Publicat en el diari Menorca 7.04.2012
LA MORT D’UN INNOCENT
Impressiona la mort de Jesús, un innocent tot sol, un innocent que ningú defensa, ni els seus propis amics, és més, el neguen; no el conec! Avui me pregunto quans innocents han mort al llarg de l’històrica i continuen morint cada dia? Morts violentes degudes per causa del terrorisme, les guerres, la violència de gènere, per causa de la fam o mancanca d’atenció sanitària. Les morts provocades per tants i tants avortaments. Sí, rere cada avortament hi ha una vida, la del més innocent, la més indefens, però una vida amb tot el seu potencial humà... La vida, el gran misteri, un dret per a tothom, que sempre hem de protegir i defensar des del seu origen, fins el seu final natural.
La mort sempre ens descol•loca, ens espanta, ens interpel•la, pero jo sempre dic que no em fa por, sí, respecte i potser per açò m’agrada parlar-ne , escriure sobre la mort, perquè la veig açò, una cosa natural la part més íntima de la nostre vida. Per altre banda i degut a la meva fe, crec que amb la mort és quan arribem a la plenitat de la vida, dins un altre dimensió, dimensió que només arribat el moment podrem conèixer. M´agrada comparar la mort con un segon part... quan naixem passem d’una vida dependent, de la mare, a una vida independent, que ho serà més a mesura que creixem. De la mort si és veritat no en sabem el desprès, però vull creure que evolucionarem per millor.
Si la mort fos el final, si amb ella l’ésser humà, -aquest jo únic-, quedes del tot extingit. Els humans seriem els esser més desgraciats de la creació, tota la vida hauria estat un absurd. Però la vida no acaba en Divendres Sant, la vida no acaba amb Jesús clavat a la Creu... El dia de Pasqua aquells que havien abandonat a Jesús, aquells que havien fet estampida carregats de por, el veuen viu, s´anadonen que amb la mort no s’acaba la vida i ho proclamen arreu allà on van. Han estat tetimosis de que aquell que havien enterrat ha tornat compatir taula amb ells. Pensaven que tot s’havia acabat i ara, s´anadonen de què, la mort no és el final, sinó el triomf de la vida i una vida de nova dimensió.
Davant la mort idò, no hi ha o no hi ha d’haver cap desolació sinó esperança, la de que així com la vida de Jesús que era un home com noltros continua, també la nostre te continuïtat assegurada, almanco açò, és el que jo crec i, davant la elecció de creure o no creure, he optat per creure, que és el que m’ajuda a entendre la vida i donar-li sentit.
He volgut compartir aquesta reflexió perquè dins aquest nostre món hi ha molta increença i desesperança. Si tenim fe, si creiem en la vida, les coses les veiem d’un altre manera, es viu millor amb un mateix i el seu entorn, tindrem un mon millor. No ens quedem idò atrapats al Divendres Sant, pensant que la mort ofega i acaba amb la vida... Visquem cada dia el dia de Pasqua, el dia que la vida ha triomfat. Bona Pasqua!!!
Toni Olives Camps
La mort sempre ens descol•loca, ens espanta, ens interpel•la, pero jo sempre dic que no em fa por, sí, respecte i potser per açò m’agrada parlar-ne , escriure sobre la mort, perquè la veig açò, una cosa natural la part més íntima de la nostre vida. Per altre banda i degut a la meva fe, crec que amb la mort és quan arribem a la plenitat de la vida, dins un altre dimensió, dimensió que només arribat el moment podrem conèixer. M´agrada comparar la mort con un segon part... quan naixem passem d’una vida dependent, de la mare, a una vida independent, que ho serà més a mesura que creixem. De la mort si és veritat no en sabem el desprès, però vull creure que evolucionarem per millor.
Si la mort fos el final, si amb ella l’ésser humà, -aquest jo únic-, quedes del tot extingit. Els humans seriem els esser més desgraciats de la creació, tota la vida hauria estat un absurd. Però la vida no acaba en Divendres Sant, la vida no acaba amb Jesús clavat a la Creu... El dia de Pasqua aquells que havien abandonat a Jesús, aquells que havien fet estampida carregats de por, el veuen viu, s´anadonen que amb la mort no s’acaba la vida i ho proclamen arreu allà on van. Han estat tetimosis de que aquell que havien enterrat ha tornat compatir taula amb ells. Pensaven que tot s’havia acabat i ara, s´anadonen de què, la mort no és el final, sinó el triomf de la vida i una vida de nova dimensió.
Davant la mort idò, no hi ha o no hi ha d’haver cap desolació sinó esperança, la de que així com la vida de Jesús que era un home com noltros continua, també la nostre te continuïtat assegurada, almanco açò, és el que jo crec i, davant la elecció de creure o no creure, he optat per creure, que és el que m’ajuda a entendre la vida i donar-li sentit.
He volgut compartir aquesta reflexió perquè dins aquest nostre món hi ha molta increença i desesperança. Si tenim fe, si creiem en la vida, les coses les veiem d’un altre manera, es viu millor amb un mateix i el seu entorn, tindrem un mon millor. No ens quedem idò atrapats al Divendres Sant, pensant que la mort ofega i acaba amb la vida... Visquem cada dia el dia de Pasqua, el dia que la vida ha triomfat. Bona Pasqua!!!
Toni Olives Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario