martes, 24 de enero de 2012






De ca nostra

Publicat en el diari Menorca 24.01.2012

CERVESA AMB SABOR MENORQUÍ

Emprenedors que optin i apostin per un nou producte, no deixa de ser un risc, una aventura; aventura però, que el cas den Pau Marquès ja esta donant els seus fruits. Pau Marquès forma part d’un grup de cinc socis, que un bon dia decidiren muntar una fabrica de cervesa. És la primera experiència cervesera elaborada 100% a Balears, una cervesa artesana, sense filtrar ni pasteuritzar, elaborada sense cap tipus d’additiu ni conservant. És una cervesa tipus “lager” en que utilitzen el prestigiós sistema Ale per elaborar-la.
Pau defineix el seu producte com una cervesa viva, ja que des de que molen el gra fins que és servida, aquesta ha anat evolucionant naturalment fins el resultat que els seus creadors buscaven: lleugera però amb cos, amb aromes , sabors frescos i tocs afruitats de llúpol i llevat.
Aquesta aventura den Pau i els seu companys, que arranca al febrer de 2010, a començament d’agost es posen a la venta els primers bòtils de cervesa “Illa”, amb presentació a tota Menorca en que també inaugura la fàbrica. Un esdeveniment molt intens, però emocionant, pel grup, amics i familiars.
Els elements que s’empren per elaborar la cervesa son aigua, malts, llúpol i llevat. Però és en la seva combinació i amb els diferents processos de fabricació, que s’aconsegueixen les infinites varietats que ens ofereix aquesta fantàstica beguda.
En la elaboració de la cervesa “Illa” empren es malt, o ordi malejat; l’ordi maltejat és el que ha passat per un procés mitjançant el qual primer s’humidifica, fins que comença a germinar i desprès es torra a diferents temperatures. Per logística i recursos. Ara coma ara aquest procés es realitza fora de Menorca, pel que en pau i companys adquireixen l’ordi ja maltejat, tot seguit el molen i comencen la elaboració artesanal de la seva a la seva petita fabrica.
Una vegada tenen el most fruit de la cocció de la mescla de malts d’ordi i blat tipus pilsner i carapils amb aigua de mineralització baixa, afegeixen l llúpol tipus saaz que li donarà el sabor i aromes que te aquesta cervesa. Passat el temps necessari, passen el most resultant a la zona de fermentació, on hi afegeixen els llevats tipus safale. Una setmana desprès, i desprès d´un control de densitat i acidesa, passa a ser embotellada, una a una, on s’hi afegirà un altre tipus de llevat aconseguint així una segona fermentació natural dins el propi bòtil. Aproximadament desprès d’un mes, la cervesa estarà apunt per ser servida i degustada; cervesa que te una capacitat de conservar-se durant un any aproximadament.
Segons en Pau anualment, la fàbrica pot arribar a produir uns 300.000 bòtils de 33cl. Tot i que aquesta producció va en funció de la demanda, cosa que cada dia va a més. A Menorca està funcionant molt bé, òbviament tot son gustos i la cervesa artesana és una mica diferent de les considerades cerveses industrials, més habituals i amb un cost infinitament inferior a la cervesa artesana. Una gran part de la producció s’exporta a la resta de les Illes i a Catalunya, on actualment s´està fent una gran promoció i és que donar a conèixer el nostres productes fora de Menorca, és vital i força important per la nostre economia en els temps que corren.
El tats de la cervesa Illa el podem descriure i apreciar com, d’un color ambarí lleugerament velat amb escuma blanca densa i cremosa. Un aroma suau on predominen les notes de cereal, llevat, llúpol, torrats; caramels suaus amb una fons de pega dolça i vainilla. Gust d´entada suau, densa, voluminosa amb una efervescència fina perfectament integrada amb un rertogust llarg i fresc amb tocs de regalèssia i fumats. Una cervesa amb sabor menorquí, que és un plaer pel paladar a qualsevol època de l’any, i dir perquè no, que tenim un altre producte de ca nostra del que ens podem enorgullir.

