Publicat en el diari Menrca 23-12-2012
"Una parella toca a les portes de les posades d’una petita ciutat, -ella esta embarassada-, ningú els hi obre la porta; en una cova que serveix de refugi al bestiar, a les afores de la ciutat, la dona dóna a llum un infant que l’únic que te per bressol és una menjadora. Els primers en assabentar-se del esdeveniment, son uns pastors de les rodalies, que lis porten els seus presents”. Aquest és el relat amb que la Bíblia ens descriu el naixement de Jesús allà a la ciutat de Betlem. Els cristians, acostumem per Nadal recordar aquest fet, posant el naixement de Jesús amb figures de fusta pedra o fang, tot representant i recordant aquest esdeveniment històric. És, el que en diem posar o muntar el Betlem...
Avui podem dir que desprès de més de 2000 anys, es repeteix aquest fet al si de les nostres ciutats, amb la representació de personatges reals, humans, que pateixen la mateixa injustícia que patí aquella parella a Betlem que es trobà amb totes les portes tancades. Son aquells a qui no se’ls hi obre la porta, quan han perdut la vivenda per no poder pagar l’hipoteca i a més a més han de fer front al deute restant...
Son tot aquelles persones que se’ls hi han esgotat les prestacions de l’atur, -atur de llarga durada- que truquen a les portes de l´INEM sense trobar-hi resposta , persones desemparades, sense recursos, amb un futur de total inseguretat...
L’escena de la cova de Betlem es repeteix avui en dia, amb tantes famílies com la de Jesús, que truquen a les portes de les noves posades, - els bancs - , en busca de finançament sense trobar ajut ni resposta. Resposta per altre banda que sí troben, en la sensibilitat i solidaritat dels ciutadans, que a través e Càritas, Creu Roja o altres entitats humanitàries, els duen els seus pressents. Aquets son, els nous pastors que comparteixen el poc que tenen, amb les noves sagrades famílies. Els pastors del Betlem d’avui en dia, del s. XXI, que veuen en l’altre un igual, un germà, persones amb igualtat de drets, no, d’oportunitats...
El Betlem idò el tenim ben real, ben d’actualitat, vivent i patint una gran injustícia social, perquè encara no hem entès el missatge d’aquest Jesús nascut a Betlem, que si aparegués de bell nou enmig nostre, tornaria a arremetre contra les institucions politiques i religioses d’avui en dia, per no ser capaces de implantar el model o estil de vida que ell va predicar i viure.
Els valors que va predicar i viure Jesús, “els valors de l´Evangeli”; son valors universals, que no passen de moda, son de plena actualitat, però que en no practicar-los, son un dels motius principals de la crisi que patim. Si som capaços de recuperar i viure els valors de l´Evangeli, - que son vàlids per tothom-, potser en sortirem més aviat d’aquesta gran crisi, les portes s’obriran de bell nou per a tothom, assumint cadascú el paper que li pertoca amb responsabilitat i solidaritat.
Us invito amics lectors,a reflexionar sobre la realitat d’aquest Nadal 2011, i sobre el Nadals que voldríem viure i celebrar en el futur. Una societat nova, un mon nou es possible, aconseguir-ho es una tasca a dur a terme entre tots...
Toni Olives Camps
Avui podem dir que desprès de més de 2000 anys, es repeteix aquest fet al si de les nostres ciutats, amb la representació de personatges reals, humans, que pateixen la mateixa injustícia que patí aquella parella a Betlem que es trobà amb totes les portes tancades. Son aquells a qui no se’ls hi obre la porta, quan han perdut la vivenda per no poder pagar l’hipoteca i a més a més han de fer front al deute restant...
Son tot aquelles persones que se’ls hi han esgotat les prestacions de l’atur, -atur de llarga durada- que truquen a les portes de l´INEM sense trobar-hi resposta , persones desemparades, sense recursos, amb un futur de total inseguretat...
L’escena de la cova de Betlem es repeteix avui en dia, amb tantes famílies com la de Jesús, que truquen a les portes de les noves posades, - els bancs - , en busca de finançament sense trobar ajut ni resposta. Resposta per altre banda que sí troben, en la sensibilitat i solidaritat dels ciutadans, que a través e Càritas, Creu Roja o altres entitats humanitàries, els duen els seus pressents. Aquets son, els nous pastors que comparteixen el poc que tenen, amb les noves sagrades famílies. Els pastors del Betlem d’avui en dia, del s. XXI, que veuen en l’altre un igual, un germà, persones amb igualtat de drets, no, d’oportunitats...
El Betlem idò el tenim ben real, ben d’actualitat, vivent i patint una gran injustícia social, perquè encara no hem entès el missatge d’aquest Jesús nascut a Betlem, que si aparegués de bell nou enmig nostre, tornaria a arremetre contra les institucions politiques i religioses d’avui en dia, per no ser capaces de implantar el model o estil de vida que ell va predicar i viure.
Els valors que va predicar i viure Jesús, “els valors de l´Evangeli”; son valors universals, que no passen de moda, son de plena actualitat, però que en no practicar-los, son un dels motius principals de la crisi que patim. Si som capaços de recuperar i viure els valors de l´Evangeli, - que son vàlids per tothom-, potser en sortirem més aviat d’aquesta gran crisi, les portes s’obriran de bell nou per a tothom, assumint cadascú el paper que li pertoca amb responsabilitat i solidaritat.
Us invito amics lectors,a reflexionar sobre la realitat d’aquest Nadal 2011, i sobre el Nadals que voldríem viure i celebrar en el futur. Una societat nova, un mon nou es possible, aconseguir-ho es una tasca a dur a terme entre tots...
Toni Olives Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario