Publicat en el Diari Menorca 12/02/2010
Molt S´ha comentat durant aquests dies, sobre el projecte fallit del Sr. Jesús Manzanares, amb l´intent de crear una bodega de disseny més un hotel rural en la finca de Torralbenc. Penso que no hi ha molt més sa dir del que ja s´ha dit, només que penso que és una llàstima, deixar perdre oportunitats com aquesta.
Donades les circumstancies, penso que tot projecte orientat a dinamitzar i impulsar la economia menorquina, ha de ser ben rebut, donant-li el suport oportú sense posar-hi gaires traves.
Hi ha massa llocs a Menorca abandonats, magnifiques construccions de mares, a punt de caure en runes. Un patrimoni que tenim, en que ens cal aprofitar qualsevol oportunitat, per recuperar-lo i donar-li alguna utilitat abans que sigui massa tard. És per això què penso, que oportunitats com aquesta, mai s´haurien de deixar perdre.
El que més me crida l´atenció però davant aquest fet, és l´anècdota que conta el Sr. Manzanares, davant la postura de cert membre de les nostres institucions, dirigint-se a ell parlant en menorquí, quan ell en ser d´una ciutat de parla castellana no podia entendre el que li deien. Això me recorda una vegada, que vaig entrar en un comerç al centre de Maó, i una parella d´anglesos era atesa pel propietari, que en tot moment s’hi va dirigir parlant en menorquí, fins que estupefactes, abandonaren el local sense comprar cap objecte.
Com a menorquí sempre he defensat el que és nostre, la nostre cultura, la nostre llengua, la nostre identitat, però sempre respectant els de diferents cultures o llengües. Sense perdre la nostre identitat menorquina, podem ser acollidors, tolerants, servicials i amables; que ben segur ens ho agrairan.
Amb les circumstancies actuals, no estem en condicions de deixar perdre oportunitats de projectes innovadors, orientats a incrementar la economia i crear llocs de feina, i més si aquest estan orientats a recuperar, algunes hectàrees de camp abandonat. Per això és convenient agilitar tràmits i tenir bons modals, i si algun cop cal parlar en castellà, penso que no és cap deshonra. Si vaig a un país estranger on no parlo la seva llengua, m´agarda tot esforç que facin per donar-se a entendre.
Ho vulguem o no, depenem del turisme, i la nostre llengua no pot ser mai cap obstacle a l´hora de rebre´ls. No son moments per imposar, sinó per oferir, a no ser que ens vulguem quedar sols
Toni Olives Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario