domingo, 13 de junio de 2010

EL QUE NO FEM A CA NOSTRE: NO HO FACEM AL CARRER


Sempre que puc prescindeixo del cotxe, i acostumo anar a peu. Això me permet estalviar combustible, no contaminar, saludar a la gent, i fins hi tot improvisar una mini tertúlia amb algun amic o conegut. També me permet contemplar l´entorn per on m´estic movent.

Un d´aquests dies me vaig topar amb un cartell clavat a una paret d´unes vivendes, que per la seva curiositat i contingut me varen fer reflexionar. És un cartell que representa un ca qui parla amb acció de pixar i diu: “

Perdón yo si siento verguenza, ¡mi dueño no ! “ això podria servir també pels qui els deixen cagar damunt les voreres i, allà deixen sa merda. Que no tots ho fan, felicito a aquells que amb una bossa recullen els excrements i els llencen al primer contenidor que troben.

A els ajuntaments els pertoca tenir la ciutat dotada de contenidors i papereres, a els ciutadans fer-ne l´us pertinent, pel que mai hi hauria d´aver cap bossa, paquet de cigars, plàstics o llaunes per terra.

Vull creure que ningú deixa pixar o cagar per dins ca seva el ca. No crec que ningú llenci per dins ca seva per terra les llosques des cigars, les clovelles de pipes o els xiclets mastegats... ¡perquè idò ho han de fer al carrer? Si trepitjar una merda és desagradable, també ho és trepitjar un xiclet i això ho harem de evitar.Tambe els que es dediquen a fer pintades tampoc crec que ho facin a ca seva. ¡Perquè idò al carrer sí? La ciutat, el carrer, és de tots i per això no hi podem fer el que volem, l´hem de respectar, l´hem de cuidar entre tots, i sobre tot no embrutar, si no embrutem a ca nostre, no ho fem tampoc al carrer.

Els adults ens hauríem de comportar de manera responsable com a ciutadans i ser respectuosos amb la nostre ciutat i, a els infants educar-los a no llençar res al carrer i fer us adequats dels contenidors i papereres, a estimar allò que és de tots.

Estimem la ciutat i el seu entorn, ¡és la nostre ciutat! si ho fem així es notarà, tot depèn del nostre grau de civisme, tot depèn del valor que li donem

Toni Olives Camps

2 comentarios:

  1. Article publicat en el Diari Menorca.
    divendres 11-6-2010

    ResponderEliminar
  2. Cuanta razon tienes Antonio,vivo en la calle Mª Luisa Serra,en frente de mi ventana hay un hermoso parque,rodeado de un bonito seto que lo aaisla de la carretera,con grandes arboles que dan sombra,unas bonitas farolas y bancos de piedra.¿suena bonito verdad?.
    Pero la realidad se impone cuando entras.Es un "cagodromo de perros",el olor es nauseabundo,el suelo esta plagado de cacas que tienes que ir sorteando cual campo de minas y eso que hay un recipiente para tirarlas,a esto se añade las bolsas de plastico,latas, botellas y demas dejadas alli por grupos de jovenes incivicos(los contenedores estan al lado).
    Nadie entra alli para limpiar,todo el dia hay una procesion de perros con dueño,los sueltan y mientras se fuman un cigarrillo...(Tambien dejan las colillas)cuando el perro termina se van tan campantes dejando alli la "plasta".
    Ya que te gusta pasear,pasate un dia por aqui y haz unas cuantas fotos.
    Un saludo

    ResponderEliminar