ESTIMES LA TEVA VIDA...?

Sí, en començar a llegir aquest article, veuràs que la pregunta és personal i directa, no va dirigida a un partit polític, - ideologia -, o a l´Església, - creença -, sinó al sentit comú de cada lector, a tu de manera personal. Amb una pregunta molt concreta: -estimes la teva vida?

Vull creure de que tots estimem la nostre vida; el que no crec és que algú digui lo contrari, - de que no l´estima -, caldria ser molt negatiu i patir molta insatisfacció per afirmar una cosa semblant.

Cadascú tenim la nostra personalitat que ens caracteritza, com a persones diferents, - no hi ha dues persones iguals -, cada persona te el seu únic i diferent codi genètic que el fa diferent de tot altre i, potser mai ens sentírem acceptats i estimats com voldríem, però el que es cert és que cadascú personalment i per naturalesa ens estimen tal com som.

Ens considerarem més o menys bons, ens sentirem més o menys febles, serem introvertits o extravertits, però ens estimem com a únics, estimem el nostre ”jo” personal que ens defineix i amb el que ens definim i ens diferenciem dels altres. Si això és així, vol dir que estem satisfets i agraïts de que un dia ens volguessin deixar néixer. Perquè d´haver-nos avortat, avui jo no estaria escrivint, ni vosaltres llegint aquest escrit.

Conseqüents de que en la fecundació humana, si genera quelcom únic, totalment diferent a tot altre; un nou “jo” que prové dels gens maternes i paterns, però totalment diferent i independent d´ells, si no si posen traves ni impediments. Ens troben de que tot hi els grans descobriments i avantatges de la ciència i la investigació, seguim davant el gran misteri de la vida, que com a procés natural sempre haurem de respectar a partir de la nostre neutralitat i sentit comú.

La vida d´un ésser humà encara que només ho sigui en potencia, mai pot ser supeditada a unes lleis civils o penals, ni a cap interès ni influencia, tant de caire polític com religiós.

Sempre he defensat i defensaré el dret a la vida des del seu inici, perquè estic satisfet de que un dia em permetessin néixer. Però hi ha fets excepcionals, atípics o anormals, casos concrets i prou greus com: embarassos per violacions, malformacions o enfermetats greus, amb que no tinc cap dret a opinar, ni crec que en tingui ningú. Només la dona, - la afectada -, baix tota la seva llibertat de consciència; només la dona amb tota la seva dignitat integral, te el dret de decisió i, una decisió que ha de ser lliure de tota pressió ni influencia de cap tipus, ni baix de cap pretexta, que la puguin fer sentir culpable. I és que avegades, no tenim més remei que callar.

Toni Olives Camps