HOMES COM ELS ALTRES

Publicat en el Diari Menorca 10/7/2010

Mes d´una vegada, m´han dit algunes persones… “he deixat d´anar a l´església per culpa dels capellans” o, “No crec amb els capellans”. La meva resposta és – jo tampoc hi crec; a mi me varen ensenyar a creure en Déu i és amb ell amb qui crec.

Sempre he tingut molt present un capellà que vaig tenir la sort de conèixer en la meva infància, el Sr. Joan Carreras al cel sia, que en acabar les homilies deia. “feu el que vos dic, i no fèieu el que jo faig” una per sona senzilla que coneixia les seves limitacions i que el que pretenia era que els qui l´escoltaven, visquessin l´Evangeli que ell predicava.

Durant la celebració de l´any sacerdotal, la premsa sensacionalista s´ha explaiat, inflat les noticies de pederastía dins alguns sectors del clergat, - la pederastía es dona també dins àmbits no clericals i no son notícia -, el que passa és que sembla que dels capellans només interessa el que fan malament quan també fan molt de be dins la societat. En moments complicats de la meva vida, ni ha hagut que m´han allargat una mà o simplement han estat vora meu amb paraules encoratjadores i, això no es veu, no és noticia, només ho sap el qui ho viu, son fets que un agraeix i que sovint resten en l´anonimat.

Un cop he vist la pel·lícula “La Última Cima”, no me queda més que dir al Director Juan Manuel Cotelo que ¡Chapeau! perquè no només ret homenatge a Pablo Domínguez, sinó a tots els capellans, que també fan coses bones.

D´en Pablo Domínguez n´hem d´aprendre tots, per a mi és l´exemple del que ha de ser el capellà del s. XXI, un capellà que a traves dels testimonis dels qui el varen conèixer i el varen tenir a prop d´ells recobra vida. És una pel·lícula que recomano de veure a tothom. Per els capellans és un model a imitar, per els cristians en general. Per aquells que diuen no creure amb els capellans, perquè només els troben defectes i veuen el que fan malament, els ajudarà i mirar-los i veure´ls d´un altre manera a donar-se de que senzillament, les capellans son homes com els altres, amb un afegit, que estan al servei dels altres i no m´atreviria a dir que ni ha de bons i de dolents, perquè mai he cregut que ningú siguem del tots bons o dolents, sinó que tots som un mescla de les dues coses.

Hi ha moltes persones que com en Pablo Domínguez, fan molt de be dins la societat, que son com el llevat que fermenta i això malgrat no sigui noticia, és una realitat. Sense cap pretensió de propaganda ni proselitisme, us recomano de veure “La última Cima”, un aprèn a veure d´un altre manera.

Toni Olives Camps