miércoles, 30 de septiembre de 2009

Per començar el dia en bon peu

Començar el dia amb un cafè amb llet, és un bon estímul, i més si hi afegim unes torrades amb mantega o melmelada. És una bona costum per agafar energia i forces, per afrontar la jornada, ja que la alimentació és bàsica per la nostre salut, rendiment i benestar físic.

No hauríem de descuidar però tampoc, la nostre part espiritual. Part espiritual que no hem d´oblidar i alimentar també. Aliment que trobem en la “Bíblia”, tant en l´Antic com en el Nou Testament, ple de energia i força per l´esperit.

Serà del Nou Testament, que escolliré un paràgraf de la litúrgia del dia, per llegir, meditar i aplicar a la vida. Una manera de començar el dia amb bon peu.

Començar el dia en bon peu , és el títol que encapçalarà, aquest nou espai del meu blog

Agrairé les vostres crítiques, aportacions i suggeriments que faceu. Compartir és sempre més enriquidor.

Toni Olives

Per començar el dia...

 
Posted by Picasa

COMENÇAR EL DIA EN BON PEU

Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies i ni us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “ Pau en aquesta casa “. ( Lc 10,3-5 ).

Els cristians som enviats arreu del mon. Tenim una missió... ser portadors de pau dins la nostre societat. Oberts al diàleg, a la solidaritat, a la reconciliació. Fidels al nom que portem, pel fet de que un dia vàrem ser batejats.

¡ Portadors de pau ! Si no estem en pau amb nosaltres mateixos. Mai podrem portar pau a un altre.

domingo, 27 de septiembre de 2009

Simbol de identitat

 
Posted by Picasa

CRISTIANS EN NOM I LLINATGES

Ens adonem perquè es evident, que les nostres esglésies s´estan buidant. Ens hi quedem els qui tenim la clespa pelada o els cabells blancs, fet que ens hauria de preocupar de debò. Perquè serà que potser, no hem sabut donar raó ni resposta de la nostre fe. No hem estat testimonis eficients, per transmetre la nostre fe amb obres.
Ens hauríem de demanar, si som cristians de nom o de fets, actius o passius; de portes endins o de portes a fora... Perquè és possible, que celebrem la nostre religiositat en privat, dins les nostres esglésies i, al carrer, no sapiguem transmetre allò en que creiem i celebrem.
Els diumenges anem a missa, i procurem tenir cura de les nostres celebracions, preparem la litúrgia, els cants, les lectures, l´ambientació i, és necessari i esta be de fer-ho. Però la litúrgia del diumenge no s´acaba en acabar la missa, sinó que continua, - ha de continuar -, al carrer, a casa nostre, al lloc de feina, enmig de la societat... Allà on hi ha un cristià, s´hauría de notar; ses vibracions haurien de ser contagioses. S´hauría de notar vivint els valors de l´Evangeli, seguint les petjades de Jesús, fent cas de seu missatge.
“ Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Vosaltres sou la llum del món, no es pot amagar un poble d´alt una muntanya “.
(Mt 5,13-14).
Serà idò que la sal que aportem ha perdut el gust? o potser la nostre sal és “lihgt” i la llum? potser li hem de posar un poc d´oli i no deixar que s´apagui del tot.
Celebrem i visquem la nostre fe, posant llum i sal a la vida, presents dins la societat, essent cristians en nom i llinatges.

Toni Olives

viernes, 25 de septiembre de 2009

LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ ¡ SÍ ! FALTAR AL RESPECTE ¡ NO !

És molt lloable que gaudim de llibertat d´expressió. Però aquesta llibertat no ens eximeix, de ser responsables, respectuosos i educats amb els altres, cultivant el llenguatge i les formes de comunicació que emprem.

Es diu que, “ la llibertat d´un acaba, on comença la de l´altre “, pel que em de sabre distingir, on està el nostre límit.

Quan fem us de la llibertat d´expressió, tant des de l´art, com de qualsevol altre medi, escriptura, paraula etc. Hem de prendre consciència de que el que expressem , te uns destinataris que han de merèixer sempre el nostre respecte.

