Publicat en el diari Menorca
El servei els altres és gaire bé una obligació que tots tenim, dins els diferents àmbits de la societat en que vivim, posicions, càrrecs, estaments socials, politics, familiars, religiosos... Dins el tarannà de la vida quotidiana, hi ha un col•lectiu al que sempre he tingut admiració, per la seva dedicació i servei als ciutadans, - és el cos de la policia local-, un servei potser poc reconegut a aquestes persones que nit i dia, inclòs els dies festius i malgrat les inclemències del temps, sempre vetllen per l’ordre i la seguretat ciutadana. Els a qui pots recórrer, per qualsevol problema o incident dins la barriada i del que en reps una atenció immediata. Son aquells de qui flastomem quan ens han multat, i tant mateix el que han fet, és complir amb la seva missió, sancionant una infracció que és culpa nostre.
Idò per aquest col•lectiu vull reivindicar aquets reconeixement de servei als ciutadans, sense el qual, la ciutat seria un desordre. Dic tot açò perquè me sembla injust, aquest retall de sou que sembla ser se’ls vol aplicar des de “Dalt la Sala”. Potser és que el sou que cobren se’ls i considera accesiu comparant-lo amb el de no se quins altres sous, pregunto...? Perquè si fan la comparació amb el dels regidors, o amb el dels càrrecs més elevats, potser veuran que a lo millor son ells qui s’han de retallar una part del seu sou o els plusos o dietes per assistir als plens, seria una demostració de coherència i sensibilització el fer-ho davant la situació de crisi que patim.
També els administratius estan al servei dels ciutadans, i consideri-ho fan be la seva feina, també els necessitem, també sembla ser estan en perill de rebre estisorades. Ja ho sé, me diran que la guardiola esta buida i que no s’ha buidat d’un dia per l’altre i que s’han de prendre mesures. Però es poden prendre altres mesures ahorratives en aquest temps que entravessem, i estalviar sense retallar sous a ningú? Consider-ho que sí, com per exemple haver evitat la il•luminació de Nadal que, és molt polida però no de primera necessitat, es podrien haver estalviat 51.000 €, destinant-los a necessitats socials. I les figures del nou betlem, 10.000 €...? També en podrien haver prescindit estalviant un bon pesic més. Les figures del betlem ja les tenim fa temps, ja hi son al carrer; hi son en carn i os, son aquelles persones que s’han quedat a l’atur, les que s´hi estan afegint cada dia, persones amb un futur incert, moltes, amb dificultats per arribar a final de més, aquestes son les figures del betlem d’avui en dia, les del Nadal 2011 a la nostre ciutat. Figures anònimes moltes perquè no les coneixem personalment, però amb noms i llinatges amb família, amb dret a una feina a un sou que els permeti viure amb dignitat. Les figures de fang, de pedra o de fusta m’hi sobren... Per un Nadal sense tant de llum al carrer ni betlem, tanmateix no hagués passat res, o sí, dins sa guardiola hi hauria 60.000 € per destinar a aquelles necessitats més urgents que és el que toca. Per Nadal...? més important que les figures del betlem, els llums o els decorats al carrer, “son les persones.”
Idò per aquest col•lectiu vull reivindicar aquets reconeixement de servei als ciutadans, sense el qual, la ciutat seria un desordre. Dic tot açò perquè me sembla injust, aquest retall de sou que sembla ser se’ls vol aplicar des de “Dalt la Sala”. Potser és que el sou que cobren se’ls i considera accesiu comparant-lo amb el de no se quins altres sous, pregunto...? Perquè si fan la comparació amb el dels regidors, o amb el dels càrrecs més elevats, potser veuran que a lo millor son ells qui s’han de retallar una part del seu sou o els plusos o dietes per assistir als plens, seria una demostració de coherència i sensibilització el fer-ho davant la situació de crisi que patim.
També els administratius estan al servei dels ciutadans, i consideri-ho fan be la seva feina, també els necessitem, també sembla ser estan en perill de rebre estisorades. Ja ho sé, me diran que la guardiola esta buida i que no s’ha buidat d’un dia per l’altre i que s’han de prendre mesures. Però es poden prendre altres mesures ahorratives en aquest temps que entravessem, i estalviar sense retallar sous a ningú? Consider-ho que sí, com per exemple haver evitat la il•luminació de Nadal que, és molt polida però no de primera necessitat, es podrien haver estalviat 51.000 €, destinant-los a necessitats socials. I les figures del nou betlem, 10.000 €...? També en podrien haver prescindit estalviant un bon pesic més. Les figures del betlem ja les tenim fa temps, ja hi son al carrer; hi son en carn i os, son aquelles persones que s’han quedat a l’atur, les que s´hi estan afegint cada dia, persones amb un futur incert, moltes, amb dificultats per arribar a final de més, aquestes son les figures del betlem d’avui en dia, les del Nadal 2011 a la nostre ciutat. Figures anònimes moltes perquè no les coneixem personalment, però amb noms i llinatges amb família, amb dret a una feina a un sou que els permeti viure amb dignitat. Les figures de fang, de pedra o de fusta m’hi sobren... Per un Nadal sense tant de llum al carrer ni betlem, tanmateix no hagués passat res, o sí, dins sa guardiola hi hauria 60.000 € per destinar a aquelles necessitats més urgents que és el que toca. Per Nadal...? més important que les figures del betlem, els llums o els decorats al carrer, “son les persones.”
Toni Olives Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario