La presència de Déu

M’agrada matinejar, m’agrada desprès de llegir un fragment de l´Evangeli, anar a caminar, veure sortir el sol, veure començar el dia, escoltar el cant dels ocells, sentir l’aire a la cara... Uns dies camino vora el mar escoltant la seva remor, d’altres per qualsevol indret de l’Illa respirant l’olor de les plantes en contacte amb la natura. Sol amb mi mateix, sol amb la natura de la que m’hi sento part i, amb la que hi descobreixo la presència de Déu. Sí, Déu és present arreu de la natura, i és contemplant-la que hi descobreixes les pinzellades de la seva obra.
Avui plou hi he restat a casa, de cop hi volta començà a xiular fort el fent a les finestres, indicant que bufava sa Tramuntana. Potser a 80 o 90 kilòmetres per hora, impressionant la força que amb un moment pot arribar a tenir el vent. Jo en silenci he tancat els ulls i m’he concentrat amb l’aire tranquil entrant pel meu nas i omplint els meus pulmons, per sortir un altre cop lentament. El vent, l’aire la vida... si de cop i volta desaparegués l’aire, la vida s’hauria acabat.
En l’aire, el vent, també s’hi percep la presència de Déu. El vent no el veiem, com tampoc veiem a Déu, però els dos son perceptibles, els sentim, només amb un mínim d’atenció.
Penso que sense adonar-me’n, he fet el que els budistes en diuen meditació. He carregat energia per la resta del dia, me trobo be amb mi mateix i amb l’entorn. Me sento natura... en ella hi descobriràs la seva obra el seu origen, la seva presència.
Si dubtes de la existència de Déu, mira com plou, escolta es vent, contempla la natura... en ella hi descobriràs la seva obra, el seu origen, la seva presència.
Germà, amic, que tinguis un bon dia!

Toni Olives