Hi ha una regla d´or, que penso que no hauríem de perdre de vista, “tracte els altres, com tu voldries que et tractessin “. És ben clar, el que no vulguis per tu, no ho vulguis pels altres. És una regla que si la posessin en pràctica, moltes coses anirien millor.

La llibertat d´expressió per lo tant, l´hem de mantenir dins uns límits. Son els que no ens permeten ofendre, ferir sentiments i sensibilitats, ni tractar els altres amb desprèci.

Abans d´emprar un llenguatge grotesc i despectiu vers els altres. Possem-nos dins la pell dels receptors, com si nosaltres fóssim els qui rebem el missatge.

Penso que és sa, ser capaços de riu-res dún mateix; però, considero de mal gust el riu-r´es dels altres, sobre tot si no els tenim davant.

En educació i cultura, anem un poc ressagats, amb la resta de la Comunitat Europea. Però si no ens hi esforcem i cultivem les nostres formes, seguirem empitjorant.

S´ha de corregir el llenguatge dels medis de comunicació. Els debats televisius sobre tot dels polítics, tenen molt que desitjar en les formes, sense aportar mai solucions; simplement fan espectacle. Televisió, radio i premsa, haurien de ser elements educatius. En aquest moment però, el que aporten molt sovint és lo contrari.

Hi a la gent que ens representa políticament dir-lis què: hauran d´aprendre a ser més responsables i respectuosos amb l´electorat, si volem seguir mereixent, la seva confiança.

Vivim dins una societat plural, on ens relacionem diversitat de cultures, ideologies i religions, totes respectables menys aquelles que, es guien pel pensament únic i el fanatisme, que mai condueixen a l´equilibri i la bona convivència.

Toni Olives Camps

Hospital Verge del Toro

 
Posted by Picasa

Hospital Verge de Toro

 
Posted by Picasa

QUI T´HA VIST I QUI TE VEU

Va estar a ple rendiment durant dècades, donant servei les 24 hores del dia. Amb una dotació de professionals, sempre atents i disposats per qualsevol emergència. Molts hi han vist per primera vegada la llum. Molts hi han recuperat la salut. Molts hi han passat a l´altre vida. En ell s´hi ha viscut els sentiment i emocions més humans.

Me refereixo al Hospital Verge del Toro. El centre de salut més important durant molts anys, per a tots els menorquins, i que va tancar les portes quan va obrir el Mateu Orfila, amb noves tecnologies i adaptat a les necessitats actuals.

De llavors ençà, el Verge del Toro resta tancat, oblidat, esperant se li doni qualque oportunitat, que el faci reviscolar i tornar ser útil a la societat menorquina, abans de que sigui massa tard.

Els edificis tancats, prest o tard se deterioren molt ràpidament. El Verge del Toro, ja s´en ressent i deixa veure trencs en algunes finestres, que clamen atenció i urgència a fer alguna cosa. Si obríssim les portes, ben segur notaríem a faltar l´olor a medicines i desinfectants, ara ben segur substituïts per olor a tancat, resclòs i floridura.

Aquest edifici no es mereix quedar abandonat a la sort del temps. És hora de donar-li una oportunitat, i no esperar la sort d´un “hospital Illa del Rei” o, de “l´hospital General Cuesta Monereo”, penso que l´experiència a de servir per reaccionar a temps i no esperar que el Verge del Toro acabi igual.

L´hospital Verge del Toro és un edifici al que se li te que respectar, la seva estructura exterior majestuosa, i visible des de molts indrets; sobre tot des de qualsevol punt des port. Al que s´el pot reconstruir totalment per dintre, adaptan-lo a noves utilitats.

Podria ser útil per sales de convencions o seminaris; sales d´exposicións o també lloc per poder impartir, cursets de reciclatge, escoles d´estiu, escola d´adults etc. ben segur que hi ha moltes altres alternatives, menys una, que és, ¡esperar a que s´esfondri!

Toni Olives Camps

jueves, 17 de septiembre de 2009

Sa Basa Verda

 
Posted by Picasa

s´Albufera

 
Posted by Picasa

raïm

 
Posted by Picasa

S´ACABA L´ESTIU: I ARA QUÈ...