Toni Olives Camps

viernes, 20 de enero de 2012



Pas d´en Revull





Life+Boscos

Publicat en el diari Menorca 19.01.2012

ELS BOSCOS DE MENORCA

El passat dissabte dia 14 vagi aprofità l’ocasió de participar en una de les activitats organitzada i duta a terme, dins l’agenda de Tardor-Hivern per l’equip d’educació i interpretació ambiental, “Parc Natural de s´Albufera des Grau”. Una activitat que estava enfocada, sobre “Gestió sostenible dels boscos a Menorca” . Veren conduir aquesta activitat, tècnics del Projecte Life-Boscos, d’una manera especial Miquel Truyol qui, al llarg d’una excursió pel pinar de Turdonell, ens va anar explicant amb que consisteix aquest projecte.
Life+... és un programa o instrument a través del qual la Unió Europea finança projectes mediambientals, en aquest cas el de la gestió sostenibles dels boscos de Menorca. Al llarg de l’excursió varem constatar la importància que han tingut els boscos a Menorca. Antany gestionats en l’aprofitament de la llenya i rama que s’emprava a gaire bé totes les cases per fer funcionar “ses cuines de ferro” també per “els forns de coure pa”, “els fors de calç” o “les sitges”, açò feia què els nostres boscos o pinars es mantinguessin nets o controlats. Ja que en dur a terme una talla d´arbres selectiva i controlada, feia que en els boscos anessin creixent sempre pins i alzines joves,; uns boscos podríem dir, gaudint de bona salut. La llenya a Menorca també era d’ús habitual per els areders, per construir estris per les feines del camp. Avui en dia tot ha canviat i gaire bé no es talla llenya, pel que els boscos de Menorca s’estan envellint donada la densitat dels arbres grossos que no permeten créixer els petits o joves.
Els boscos entre les moltes funcions que tenen, evita la erosió del sol per mitjà de les seves arrels, ens netegen l’aire com molt be sabem i, són els principals agents de que es produexin pluges, pel que es nescesaria mantenir-los amb condicions optimes amb una gestió responsable. Gestió amb la qual d’alguna manera, tots en som responsables donat que avui en dia i sobre tot en temps esclata-sangs i de caça reben una pressió de massa humana no beneficiosa; barreres que es deixen obertes, en perill de que si hi ha bestiar surti a la carretera i puguin provocar un accident, endarosalls, fets aquests que fins hi tot poden provocar conflictes. També es freqüent detectar imprudències, com el trobar llaunes o bòtils, tirats per dins la marina que son elements perillosos, -sobre tot a l’estiu, en poden ser els causants don s’inicia un incendi...
Des de programa Life+Boscos el principal objectiu que es proposa dur a terme és, conèixer les característiques més rellevants dels boscos de Menorca en diferents finques i, quines seràn les actuacions amb vista a la gestió dins un context de canvi climàtic. Dir que avui de la neteja de boscos, en podem treure Biomassa, energia barata i respectuosa amb el medi que junt amb la eòlica i solar poden ser força important per una illa com la nostre que és Reserva de la Biosfera...


Toni Olives camps

martes, 10 de enero de 2012





De ca nostra

Publicat en el Diari Menorca 10-01-2012


L’OFICI D´ARADER
Després del parèntesis de les fetes i encetat un nou any, estic disposat a continuar amb tots vosaltres, els qui us agraden els productes i les coses de ca nostra. Per començar ho he fet, visitant a n´Ovidi Pons Triay, un jove arader que s’inicià en aquest ofici artesà fa 12 anys i en fa 3 que s’establí pel seu compte, muntant el seu propi obrador, n´Ovidi esta en possessió de sa Carta d´Arader Artesà Nº 428 i es dedica sobre tot, a dissenyar i confeccionar autèntiques peces d’art.
L’ofici d´arader o l’art de treballar la llenya, es remunta molts anys enrere a Menorca, i va estar en ple apogeu mentre els pagesos llauraven sa terra amb arades junyides a una colla de bous o de bísties de cabestre. En aquella època els araders feien arades, esterrossadors, forques per ventar sa palla a ses eres, barreres de tanques i mànecs de càvec entre d’altres estris... En mecanitzar-se l camp amb l’entrada dels tractors i motocultors, aquest ofici va anar decadent tot i així, continuen treballant aquest ofici mantenint la tradició, varis araders a Menorca.
En el cas concret de n´Ovidi, ell fa qualque barrera, arrambadors i mànecs de càvecs, en aquest moment esta reconstruint un d’aquests carros dels que empraven el pagesos i carreters d’antany, també ha fet recentment una arada, però això no deixen de ser capricis o gustos de gent que els hi agraden les coses antigues i les tenen com a peces de museu. Com peces de museu son també les eines que empraven els araders d’antany com l´uixol, la destral de carejar, l’escarpra i la massa; la raspa o la serra de vestiment, el xerrac de dos i les barrines. Avui amb sa serra sinfin i sa maquina de cadena i es torn fa sa major part de sa feina.
N´Ovidi però, treu tota la seva vena artesana, treballant sa llenya sobre tot amb el torn on empre més de 30 castes de llenya algunes importades, que converteix amb peus de llums o llums de peus, canelobres, centres de taula, bols i cendres. Taules, cadires i tabalets, bastons... però el que més crida l’atenció son els bolígrafs i estilogràfiques amb cos llenya amb els corresponents estotjos. Objectes decoratius i de regal, de disseny propi.
N´Ovidi ha participat en 5 certàmens d’artesania a Menorca, en els que ha aconseguit 4 premis. VIII Premi d´Atesania de Menorca a la Millor Peça Tradicional el 2009. VI Premi d´Artesania de Menorca votació popular 2009. IX Fire d´Atesania de Menorca Millor Peça Contemporània 2010. X Fire Artesana de Menorca Millor Peça Tradicional 2011. Tot un record, però és que en veure les peces que surten de sa llenya que ha passat per ses mans de n´Ovidi, crec que gaire be totes es mereixen un premi.
N´Ovidi no refusa cap tipus de llenya, és més, escull una o altre segons l’objecte que vol crear i no us quedi cap dubte que el moleteja i en treu allò que ell vol, és un bon dissenyador i creador, una artista de la llenya. Alguns secrets també li vaig treure com que la llenya d’ullastre per obrar s’ha de tallar en la lluna vella de gener i agots, que la de l’alzina ha d´estar un temps amb remull amb aigua, o que les arrels o rabasses del bruc les fa bullir amb aigua durant unes hores, això fa que no esquerdi la llenya quan es treballa.
N´Ovidi és un jove emprenedor que ha optat per la innovació i nous dissenys dins un ofici tant tradicional a ca nostra com és l’ofici d´arader, dedicant-se a dissenyar i confeccionar objectes de decoració amb un estil molt peculiar i creatiu.

Toni Olives Camps