lunes, 24 de enero de 2011

Pujant a bord (Finalista Premi Domingo Marquès 2011)

Posted by Picasa

AGRAÏMENT


Fer allò que un li agrada, sempre és motiu de satisfacció i, una des les coses que a mi me agraden, és la fotografia. És per això, que vull compartir amb els qui visiteu el meu blog, la satisfacció de haver quedat finalista, en el Premi Domingo Marquès de Fotografia Periodística 2011 que convoca cada any Es Diari Menorca.
El meu agraïment idò, la jurat i a n’és Diari Menorca. Gracies! I, a n’és guanyador Ricardo Álvarez, enhorabona! Enhorabona a n´en Rafa Ayala que també ha quedat finalista. (Cada foto te es seu moment, cada moment te la seva foto, depèn de anar o no, amb la càmera preparada, per captar just el moment).
Toni Olives

sábado, 22 de enero de 2011

Posted by Picasa

DECISIÓ I COMPROMÍS

Publicat en el Diar Menorca 21 d3 gener 2011

Si ens remuntem al passat, veiem que entre el 18 i 25 de gener de 1908, el prevere Paul Watson, membre de l´Esglèsia Anglicana Episcopal. Iniciava per primera vegada l’octavari de oració per la unitat dels cristians. Poc temps desprès, grups de protestants i catòlics, seguien aquesta mateixa iniciativa, i desprès de més de 100 anys, continuem celebrant aquest octavari dins aquestes mateixes dates. Però el que també es cert, es que continuem dividits, anant cadascú pel seu vent.
Una setmana a l’any d’oració per la unitat dels cristians, que gaire be queda reduïda a mitja hora, com a acte oficial i, fins l’any que ve si Déu vol... Quin desig d’unitat hi ha entre les diferents comunitats cristianes? Si ens conformem amb una trobada un cop a l’any, demostrem un desig ben pobre. Hi manca decisió, i manca compromís; és hora de deixar de mirar el passat, i començar ja des d’ara a mirar cap el futur, buscant objectius comuns i el compromís de dur-los a terme.
Penso que les diferents comunitats cristianes, ens hem instal•lat i ens trobem com massa be tal com estem. Quan parlo de diferents comunitats cristianes, me vull referir en concret a les de Menorca; la anglicana, la protestant, la catòlica... (quan parlem de cristians, parlem de, com diu Sant Pau: tenir en comú “un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare). I tan mateix continuem dividits, per dogmes, per simbologies, per rituals, per temes teològics...? Tenim la Bíblia en comú, que es la mateixa brugola que ens marca el camí ;el camí que també és el mateix, el de seguir a Jesús i no te cap sentit fer-lo en grups separats, sinó que hem de mirar de fer-lo en un mateix grup. A jo me sobre això de anglicà, protestant o catòlic, per jo el que compte és ser cristià, i ser-ho tal com pertoca, reconeixent de que tots som germans.
Jesús deia: “Tot reialme dividit contra si mateix, acaba desolat” Potser en hauria de servir de reflexió aquesta cita de l’evangeli i deixar de estar a la defensiva, indecisos, i amb por de donar passes endavant. Penso que hem de començar per donar més ressò a sa setmana de pregaria per sa unitat. Fent cada dia celebracions conjuntes a les diferents comunides parroquials catòliques, protestants i anglicana, junts, prenent el compromís de retrobar-nos duran la resta de l’any de manera espontània aprofitant qualsevol ocasió, però sobre tot celebrant junts aquelles festes que ens son més comunes com, Nadal, Pasqua, Pentecosta etc.
Avui mes que mai, quan molts cristians son perseguits en alguns països, es quan es fa necessària la unitat, per tenir més força i credibilitat dins la societat del nostre mon contemporani. Aido, si de debò desitgem la unitat, comencem a anar tots a una, que tampoc és tan difícil. Perquè si ens ho mirem be, tenim més coses que ens uneixen, que no que ens separen. Potenciem aido aquestes coses que ens uneixen, amb objectius comuns, disponibilitat i compromís...

Toni Olives Camps

jueves, 20 de enero de 2011

Sa Mesquida/Macar de Binillautí

Posted by Picasa

Sa Mesquida/Macar de Binillautí

Posted by Picasa

Punta Prima/Alcalfar

Posted by Picasa

Punta Prima/Alcalfar

Posted by Picasa

AMB SES MACES DE ROMPRE...

