La família no és aliena a aquests canvis. Canvis que la estan desestructurant, i desvalotitzant.
Ens trobem, davant una gran "inestabilitat de parella", les parelles al casar-se, ja ho han experimentat tot, ja res els hi aporta novetat, el sexe ja no és un element de comunicació d´amor, sinó un element més de consum.
El matrimoni, mai no pot ésser, una relació de consum, sinó de donació; dar-se mútuament l´un a l´altre, vivint cada dia, l´amor com a novetat.
La vida del matrimoni, s´ha de viure des de la "fidelitat" de cada dia, des del compromís i l´amor compartit i desinteressat: Amor que s´ha de cultivar i viure, des de la realitat de cada dia, assumint junts les responsabilitats de la llar.
Convivència i diàleg són també, dos factors importants a tenir en compte, dins les famílies d´avui en dia.
Dins una família de quatre membres, és molt probable que cadascú tingui el seu horari, el que fa difícil asseu-res plegats a taula per dinar junts: potser fins hi tot no es menja a casa... Urgeix per tant, buscar espais per el diàleg i la convivència, davant el perill del distanciament i la incomunicació.
Diu el psiquiatre Enrique Rojas: "Enamorar-se és trobar-se amb la persona amb la qual es vol compartir la vida, però cauríem en la utopia si pensàvem que l´enamorament funciona de manera automàtica, que un cop s´ha produït tot continu fàcilment, de forma natural. No, no és pas així. Tota pretensió humana acostuma a dur-se a terme d´una manera deficient, d´aquí ve la necessitat de corregir, polir, llimar, retocar i reconduir. I això passa també en l´amor entre un home i una dona".
La família és, - ha de ser -, el puntal de la societat, lluitem i treballem a favor d´ella, perquè sempre sigui així.
Toni Olives
No hay comentarios:
Publicar un comentario