Aprofitant l´ocació que me varen oferir, de visitar Turdonell de Dalt. Vaig tenir l´oportunitat de informar-me i documentar-me, sobre la ramaderia ecològica i de la importància que te, desenvolupar aquest sistema de explotació, donat el reconeixement que te Menorca de ser reconeguda com a Reserva de la Biosfera. Distinció que em de procurar mantenir, respectant el nostre entorn natural com pertoca procurant ser mereixedors d´aquest distintiu.
Era una excursió organitzada per un grup del Parc Natural de s´Albufera des Grau, amb el pretexta de conèixer sobre el terreny, el funcionament d´un lloc que es dedica a l´explotació ecològica.
Un bon grapat d´excursionistes, amb els qui hi havia bastants fillets acompanyats dels seu pares. Vàrem gaudir d´una visita pel lloc, en que guiats per l´amo en Pau, descobrirem tot el procés productiu i el perquè va optar per aquest model d´explotació.
Turdonell te una explotació de 23 vaques de raça vermella de Menorca. Una raça resistent al clima, adaptada des de fa molts anys, amb altres tants vedells destinats a la carn ecològica.
Ens poguérem apropar al remat de vaques i vedells, sense que s´espantesin, mentre jeien o pasturaven tranquil•lament, fent de models el que ens va permetre fer bones fotografies, ja que l´ocasió ho permetia.
Les vaques gaudeixen d´un pasturatge tranquil i natural, de farratges abonats amb fems procedents de les mateixes vaques o fems ecològics que no porten cap component químic. Igualment els pinsos de suport son naturals, el que garanteix una carn molt saborosa i saludable.
Els farratges mes freqüents consisteixen sobre tot, amb l´enclover, la veça o fasolí i el trèvol, i el gra esclafat d´ordi i civada que fan de pinsos de complement.
Els vedells destinats a la carn, mamen la llet de les vaques fins als sis o set mesos, desprès pasturen els farratges amb un reforç de pinsos, sempre partint d´una alimentació equilibrada i natural, fins que son sacrificats.
El farratge de l´enclover dins el cultiu ecològic te un paper força important, donat que no necessita fems; és més aquesta planta enriqueix el sol, i permet tenir dues anyades, el que vol dir que un cop sembrada durant dos anys no se li fa res més que pasturar-la les vaques, segons els anys i les pluges, permet fer dos o tres pasturatges, per desprès segar-la i fer-ne sitja o bales quan ja es seca . Un altre avantatge d´aquests tipus de farratges, és que no necessiten de regatge, pel que és també un estalvi important d´aigua. Turdunell dedica en aquests moments unes 55 hectàrees al cultiu de l´enclover. Afegint el cultiu de gra ordi i civada, quasi be s´abasteix amb la alimentació del bestià boví de l´explotació.
A aquesta iniciativa de producció ecològica a Menorca, hi hauríem de donar suport els menorquins, acostumant-nos a consumir productes naturals i nostres, col-laborant així a dinamitzar i enfortir, la nostre economia que tant ho necessita, sobre tot quan es tracte del camps, un sector sempre més marginat.
Al igual que molts productes, a Menorca consumim carn sense saber gaire be la seva procedència, i ben segur que d´una qualitat molt més inferior que no pas la que produïm aquí. Consumint carn de Menorca, ens ho agrairan els ramaders i també el paladar i la nostre salut.
A Menorca son ja diversos els llocs que es dediquen a la ramaderia i agricultura ecològica, optant per un model agrícola sostenible, respectant sempre el medi natural, per tant de no incidir de manera negativa.
La darrera etapa de la vista va dalt un pujol, que no es cultiva i, on si deixen reproduir les plates de forma natural; plantes naturals igualment bones per el pasturatge del bestiar com: Orella de Llebre, Cames Rotges, Cugulla, Corritgola, Llançon i Queixals de Vella etc. Fins hi to vàrem trobar un ou de Sibil.lí vora un viarany, tot una experiència per a petits i grans, fins hi tot ben pedagògica, sobre tot per els més petits que s´emportaren llavors d´enclover, trèvol, veça, ordi i civada, per poder sembrar i fer experiència a casa seva. Tot una experiència per tornar a repetir.