Publicat en el Diari Menorca 20/01/2011
Toc d’alerta!
La recuperació des Camí de Cavalls, ens va produir una gran satisfacció, a tots aquells que estimem Menorca, a tots els qui estimem la natura. Record quan anys enrere, com els propietaris dels llocs, per on passava el Camí de Cavalls , el marcaven amb emblanquinats de calç per les parets, roques o les soques dels arbres. Els pagesos l’eixermaven cada any, esporgant ses branques de ses mates i tallant es esbarzers, mantenint sempre camí amb un estat òptim per anar a caminar.
Amb la arribada del turisme i el boom de sa construcció, molta gent abandonà el camp per anar a fer de manobre i, el Camí de Cavalls va començar a ser descuidat, alguns itineraris desaparegueren degut a l’expansió de les urbanitzacions costeres... Un camí en que, en deixar d’eixermar-lo, la mateixa vegetació el va enverdir obstaculitzant els pas i fent-lo quasi be desaparèixer.
Es per això que, desprès de molts esforços i tira i afluixes per motius d’expropiació, i recuperació de trams perduts, que quan es va recuperar de bell nou aquest sender d’ús públic, va ser motiu de gran satisfacció per els menorquins, amants de la natura i de la nostre Illa. Recuperaven un patrimoni que ens pertany i ara el que cal, és tenir-ne cura, amb un manteniment de neteja com es mereix.
Un cosa es el manteniment de neteja i l’altre, es la manera desmesurada de com en alguns trams l’estan eixamplant i destrossant, d’una forma preocupant. És el cas de l’itinerari entre Punta Prima i Alcaufar en que, a cops de picot o picassa, s’estan rompent les roques per anivellar el terreny, rompent tot l’encant natural del camí, unes roques que endemés no causaven cap destorb, ja que és un indret molt planer. Endemés les roques serveizen per aturar sa terra, quan cauen fortes pluges, i eviten de que es produeixin ser gais.
Un altre itinerari de camí que ha patit una desmesurada manipulació és, entre sa Mesquida i es Macar de Binillautí. Allà hi he anat metro en ma i, hi ha llargs trams que m’adeixen 3 metres d’amplada, per lo que m’estic demanant: És que volen convertir el camí amb carretera? Hi ha una guia de Camí de Cavalls, molt ben editada per cert- , on hi ha unes normes de conservació, que hauríem de tenir molt en compte.
El Camí de Cavalls és un sender que esta concebut, per anar a peu, en bicicleta o a cavall, però a n’és pas que anem, vull creure que prest hi veurem algun tot terreny... Cada tros del Camí de Cavalls te el seu encant, uns trams més planers, d’altres més costeruts, amb un relleu atractiu si es manté el seu estat natural, que no hem de permetre que el destrossin de cap manera. Si estimem Menorca, si estimem el Camí de Cavalls, si estimem el nostre entorn natural, respectem-lo i denunciem qualsevol agressió contra aquest sender, que ens permet gaudir de la bellesa de la nostre Illa.
Toni Olives Camps
Posted by Picasa

la màgia de l´erosió

Posted by Picasa

sábado, 15 de enero de 2011

Posted by Picasa

LES PASTERES...