Anys enrera, Menorca vivia i depenia molt de la agricultura i la ramaderia. Les sabates i la bijuteria, també foren en un temps, una important font d´ingressos dins la nostre economia illenca.

Amb la descoberta i arribada del turisme, el sector del camp va rebre un cop baix, en marxar molts del seus treballadors, al gremi de la construcció, on s´hi aconsegueien uns sou més engrescadors i més segurs, que conduïren a un millor nivell de vida.

El turisme arrelà i agafa força, però en tots de donar un bon servei i qualitat preu, el que intentarem fer va ser escòrr´els les butxaques. Ens creiem tenir “la gallina de los huevos de oro”, i la vàrem fer pondre fins a matar-la, fent que el turisme s´ha anés a norris.

Es comença a parla de globalització, se eliminen barreres aranzelàries, s´obren fronteres. La gent es mou d´un lloc a l´altre, el lliure comerç fa que les grans empreses traslladen els seus negocis, on més barata és la mà d´obra. Sorgeix més i més forta competència i, això, tant a nivell industrial com turístic, on les ofertes son coda cop més atractives i hi ha moltes opcions per escollir. Ha agut de arribar la crisi, per adonar-nos compta de que, hem espremut tant la taronja, que ens hem quedat amb la clovella.

Estem amb el carro dins la sèquia i no hi ha forma de treu-r´el. Hi ha un gran stock de vivendes acabades que no es venen, perquè la pèrdua de feina i poder adquisitiu, no permeten poder comprar. Si no s´abarata el sector immobiliari i s´elimien aquest stocks, serà molt difícil reactivar la construcció. El que si és cert, és que s´hauran de buscar alternatives.

Buscar alternatives ja! Tenim un patrimoni arqueològic impressionant i força important. Tenim un Camí de Cavalls que és una meravella, per contemplar i estar en contacte amb la natura. Hi ha en aquests moments noves vinyes i prou bodegues, per fer una ruta de la cultura de vins a Menorca. Ruta dels fars, camins, barrancs i coves etc. Zones humides com s´Albufera des Grau a Maó, sa Bassa Verda a Ciutadella que son uns llocs idíl·lics i paradisíacs... Aprofitem també en Hivern l´orga de Santa Maria el Socors, Mercadal i Alaior, Setmana de l´Opera. Una oferta de musica clàssica també en temporada d´hivern, perquè no? Tenim museus ben dignes per donar a conèixer i visitar. El que falta és posar un poc d´imaginació i fer una bona oferta cultural.

Hi ha un ventall de possibilitats oportunitats per oferir també a un turisme possible d´hivern , que a la vegada ha de ser alternatiu i complementari. No ens entossudim en voler vendre només, sol i platges, sinó oferir i donar a conèixer també la nostre cultura.

Toni Olives Camps

domingo, 6 de septiembre de 2009

Formatge de Menorca

 
Posted by Picasa

CAN BERNAT TRECERA GENERACIÓ

Els records de la meva infància, es remunten a ca la meva àvia, que vivia just devora Can Bernat Pons, al carrer de Sant Llorenç de Sant Climent, d´on vaig començar a veure el teren-nar que portava entre mans.

En Bernat Pons, conegut per “en Bernat de na Ponsa”, tenia un comerç dedicat al transport de mercaderies, amb un grapat de carros i cavalls, el medi que empraven en aquella època.

També disposava d´una serradora, on els pagesos feien cua per serra llenya, per a les cuines de ferro i forns de pa, tant del poble com de la pagesia que hi havia en aquells temps. Distribuïa pinsos, llavors i guano als pagesos, a la vegada que els recollia la producció del formatge que desprès comercialitzava.

En 1950 en Bernat Pons, adquiria es molí des Pla, on es pagesos hi duien el blat a moldre per tenir farina per consum propi, com també, ordi i civada per farines per el bestiar.

En Bernat Pons Gomila, va heretar del seu pare un negoci, avui totalment renovat i adaptat a les circumstancies actuals, com es la flota de moderns camions i grues, mantenint alhora la tradició del formatge.