Toni Olives Camps
Era una excursió organitzada per un grup del Parc Natural de s´Albufera des Grau, amb el pretexta de conèixer sobre el terreny, el funcionament d´un lloc que es dedica a l´explotació ecològica.
Un bon grapat d´excursionistes, amb els qui hi havia bastants fillets acompanyats dels seu pares. Vàrem gaudir d´una visita pel lloc, en que guiats per l´amo en Pau, descobrirem tot el procés productiu i el perquè va optar per aquest model d´explotació.
Turdonell te una explotació de 23 vaques de raça vermella de Menorca. Una raça resistent al clima, adaptada des de fa molts anys, amb altres tants vedells destinats a la carn ecològica.
Ens poguérem apropar al remat de vaques i vedells, sense que s´espantesin, mentre jeien o pasturaven tranquil•lament, fent de models el que ens va permetre fer bones fotografies, ja que l´ocasió ho permetia.
Les vaques gaudeixen d´un pasturatge tranquil i natural, de farratges abonats amb fems procedents de les mateixes vaques o fems ecològics que no porten cap component químic. Igualment els pinsos de suport son naturals, el que garanteix una carn molt saborosa i saludable.
Els farratges mes freqüents consisteixen sobre tot, amb l´enclover, la veça o fasolí i el trèvol, i el gra esclafat d´ordi i civada que fan de pinsos de complement.
Els vedells destinats a la carn, mamen la llet de les vaques fins als sis o set mesos, desprès pasturen els farratges amb un reforç de pinsos, sempre partint d´una alimentació equilibrada i natural, fins que son sacrificats.
El farratge de l´enclover dins el cultiu ecològic te un paper força important, donat que no necessita fems; és més aquesta planta enriqueix el sol, i permet tenir dues anyades, el que vol dir que un cop sembrada durant dos anys no se li fa res més que pasturar-la les vaques, segons els anys i les pluges, permet fer dos o tres pasturatges, per desprès segar-la i fer-ne sitja o bales quan ja es seca . Un altre avantatge d´aquests tipus de farratges, és que no necessiten de regatge, pel que és també un estalvi important d´aigua. Turdunell dedica en aquests moments unes 55 hectàrees al cultiu de l´enclover. Afegint el cultiu de gra ordi i civada, quasi be s´abasteix amb la alimentació del bestià boví de l´explotació.
A aquesta iniciativa de producció ecològica a Menorca, hi hauríem de donar suport els menorquins, acostumant-nos a consumir productes naturals i nostres, col-laborant així a dinamitzar i enfortir, la nostre economia que tant ho necessita, sobre tot quan es tracte del camps, un sector sempre més marginat.
Al igual que molts productes, a Menorca consumim carn sense saber gaire be la seva procedència, i ben segur que d´una qualitat molt més inferior que no pas la que produïm aquí. Consumint carn de Menorca, ens ho agrairan els ramaders i també el paladar i la nostre salut.
A Menorca son ja diversos els llocs que es dediquen a la ramaderia i agricultura ecològica, optant per un model agrícola sostenible, respectant sempre el medi natural, per tant de no incidir de manera negativa.
La darrera etapa de la vista va dalt un pujol, que no es cultiva i, on si deixen reproduir les plates de forma natural; plantes naturals igualment bones per el pasturatge del bestiar com: Orella de Llebre, Cames Rotges, Cugulla, Corritgola, Llançon i Queixals de Vella etc. Fins hi to vàrem trobar un ou de Sibil.lí vora un viarany, tot una experiència per a petits i grans, fins hi tot ben pedagògica, sobre tot per els més petits que s´emportaren llavors d´enclover, trèvol, veça, ordi i civada, per poder sembrar i fer experiència a casa seva. Tot una experiència per tornar a repetir.
Toni Olives Camps
Publicat en el Diari Menorca
ResponderEliminar12 de maig 2009