"ELS SANTS INNOCENTS"

Publicat en el Diari Menorca
Just desprès de Nadal, - el dia 28 -, és la festa dels sants Innocents. De ben segur els mitjans de comunicació ens hauran gastat qualque broma, en hauran donat qualque noticia falsa que en principi ens haurem cregut, o potser també els amics, amb alguna telefonada, algun correu electrònic, fins hi tot nosaltres haurem fet broma penjant a qualcú sa llufa o, ens l’hauran penjada a nosaltres. Més enllà de les tradicions i les bromes, aquest dia ens hauria de servir per reflexionar, sobre tot en la situació de milions d’infants que estan patint injustamet.
Llegir l´Evanageli ens qüestiona i ens fa pensar seriosament molt sovint. Els Evangelis, sembla que son només de lectura pels creients, i jo els recomanaria a tothom, perquè, ajuden a pensar i actuar d’un altre manera. És el cas del fragment del capítol 2 de Mateu, que narra l’episodi de la fugida de Josep, Maria i Jesús a Egipte i, de la matança d’infants ordenada per el rei Herodes a Betlem. Un fet espantós que fa esborronar sa pell, però que veiem com s´esta donant avui en dia.
Veiem avui com milions d’infants innocents, son víctimes de l’egoisme i la insensibilitat de la societat adulta. Víctimes de la fam, de malalties perfectament curables, però que no ho son per ells, per manca de asistencia medica, o de uns simples medicament adequats.
Avui igual que Jesús, milers d’infants son desplaçats dels seus països, per causa de les guerres, amb la immigració a la recerca de seguretat de supervivència. Milers d’infants, son víctimes de la explotació laboral i sexual. D’altres víctimes de l’egoisme dels adults, que ni tan sols s´els permet néixer, i son directament eliminats, avortats... Aquest son els sants innocents d’avui en dia.
Qualcú podrà dubtar, creure o deixar de creure, en la matança dels infants a Betlem. Però el que no podrà és deixar de constatar, la realitat de la mortandat injusta, de tants d’infants avui en dia. Més enllà de la broma idò, prenguem consciència d’aquesta terrible injustícia mundial, culpa la qual mentre escric, mentre llegiu, moren injustament milers d’infants innocents.
Sempre considerem que els grans problemes, queden fora del nostre abast. Que no esta en nostres mans els solucionar-los. Però tots ens podem sensibilitzar més amb els infants, ens podem implicar denunciant les injustícies que es cometen amb ells, defensant sempre els seus drets.

Toni Olives Camps




"

LA FAMÍLIA: UN VALOR FONAMENTAL

Fa temps que esta a l’ordre del dia parlar de crisi, ho fem mirant la lamentable situació econòmica que patim, però també hi ha una crisi molt seriosa, és la crisi dels valors. D’aquells valors més elementals que humanitzen la nostre societat.
Afectada per aquesta crisi de valors, hi trobem sobre tot la família. La família és un valor fonamental en si mateixa, d’aquí a importància de defensar-la, de cuidar-la, de donar-li la importància que te. La família és aquella petita comunitat social, on es viuen els valors per contagi, és la escola de valors per excel•lència, que no es transmeten a través de la teoria sinó de la practica, del testimoni. On s’aprenen les primeres normes distingint allò que esta be del que no hi esta.
La família és també la primera escola de religió, de res serviran les catequesis parroquials, si la fe no es viu dins la llar familiar. Les famílies son per lo tant, com petites esglésies domestiques, on es rep la primera catequesi, on es rep la primera escola de religió.
Es diu i en molt d’encert, que la família és el fonament de la societat, ho es també i sense cap dubte de l´Església. Per lo tant si la família esta en crisi, destructurada i desprestigiada, no pot aportar res de positiu a la societat, no aporta valors, no aporta persones educades i formades, capacitades per a contribuir a construir un mon més just, mes equilibrat, i més humà.
Els governs hauríem de protegí i afavorir la família, com cèl•lula i lloc de educació integral, protegint-la de la desestabilització, i desvalorització que rep del entorn de la societat. L´Església s’hauria de preocupar més de les famílies de les seves comunitats, a partir de d’una catequesi familiar permanent.
Si la família està en crisi, desmembrada, desprotegida... tindrem una societat mancada de valors, desequilibrada i cada vegada més materialitzada. Tindrem una Església cada vegada mes empobrida i envellida. Si de debò creiem que la família és el puntal social i religiós, li haurem de facilitar, aquells mitjans que li ajudin a ser-ho.
Avui les famílies cristianes hauríem de ser un referent, fent un esforç per demostrar que, la qualitat de vida no esta només en la economia, sinó en l’escala de valors a transmetre, a viure i compartir. Invertiguem més temps en la vida familiar, en compartir diàleg, inquietuds, emocions, alegries i contrarietats; el que ens ajuda a crear solidesa, estabilitat, fidelitat i perseverança.
Dins aquest temps de Nadal i Reis, que cada vegada més es caracteritza pel consumisme i l´intercanvi de regals. No estria demés veure i acceptar la família com el millor regal.

