hablar de Dios en una sociedad que parece que le da la espalda?
Hay que ser cautos, hay una apariencia exterior de lejanía de Dios, pero no sabemos que pasa en muchas conciencias. Necesitamos hombres y mujeres, que iluminen e interpreten las grandes conmociones, necesidades, esperanzas y angustias de estas conciencias. Porque en medio de ellas, de una u otra manera bulle la pregunta por Dios, la esperanza de Dios, la nostalgia de Dios. Porque el hombre no pude resignarse al sin sentido, a la desesperanza, y al silencio final como si eso fuera lo único que da de si la vida.
Ante la indiferencia religiosa que percibimos, ¿que podemos hacer?
Dar testimonio de vida, consiente y transparente ante ellos. Vivir con autenticidad, reflejar a Cristo, amar a los hombres, con realismo y esperanza, ofrecer en libertad la fe como una admirable posibilidad de enriquecimiento, de la vida humana. Acogimiento de las posibles preguntas que ellos quieran hacernos, por el sentido de la vida y de la historia. Esta no es la primera vez que el cristianismo se enfrenta en una situación semejante. Ante ella no tiene que tener complejo ni culpabilidad ni de superioridad, debe ofrecer humilde y gloriosamente el valor inmanente de que la fe, el Evangelio y Jesucristo aportan al hombre.
¿Qué ofrece la Iglesia a la sociedad actual?
La Iglesia esta en primer lugar al servicio de Jesucristo, pero nunca esta a la altura ni de Jesucristo, ni de su mensaje. Eso es para ella motivo de permanente humillación, pero a la vez signo de su grandeza: porque ella ha mantenido siempre en alto el mensaje de Jesús y el Sermón de la Montaña, aunque ella no lo haya vivido en plenitud. La grandeza de la Iglesia no es su moralidad o ejemplaridad propia, sino, el Evangelio y la persona de Cristo ofrecida a los hombres. Estos deben medirse por Cristo y por su Evangelio, antes que por la Iglesia. La Iglesia no es nunca un fin en si misma, es un medio y una servidora de Dios y de los hombres. Ella es la mediación o el puente para el encuentro inmediato de cada hombre con Dios, que es lo supremo, necesario y único suficiente para el anhelo infinito del hombre.

Toni Olives Camps

martes, 22 de marzo de 2011

domingo, 13 de marzo de 2011

Dia de...

Publicat en el Diari Menorca 13-3-2011
Dia de…
QUE HA CANVIAT AVUI EN EL MON DE LA DONA?
Estem avesats a celebrar dies de... el 8 de març celebrem el dia internacional de la dona. Perquè només aquest dia? Perquè no reivindicar els seus drets, reconeixement, respecte, i dignitat cada dia de l’any? Quin és avui el paper de la dona dins la societat? Dins la família...
Que ha canviat avui en el mon de la dona, en comparació a temps passats? Abans i dins la família tradicionals, l’home era el qui anava a treballar fora, i la dona es quedava a casa cuidant els fills i fent les feines de la llar; 16 hores o més treballant a casa sense cobrar ni estar assegurada.
Durant els segles XIX i XX, S’han donat dos grans revolucions. La primera la parella es casen lliurament i per amor; ja no son els pares qui arreglen els casaments per interessos i, les parelles es casen lliurament i per amor. Tot i així, en alguns països i cultures, encara avui son els pares qui elegeixen amb qui casar les seves filles; al•lotes de entre 15 i 17 anys per exemple, que les casen amb homes de 30 o 40 per interessos. Gràcies a Déu en el nostre mon occidental, home i dona es casen lliurament i per amor, i no hi ha cabuda per les imposicions.
La segona gran revolució i, que per cert ha canviat la vida de família, és l’accés de la dona al mon laboral remunerat, a poder gaudir de la seva pròpia nomina. Avui la dona treballa i aporta igual que l’home bens a casa, contribuint a l’economia familiar. Però es que edemes continua treballant a casa, amb el resultat que, treballa 8 hores remunerades i 8 sense nòmina. Segons els sindicats les tasques de la llar recauen un 70% sobre les dones, mentre un 30% recau en els homes. La dona ha guanyat amb drets, però encara li manca molt camí per estar equiparada amb l’home.
Potser hi manca un altre revolució a dur a terme que és la de el dret a la maternitat, dins la nostre societat avui i cada vegada més, la maternitat esta penalitzada. Aquella dona que vol tenir un fill s’ho pensa, perquè molt sovint quedar-se embarassada implica perdre el lloc de feina o, en tot cas, gaudir de 16 setmanes de baixa per maternitat que és el que la nostre legislació contempla. I perquè no un any com en altres països, mantenint el seu lloc de treball... Per altre banda la dona en accedir al mon laboral necessita estudiar, fer màsters, reciclatges... i, quan s´anadona compte, perd la oportunitat de tenir fills, de formar una família.

Si pretenem pertanyia a un país modern europeu, si volem ser una societat progressista, hem de facilitar la maternitat, fent que sigui compatible amb la promoció laboral de la dona, sinó ens trobarem amb un país cada cop més envellit.
Toni Olives Camps

sábado, 12 de marzo de 2011

miércoles, 9 de marzo de 2011

domingo, 6 de marzo de 2011



Far de Favarix

Referent per els vaixells,
fonamentat sobre roca,
entre mates i tamarells,
ets útil tal com pertoca.

Ets inspiració poètica,
pictòrica i, atracció fotogràfica…
en un lloc on sempre es respira,
una atmosfera del tot màgica

Toni Olives