11-01.2011 Publicat en el Diari Menorca
En arribar a cta edat, ens recomanen de caminar com a mínim una o dues hores cada dia. Caminar és l’exercici més natural i més barat que tenim, és un hàbit que he adquirit, tant que si un dia no faig la meva caminada, trobo que erme fa falta. Sempre que puc ho faig per qualque tram de Camí de Cavalls, vora el mar o entre marina baixa. El meu tram preferit és entre sa Punta Prima i Alcaufar, de bon matí per veure sortir el sol, mentre escolto la remor de la mar, els cant dels ocells, respirant els aromes d’una gran varietat de plantes que es troben en aquell indret.
En aquesta època de l´hivern la mar treu cap a sa vorera abundant quantitat de posidònia, així com també vomita cap damunt ses roques, plàstics, fusta trossos de xarxes i d’altres objectes que li son estranys, i els treu ca a fora.
Va ser caminant vora el mar que, i per aquest tram preferit, que vaig trobar entre raques, la resta d’una petita embarcació, trossejada per sa força de ses ones de la mar contra ses penyes. Acompanyat com vaig sempre de sa càmera de fotos, faig fer la foto del dia, la que me va dur a fer una reflexió. Me va fer pensar amb tots aquells que arriben al nostre país en pasteres. Sí, perquè quan arriba un grup de gent en pasteres, quasi sempre els mirem amb cert recel. Els veiem com a invasors del nostre propi territori, com, - i donada la situació -, com a mínim veiem més boques a mantenir. Potser fins hi tot els mirem de reüll perquè son d’un altre rasa, llengua, religió, i diem, o almanco pensem... Perquè venen? Perquè no sen van a ca seva? Perquè no els retornen al seu país? Potser abans de dir o jutjar, ens hauríem de posar dins la seva pell, intentant tenir un mínim de empatia vers ells, i així poder entendre el perquè arrisquen la vida, el perquè s’atreveixen a aquesta aventura, el perquè no s’aturen a pensar, que potser es quedin pel camí...
Aquesta barca rompuda m’ha fet pensar, m’ha fet reflexionar i, és que a vegades jutgem a la lleugera i no ens aturem a pensar en el perquè de les coses.

Jugar-se la vida en pasteres,
és coratge sorgit de la desesperació,
enrere deixen les fronteres,
somniant un món millor.

Un mon injust i excloent,
que ens cal humanitzar,
per evitar que més gent,
se quedi enmig de la mar.

Toni Olives

viernes, 14 de enero de 2011

sábado, 8 de enero de 2011

martes, 4 de enero de 2011

CATARACTES O MIOPIA...

Publicat en el Diari Menorca 3 gener 2011
Desconec però me preocupa, com te la vista el President del Govern? Desconec de com veu el panorama del país? Si el contempla, és clar! Perquè comencem el 2011 amb una taxa d’atur del 20%, una taxa de desocupats alarmant, molts dels quals sobre viuen o mal viuen amb els 426 € del PRODI i que ara deixaran de percebre. Deixaran de percebre també el xec Bebe de 2.500 € d’ajut familiar per naixement d’un infant. A els jubilats, ens han congelat les pensions. Vegem com moltes empreses tanquen les portes, al no poder fer front a les despeses financeres. Molts han perdut els pisos que havien comprat, al no poder fer front a la hipoteca.
Comencem un nou any amb retalls i restriccions per tots els costats, però el més greu és l’encariment del nivell de vida. Encetem el 2011 amb un augment de les tarifes elèctriques d’un 9,8%, d’un 3,3% el gas butà, mitjans de transport públic. De ben segur que prets o tard veurem pujar les hipoteques, així com els aliment de primera necessitat. I jo me demano, és així que el President del Govern, ens vol treure de la crisi, quan milions de ciutadans han perdut tot el seu poder adquisitiu?
En aquest moments tinc els meus dubtes, de si el President veu els problemes, tinc por de que no pateixi de cataractes o de miopia i, en aquest cas s’hauria de fer mirar la vista per veure-hi clar, i s’adonaria que esta duent el país a la bancarrota, a la pobresa, un país que se anirà envellint cada vegada més... és urgent crear llocs de feina, que aquest milers de desocupats puguin accedir a una feina i un sou digne. És necessari donar suport a les famílies, sobre tot amb infants petits i edats escolars. Només quan els desocupats tinguin feina, augmentarà el consum, i serà quan se començarà a dinamitzar la economia. Però mentre tants de ciutadans i ciutadanes depengin de Càritas o d’altres institucions humanitàries, no tan sols no avançarem sinó que ens anem per enrere. Hi haurà empreses que continuaran tancant.
Sr. Zapatero, miris la vista, procuri de veure-hi clar, potser necessita ulleres, per be seu i per el de la societat. Per be seu perquè la societat ja no confia amb vostè. Per la societat, perquè necessita d’una política social justa, sobre tot per els més desfavorits, perquè es sentin més protegits i atesos com sa mereixen.
Com ciutadà he de reconèixer que no ho te gens fàcil, però les mesures adoptades, no crec que siguin les més adequades. Miris el panorama, consulti i, si és necessari demani ajut, però no a aquells que ja no els hi queda res, sinó a aquells que el pugin ajudar de debò, encara que no pensin com vostè.

Toni Olives Camps