La darrera novetat, és l´obertuta d´una botiga de formatges a n´es Pla de Sant Climent, iniciativa dels seus fills na Gràcia i en Bernat, tercera generació que segueix la tradició i es dedica al formatge artesà.

El motiu de l´apertura de la nova botiga de Can Bernat a n´es Pla de Sant Climent, va despertar la meva curiositat i, m´hi vaig presentar amb intenció de recopilar més informació. Amb la atenció i amabilitat d´en Bernat, vaig tenir la oportunitat de poder repassar la trajectòria de la tradició del formatge a Can Bernat La història del formatge de Can Bernat comença, allà pels anys 40, desprès de acabada la guerra. Can Bernat era el lloc obligat de trobada dels pagesos, on compraven el menjar per el bastia, el guano i les llavors per sembrar. Alhora que ell els hi comprava la producció del formatge.

Cada dilluns, els pagesos del contorn de Sant Climent, portaven la producció setmanal del formatge a Can Bernat; formatge que passava a unes cambres, col.locat en canyissos, on continuava el procés de curació. Les peces de formatge s´anaven girant cada setmana i untant amb oli, fins a adquirir la condició de semi-curat, curat i vell i ser posades al mercat. Uns formatges d´una qualitat excel·lent, degut al seu procés de producció totalment artesana Aquest formatge que era present a la majoria d´establiments de alimentació de Menorca, ho era també a Mallorca i Barcelona on gaudia d´un mercat ben seleccionat. La recollida de formatge del contorn de Sant Climent,en el seu moment més àlgid va arribar a aglutinar 40 llocs.

Amb l´entrada del turisme a Menorca, el transport va anar augment i es modernitza. El camp però rebé un revés, molta gent de la pagesia marxà a la construcció, fins que mica en mica, els llocs varen tancar i s´abandonaren. On antany se sembrava blat i farratges, i predominava la producció del formatget avui s´ha convertit autèntica marina d´ullastres i mates, amb llocs totalment improductius.

Però el formatge de Can Bernat continua, i es manté en la mateixa qualitat i elaboració artesana de tota la vida, seleccionat i mimat com sempre, a la botiga “Can Bernat” a n´es Pla de Sant Climent, on anys enrera era “Es Molí Dés Pla”.

Na Gràcia i en Bernat, son la tercera generació que es dedica al formatge artesà, que com bons emprenedors i amb molta il.lusió, l´ofereixen des del passat dia 13 a la seva botiga. A part dels millors formatges, hi ha una extensa gamma de productes de Menorca com: sobrassada, mel, confitures, vins i rebosteria entre altres. Un botiga especialitzada amb productes autòctones, on es valoren els fruits de la nostre terra.

Personalment els i dono la enhorabona, sobretot per seguir donat suport als productes del camp menorquí, i donant continuïtat a una tradició familiar. Si aneu a Sant Climent, no deixeu d´anar a testar els seus formatges, els autèntics artesans.

Si voleu un bon formatge,

el trobareu a Can Bernat,

us serà un bon companatge

damunt una llesca de pa preparat.


Toni Olves

Mare de Déu de Gràcia

 
Posted by Picasa

sábado, 5 de septiembre de 2009

el protagonista de les Festes

 
Posted by Picasa

SABRE FER, I COMPARTIR LA FESTA


Les ensaïmades ja toven, i estem apunt de començar un any més, les “ Festes de la Mare de Déu Gràcia ” les nostres festes populars, en honor a la nostre Patrona. Unes festes, que tenen una doble vessant, la part espiritual i la part profana o popular, però que es complementen alhora.

Un part espiritual i de devoció a la Verge que comença amb l´ofrena floral a l´hermita de Gràcia, passant per les completes de la vigília de la festa a la mateixa hermita, amb la participació de tots els caixers. L´acte més emotiu però és la celebració de la missa de caixers el dia de la festa, a Santa Maria presidida per la imatge de la Verge de Gràcia i amb assistència de tots els caixers que participaran amb el “Jaleo”.

La part més popular o del carrer, te el seu inici la vigília de la festa, amb repicada de campanes i llançament de coets, seguit del passa carrers, amb els gegants i caps grossos, delícia de petits i grans.

