Espai pel diàleg interreligiós

Publicat en el Diari Menorca 7-10-2010
Les religions i el medi ambient
El passat diumenge començarem de nou, les trobades del grup de diàleg interreligiós, al Monestir de Santa Clara a Ciutadella, que com sempre posem a debat, temes de interès comú. Aquesta vegada les religions i el medi ambient, un tema que ens afecta a tots de ple.
Començant amb una frase del Gènesi, en que Déu diu a l’home i la dona: “ompliu la terra i domineu-la” i coincidint en què l’ordenació del món natural en que vivim ve de Déu o alguna força superior segons unes religions o altres. Constatem que l’home en el seus orígens, es protegeix de l’agressivitat del seu entorn natural, refugiant-se en coves i fent-se cabanes, fins a les grans ciutats que tenim avui en dia.
L’home forma part de la natura i a la vegada esta per sobre de ella, i de manera irresponsable s’ha tornat agressiu i el depredador mes perillós del planeta. L’home atempta contra la natura, la contamina, esprement fins el màxim els recursos naturals, sense pensar que tenen un límit com per exemple l’aigua i petroli entre molts altres.
Avui estem contaminat rius, mars i aqüífers d’aigua potable que cada vegada ho és menys, -nitrats, plom etc -, sense aturar-nos a pensar, quin món deixarem a les generacions venidores.
Parlar d’una dessaladora a Menorca per aconseguir aigua potable, ens hauria de fer esborronar la pell, i preguntar-nos a veure quin us en fem de l’aigua? Que en un mati es treguin del fons del nostre mar menorquí, mes de 500 k. de residus, ens hauria de preocupar de debò.
En el punt de vista de diferents religions, considerem que ha arribat l’hora de prendre consciència ecologista, de optar per un consum responsable. Podem canviar el sistema de consum, podem reciclar i reutilitzar, podem fer us dels medis de transport públic, compartir cotxe o molt sovint optar per anar a peu. Estalviarem diners, contaminarem menys, guanyarem en salut. Prendre postura i optar per uns hàbits més respectuosos amb el nostre entorn natural, és cada cop més necessari.
Pensem idò, quin és l’aire volem respirar; quina qualitat d’aigua volem per beure... i, pensem que la mar no és un abocador de fems més, sinó un element també essencial per la vida dels humans. Amb el respecta i la cura del nostre medi ambient, tots hi podem col·laborar, tots podem aportat en nostre petit gra d’arena, tots ens hi hem d’implicar, i segur ens sortirem guanyant...

Toni Olives Camps