Toni Olives

¡ SALUT I FEINA !

És aquest el missatge que voldria desitjar a tothom. Una frase que ressona aquests dies és,¡ Bon Nadal i Feliç Any Nou ! És la típica frase amb la que ens felicitem uns i altres per aquestes dates. La que escrivim a les targes de felicitació, a través del Facebook o el correu electrònic. I és que aquestes son festes de il•lusions, de paga extraordinària, de intercanvi de regals, de compartir amb la família i els amics, de gaudir d’uns dies de descans...
Quan dic que aquest missatge el voldria desitjar a tothom ho dic de debò, però penso que per per qualcú pot resultar molest i fins hi to ofensiu. Perquè amb quin posat transmetre aquest desig a tantes persones sense feina? A tantes persones que se els hi han esgotat les prestacions de l’atur? O, a aquelles que han perdut el pis per no poder fer front a la hipoteca...? Son mils, millor dit milions, les persones que aquets Nadal i Cap d´Any, no ho seran de il•lusions alegria, sinó de, il•lusions truncades i de desencís. De ansietat i preocupació, a l’espera de poder recuperar el dret a una feina, i a un sou digne com mereix tota persona.
Com transmetre aquest missatge també a un malalt, que esta greu y sabem que difícilment s´en sortirà? Prefereixo desitjar-los ¡Salut i feina! Coratge, fe i esperança en el futur; els desitjo que puguin trobar una feina, i recuperar la salut tots aquells que l’han perduda. Que sigui el 2011 l’any de la recuperació laboral, el dels avenços eficaços de la medicina. L’any en que tots puguin veure els seus somnis complits.
Tampoc a els governants, els politics, no goso a felicitar, a aquest per un motiu diferent, perquè ells no en tenen de crisi. Ells i si tenen una bona paga i més que extraordinària, jo diria que fins hi tot immoral donades les circumstancies actuals. Parlen molt de allargar la vida laboral, allargar anys de cotització... potser seria hora de revisar el seu poder adquisitiu i comparar-lo amb els milions que estan a l’atur. Potser és hora de regular els sous, de implantar un sou ètic màxim i, un sou ètic mínim on les diferències no siguin tan escandaloses i resultin més justes... Per això serà necessari que partit en el poder i oposició treballin amb un mateix objectiu sense interessos de partit, on el repte sigui el mateix,treballar per una política social més justa. A aquests els desitjaria només una cosa, que actuïn amb ètica, responsabilitat i coherència.
Intentant no ser pessimista, m’agradaria l’any que ve, poder felicitar a tothom, a el govern inclòs, per haver fet els deures degudament, aplicant politiques socials justes i eficients, a els que avui estan a l’atur, perquè hagin pogut incorporar-se de bell nou a la feina, i a els malalts que pateixen enfermetats encara no vençudes, perquè s’hagi trobat el remei que resulti eficaç.
El meu desig enguany idò, és el de... ¡Salut i feina per tothom!

Toni Olives Camps

molsa

molsa