Unes festes que es complementen amb la nostre musica tradicional i el nostre folklore, i que conclouen amb els focs artificials; explosió de l´art de la pirotècnia.

Les festes populars, son aquest parèntesi tant desitjat, que romp la rutina del nostre quefer quotidià. Festes que son part de la cultura del poble, i que hem de viure amb tota intensitat, compartint-la amb tots els qui ens envolten, com bons transmissors d´aquesta tradició.

Viure les festes amb intensitat no vol dir però, anar col.locats fins d´alt de “Pomada”, aquesta barreja ja tradicional de Gin i llimona, que entre be, però que si n´abusem, podem acaba malament espanyant-nos la festa, tenint que dormir la “mona”.

Procurem sabre donar la imatge de saber fer festa, no pels efectes de l´alcohol, sinó per mor de la alegria que ens surt del cor.

Tots som convidats a fer festa, i n´hem de fer de debò, però amb seny, amb respecte els altres i, sobre tot als caixers i als cavalls. Caixers i cavalls que es coneixen i s´entenen mútuament. No els agafem mai la brida o els punxem els cavalls, ni els facem res que pugui altera o provocar un accident. Facem i gaudim de la festa, amb molt respecte i civisme.

La festa l´hem de fer tots, i si anem amb el cap clar en farem mes i mes i, els que la presenciïn per primera vegada, segur que s´enportaràn un bon record . De tots depèn un poc, celebra les festes amb pau i amb harmonia, procurant evitar incidents i accidents.

¡ Bones festes per tothom!

Toni Olives Camps

martes, 1 de septiembre de 2009

Art urbà

 
Posted by Picasa

UN MONUMENT A L´ART URBÀ O, ESPERANT QUE S´ESFONDRI...

El rebedor d´un casa, sol ser el mirall del seu interior. L´entrada quasi sempre es el reflexa de la resta de la llar. Igualment l´entarda d´una ciutat, ha de ser la tarja de presentació, del que trobaran en el seu interior.

Primer me vaig aturar, vaig observar des de diferents àngels i vaig aprofitar per fer unes fotografies, com no més per tenir un record, o perquè no, participar en qualque concurs.

I es que passant per davant el que va ser, hospital militar “ General Cuesta Monereo “, un d´aquests matins abans que surti el sol, me vaig delectar contemplant el que, mes que res, és un monument a l´art urbà, on els qui es dediquen al “graffitis”, hi han estampat la seva firma tot jugant-si la pell. Però al manco, aquests fenòmens de l´art urbà, han sabut donar una utilitat a un edifici abandonat, al que no s´ha li ha sabut donat utilitat abans que s´esfonfri.

Les entrades a la ciutat de Maó, i sobre tot la principal; entenent per principal la que prové de l´aeroport, per ser per on accedeix més gent a la nostre ciutat, haurien d´estar més presentables. L´entrada principal hauria de ser com el rebedor de casa, la tarja de presentació de la resta de la nostre ciutat, que per cert també necessita un bon repassó, com granar més la fullaraca que tiren certs arbres, que és una vertadera porqueria.

Penso que es podrien embellir més les entrades a Maó, com també el seu interior, donant una imatge més acollidora i atractiva, fent honor a l´enunciat que porten alguns vehicles de neteja de... “ Maó la mar de neta “.

Vull insistir en que, l´accés principal a Maó, es mereix una atenció especial i no deixar-la amb l´estat en que esta.

I als qui es dediquen a l´art urbà, que de cap manera vull excloure, ni despreciar, potser s´els haurien facilitar alguns indrets, amb murs o blocs de formigó, on poder explaiar-se amb l´art del “graffitis” sense necessitat de jugar-se el físic. Amb allò de tenir un lloc per cada cosa i. cada cosa al seu lloc.

“ Maó la mar de neta, “ és clar que si... Hi ha prou papereres i cendres per el fumadors, als nostre carrers ? I nosaltres els ciutadans, tenim prou responsabilitat i educació cívica per no embrutar ? Tots tenim responsabilitats. Que cadascú assumeixi la seva.

Toni Olives Camps