jueves, 8 de abril de 2010

NO ÉS AQUÍ: HA RESSUCITAT

Pasqua! El dia més gran per els cristians. Desprès d´una setmana en que hem contemplat, el misteri d´un Déu que en Jesús, tasta la feblesa humana, fins el límit de la mort, veiem però com l´amor del Déu Pare el retorna a la plenitud de la vida, fet davant el que els creients no podem restar callats, sinó esclatar en goig. La Creu nua, el Crist Ressuscitat, ens garanteixen que la vida ha triomfat damunt la mort; que la mort no és el final d´una etapa més o menys llarga, sinó un punt i seguit, el retorn al mateix origen de la vida.. La Creu nua abans símbol de tortura i dolor, és ara símbol de vida, el nostre símbol de la fe en un Déu que esta per sobre del dolor i de la mort, un Déu en qui només es concep, la autenticitat de la vida

Sovint ens debanem el cap i voldríem imaginar i esbrinar com és aquest Déu. Pensem que tot allò que abasta el nostre enteniment, sempre quedarà molt lluny de la realitat de Déu, perquè de cap manera no el podem definir.

Aquelles dones que un dia de bon matí van anar al sepulcre, reben un missatge molt significatiu i concret: “¿Perquè busqueu entre els morts aquell qui viu?”. “No és aquí: ha ressuscitat”.

(Lc 24,5) I ara! On el busquem a aquest ressuscitat? Potser entre les quatre parets de les esglésies, dins les nostres comunitats, en les nostres seguretats i exclusivismes de la veritat, que fan que els cristians no ens acabem de posar d´acord. Si be és cert que li trobem, ens cal anar més enllà. Tinguem present aquelles paraules de Jesús a la samaritana: “Ha arribat l´hora que ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem, sinó en esperit i en veritat” (Jn 4,21-23) I és que si busquem de debò, el trobem per tot arreu.

Ha ressuscitat! i és enmig nostre amb rostre humà; rostre que no descobrim perquè no gosen mirar-lo. És el rostre dels empresonats, de les prostitutes que son explotades, dels homosexuals i les lesbianes que mirem com d´un món apart i marginat, les parelles separades i divorciades, no sempre ateses com cal. El rostre d´aquells que estan a l´atur i busquen desesperats un lloc de feina per guanyar-se el pa de cada dia, els immigrants a la recerca d´una vida mes digne, amb els mateixos drets que nosaltres. El rostre del tercer món, explotat i trepitjat pels més forts, sense cap mena d´escrúpols... El Ressuscitat és aquí! és enmig nostre, fitxem-nos amb les seves paraules: “Tot allò que fèieu a un d´aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu a mi”.(Mt 25,40). La cosa està ben clara de on és. El trobarem en aquests col·lectius, grups de marginats, exclosos de la societat. En aquells a qui ens costa mirar de cara, allà és on de manera més real ens torbarem. Això representa un risc per part nostre, un desinstalar-nos, un compromís, un testimoni de tot allò que creiem.

La Creu ara resta nua, Crist ha Ressuscitat, l´hem descobert tal en cada germà, amb cada ciutadà del món? o més tost el continuem clavat a la Creu... ¡Bona Pasqua!

Toni Olives

No hay comentarios:

Publicar un comentario