¡ NO !

 

GAUDIM DE LA NATURA, NO LA MALTRACTEM

Publicat en el Diari Menorca 21-7-2010

Sempre que puc a qualsevol lloc de la nostre Illa i, a qualsevol època de l´any, aprofito per anar a caminar. En aquesta època un poc abans de sortir el sol que és quan dona goig, de estar en contacte amb la natura. La bellesa natural de Menorca la podem gaudir en cada estació de l´any i que no podem desaprofitar.

Fa uns dies vaig recórrer un tram de marina baixa entre es Canutells i sa Cala de Binidalí. La vegetació que hi predomina son les mates, el romaní, la camamil.la el fonoll marí i els socarrells, entre moltes altres plantes. Me va sorprendre que en un espai d´uns escassos 50 metres, me topes amb una llauna de cervesa, un bòtil de plàstic i una llauna de coca-cola, tot per el mateix caminet. Jo quan vaig a caminar, no acostumo emportar-me llaunes de cervesa o refrescos, sí, un bòtil d´aigua a la motxilla, però igual que me l´emporto de casa ple, el torno buit per llençar-lo als fems on pertoca.

Me fa ràbia trobar-me fems llençats en plena natura, i en el cas de les llaunes, hem de tenir en compte que triguen uns 10 anys en desintegrar-se, segons la quantitat de pluges o humitat a que estiguin exposades. Els plàstics poden trigar varies centúries i no parlem del vidre... és molt freqüent trobar també bótils de vidre llençats pel camp, amb l´agravant de que, el vidre en contacte amb els ragis de sol de l´estiu, poden tenir un efecte lupa, i ser provocadors d´un incendi.

No puc entendre, que hi hagi qualcú, que vulgui gaudir de la natura i, per altre banda no tingui cap mirament, atempti contra ella amb deixalles que la contaminen, a curt i a llarg plaç.

Penso que hem de ser més responsables i respectuosos amb el nostre medi ambient, de quin món volem gaudir i, quin món volem deixar, als nostres predecessors. hem de ser més conscients dels fems que generem, de si potser en podem generar menys i sobre tot, fer us dels contenidors, de manera selectiva.

Avui malgrat que generem molts fems, quasi be tot es recicla. Paper i cartró, plàstic, llaunes i vidre; els orgànics per fer-ne compost etc. Fem us dels contenidors com pertoca, acostumem-nos a reclicar i sobre tot, no llencem els fems en plena natura o allà on pertoca.

Valguem de debò gaudir de la bellesa de la nostre Illa, però que els qui ens precediran també ho puguin fer.

Toni Olives Camps

 

HOMES COM ELS ALTRES

Publicat en el Diari Menorca 10/7/2010

Mes d´una vegada, m´han dit algunes persones… “he deixat d´anar a l´església per culpa dels capellans” o, “No crec amb els capellans”. La meva resposta és – jo tampoc hi crec; a mi me varen ensenyar a creure en Déu i és amb ell amb qui crec.

Sempre he tingut molt present un capellà que vaig tenir la sort de conèixer en la meva infància, el Sr. Joan Carreras al cel sia, que en acabar les homilies deia. “feu el que vos dic, i no fèieu el que jo faig” una per sona senzilla que coneixia les seves limitacions i que el que pretenia era que els qui l´escoltaven, visquessin l´Evangeli que ell predicava.

Durant la celebració de l´any sacerdotal, la premsa sensacionalista s´ha explaiat, inflat les noticies de pederastía dins alguns sectors del clergat, - la pederastía es dona també dins àmbits no clericals i no son notícia -, el que passa és que sembla que dels capellans només interessa el que fan malament quan també fan molt de be dins la societat. En moments complicats de la meva vida, ni ha hagut que m´han allargat una mà o simplement han estat vora meu amb paraules encoratjadores i, això no es veu, no és noticia, només ho sap el qui ho viu, son fets que un agraeix i que sovint resten en l´anonimat.

Un cop he vist la pel·lícula “La Última Cima”, no me queda més que dir al Director Juan Manuel Cotelo que ¡Chapeau! perquè no només ret homenatge a Pablo Domínguez, sinó a tots els capellans, que també fan coses bones.

