Sempre que puc a qualsevol lloc de la nostre Illa i, a qualsevol època de l´any, aprofito per anar a caminar. En aquesta època un poc abans de sortir el sol que és quan dona goig, de estar en contacte amb la natura. La bellesa natural de Menorca la podem gaudir en cada estació de l´any i que no podem desaprofitar.
Fa uns dies vaig recórrer un tram de marina baixa entre es Canutells i sa Cala de Binidalí. La vegetació que hi predomina son les mates, el romaní, la camamil.la el fonoll marí i els socarrells, entre moltes altres plantes. Me va sorprendre que en un espai d´uns escassos 50 metres, me topes amb una llauna de cervesa, un bòtil de plàstic i una llauna de coca-cola, tot per el mateix caminet. Jo quan vaig a caminar, no acostumo emportar-me llaunes de cervesa o refrescos, sí, un bòtil d´aigua a la motxilla, però igual que me l´emporto de casa ple, el torno buit per llençar-lo als fems on pertoca.
Me fa ràbia trobar-me fems llençats en plena natura, i en el cas de les llaunes, hem de tenir en compte que triguen uns 10 anys en desintegrar-se, segons la quantitat de pluges o humitat a que estiguin exposades. Els plàstics poden trigar varies centúries i no parlem del vidre... és molt freqüent trobar també bótils de vidre llençats pel camp, amb l´agravant de que, el vidre en contacte amb els ragis de sol de l´estiu, poden tenir un efecte lupa, i ser provocadors d´un incendi.
No puc entendre, que hi hagi qualcú, que vulgui gaudir de la natura i, per altre banda no tingui cap mirament, atempti contra ella amb deixalles que la contaminen, a curt i a llarg plaç.
Penso que hem de ser més responsables i respectuosos amb el nostre medi ambient, de quin món volem gaudir i, quin món volem deixar, als nostres predecessors. hem de ser més conscients dels fems que generem, de si potser en podem generar menys i sobre tot, fer us dels contenidors, de manera selectiva.
Avui malgrat que generem molts fems, quasi be tot es recicla. Paper i cartró, plàstic, llaunes i vidre; els orgànics per fer-ne compost etc. Fem us dels contenidors com pertoca, acostumem-nos a reclicar i sobre tot, no llencem els fems en plena natura o allà on pertoca.
Valguem de debò gaudir de la bellesa de la nostre Illa, però que els qui ens precediran també ho puguin fer.
Toni Olives Camps
Estic totalment d'acord amb tu. Jo també passejo de tant en tant per Es Castell i dona llàstima el que es veu... quina reserva de la Biosfera deixem als nostres fills!!!
ResponderEliminarNacho Padró