D´en Pablo Domínguez n´hem d´aprendre tots, per a mi és l´exemple del que ha de ser el capellà del s. XXI, un capellà que a traves dels testimonis dels qui el varen conèixer i el varen tenir a prop d´ells recobra vida. És una pel·lícula que recomano de veure a tothom. Per els capellans és un model a imitar, per els cristians en general. Per aquells que diuen no creure amb els capellans, perquè només els troben defectes i veuen el que fan malament, els ajudarà i mirar-los i veure´ls d´un altre manera a donar-se de que senzillament, les capellans son homes com els altres, amb un afegit, que estan al servei dels altres i no m´atreviria a dir que ni ha de bons i de dolents, perquè mai he cregut que ningú siguem del tots bons o dolents, sinó que tots som un mescla de les dues coses.

Hi ha moltes persones que com en Pablo Domínguez, fan molt de be dins la societat, que son com el llevat que fermenta i això malgrat no sigui noticia, és una realitat. Sense cap pretensió de propaganda ni proselitisme, us recomano de veure “La última Cima”, un aprèn a veure d´un altre manera.

Toni Olives Camps

Porro

 

el seu hàbitat

 

aixam d´abelles

 

mireu com treballen

 

SA MEL ÉS BONA: PERÒ SES ABELLES PIQUEN

Publicat en el Diari Menorca 30-6-2010

Ses abelles piquen si t’hi acostes demés o les manipules, pel que els apicultors es ben protegeixen a l´hora de vigilar la evolució de la producció de mel o de recollir-la.

En la meva afecció a la fotografia, sempre busco noves oportunitats i novetats per a fer fotos. Va ser així que acompanyat d´en Llorenç Riera, un apicultor amb uns 40 anys d´experiència, vaig poder accedir i veure ben d´aprop el mon de les abelles. Lo primer va ser posar-nos una vestimenta protectora, amb una mena d´espillera per poder veure, tot ben tancat amb una cremallera perquè no pugui entrar cap abella. Unes botes i polaines i uns bons guants, sa pinta era com de dos astronautes.

Un cop vestits en Llorenç va prepara fullaraca de pi que va encendre en un aparell nomenat fumador, que serveix per fer fum a les abelles i espantar-les un poc.

En apropar-nos on hi te els casetes d´abelles, el primer que vàrem trobar va ser un eixam, aferrat a les branques d´una mata. L´eixam és una colònia d´abelles surt d´una caseta amb la reina vella, que ha estat substituïda per una de jove.

En Llorenç va començar a destapar casetes, per observar el bon estat i ritme de feina de les abelles, mentre jo vaig aprofitar me fer la meva secció de fotos. Mai havia vist tantes abelles juntes, tot un espectacle en un món desconegut per mi fins aquell moment.

En Llorens me va treure algun quadre amb la bresca, on vaig poder observar on hi dipositen els ous que es converteixen en larves i abelles, i també on hi dipositen la mel.

Vaig aprendre que la reina un cop fecundada per el “bagot”, - l´abella mascle -, diposita els ous en algunes caselles de la bresca, - uns petits tubs polièdrics de cera, que lo mateix serveixen per la reproducció de les cries que per fer la mel.

Els ous fecundats de la reina en surten les abelles, si les larves han estat alimentades amb jalea real en surten reines, sinó abelles normals. I si els ous no han estat fecundat en surten els “bagost” o abelles mascles.

La feina de les abelles és diversa, fan cera, construeixen les bresques, les netegen desprès de que surten les cries i fan la mels. La mel prové de la succió que fan del nèctar de les flors, que un cop dins l´abdomen de la abella, es mescla amb unes encimes, i és dipositada dins les caselles de la bresca i segellada perquè la mel no surti.

Hi ha varies castes de mel segons procedeix d´un tipus de flors “monofloral” o de moltes “multifloral” o mil flors. També segons de les flors d´on precedeix te un sabor diferent. La mel de Menorca està catalogada com una de les millors del món. La que comercialitza en Llorenç va obtenir un premi en la Fira Balear de Llubí 2088, i s´en va fer ressò una revista francesa, tot un reconeixement a la seva feina danys d´experiència dins el camp de la apicultura.

Aquesta experiència no la oblidaré, la meva camera de fotos en moments estava coberta de d´un pilot d´abelles tantes que pareixia un petit eixam, però gràcies a la vestiment protectora ni un sol pic, així que m’hi apunto per un altre tanda com aquesta.

Toni Olives Camps