Publicat en el Diari Menorca 26-9-2010
Invictus
Desde de la noche que sobre mi se cierne /negra como su insondable abismo/agradezco a los dioses si existen/por mi alma invicta.
Caído en las garras de la circunstancia/nadie me vio llorar ni pestañear.
Bajo los golpes del destino/mi cabeza ensangrentada sigue erguida.
Más allá de este lugar de lágrimas e ira/yacen los horrores de la sombra/pero la amenaza de los años/me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
No importa cuán estrecho sea el camino/cuán cargada de castigo la sentencia.
Soy el amo de mi destino; soy el capitán de mi alma. (William Ernest Henley).
Un poema de gran bellesa, una al•legoria o càntic a la fe, la llibertat i la resistència humana, en els moments més adversos que pugui presentar la vida.
Aquest poema diuen que el llegia cada dia Nelson Mandela quan era entre reixes mancat de llibertat dins la presó.
El vaig rebre al meu correu, el vaig interiorit-zar, desprès el vaig imprimir i el tinc com a punt de lectura al llibre de torn. Me l’enviava un bon amic, un amic al que veia identificat en el poema i que suposo que per això me l’enviava. Ell no està tancat a la presó, però sí mancat de llibertat degut una maleïda enfermetat que el te privat de dels moviments físics més elementals, però no de la fe i el poder de la ment que li permet amb tota dignitat, llibertat i força, plantar cara i fer front a una intrusa que el vol doblegar, però a la que ell no li permet. Tota una vida sense treva, sense recular, confiant en que el poder de la ment, és més fort que la malaltia, que el debilitat física, però no, mentalment. El pensament, la ment, ningú el pot empresonar, ni la mateixa enfermetat, la llibertat de la ment no te límit, te més poder del que ens imaginem.
En les persones, la por és el nostre pitjor enemic que tenim, ens paralitza, ens enfonsa, ens fa recular, ens doblega i, arribats a aquest punt sempre en sortim mal parats. Si observem dues persones amb una mateixa xacra, l’una de pensament positiu i optimista; l’altra de pensament negatiu i pessimista, tot d’una hi veurem una diferencia i resultats abismals.
Si agafem el Nou Testament hi trobem moltes curacions que feia Jesús, però fitxem-nos amb un detall, els que Ell curava els deia: “la teva fe t’ha salvat”... el poder de la fe, el poder i la força de la ment, poden moure muntanyes com diu també el NT. Estar segur de que me puc curar, estar segur de que ho puc aconseguir, estar segur d’un mateix; confiar amb els altres, amb els metges, i amb la ciència, de debò pot fer miracles. Llegint aquest poema un sa n’adona, de que la fe en un mateix, en Déu o possibles deus com diu el poeta, ens pot ajudar a ser més forts i resistir, davant qualsevol adversitat i ens donen força per a no recular mai. Considero important sobretot, recordar aquestes dues freses:
“ Soy el amo de mi destino; soy el capitán de mi alma ” . He cregut que valia la pena compartir aquest poema amb tots vosaltres i, a tu amic et dic ¡Gràcies per enviar-me’l!
Toni Olives Camps
Invictus
Desde de la noche que sobre mi se cierne /negra como su insondable abismo/agradezco a los dioses si existen/por mi alma invicta.
Caído en las garras de la circunstancia/nadie me vio llorar ni pestañear.
Bajo los golpes del destino/mi cabeza ensangrentada sigue erguida.
Más allá de este lugar de lágrimas e ira/yacen los horrores de la sombra/pero la amenaza de los años/me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
No importa cuán estrecho sea el camino/cuán cargada de castigo la sentencia.
Soy el amo de mi destino; soy el capitán de mi alma. (William Ernest Henley).
Un poema de gran bellesa, una al•legoria o càntic a la fe, la llibertat i la resistència humana, en els moments més adversos que pugui presentar la vida.
Aquest poema diuen que el llegia cada dia Nelson Mandela quan era entre reixes mancat de llibertat dins la presó.
El vaig rebre al meu correu, el vaig interiorit-zar, desprès el vaig imprimir i el tinc com a punt de lectura al llibre de torn. Me l’enviava un bon amic, un amic al que veia identificat en el poema i que suposo que per això me l’enviava. Ell no està tancat a la presó, però sí mancat de llibertat degut una maleïda enfermetat que el te privat de dels moviments físics més elementals, però no de la fe i el poder de la ment que li permet amb tota dignitat, llibertat i força, plantar cara i fer front a una intrusa que el vol doblegar, però a la que ell no li permet. Tota una vida sense treva, sense recular, confiant en que el poder de la ment, és més fort que la malaltia, que el debilitat física, però no, mentalment. El pensament, la ment, ningú el pot empresonar, ni la mateixa enfermetat, la llibertat de la ment no te límit, te més poder del que ens imaginem.
En les persones, la por és el nostre pitjor enemic que tenim, ens paralitza, ens enfonsa, ens fa recular, ens doblega i, arribats a aquest punt sempre en sortim mal parats. Si observem dues persones amb una mateixa xacra, l’una de pensament positiu i optimista; l’altra de pensament negatiu i pessimista, tot d’una hi veurem una diferencia i resultats abismals.
Si agafem el Nou Testament hi trobem moltes curacions que feia Jesús, però fitxem-nos amb un detall, els que Ell curava els deia: “la teva fe t’ha salvat”... el poder de la fe, el poder i la força de la ment, poden moure muntanyes com diu també el NT. Estar segur de que me puc curar, estar segur de que ho puc aconseguir, estar segur d’un mateix; confiar amb els altres, amb els metges, i amb la ciència, de debò pot fer miracles. Llegint aquest poema un sa n’adona, de que la fe en un mateix, en Déu o possibles deus com diu el poeta, ens pot ajudar a ser més forts i resistir, davant qualsevol adversitat i ens donen força per a no recular mai. Considero important sobretot, recordar aquestes dues freses:
“ Soy el amo de mi destino; soy el capitán de mi alma ” . He cregut que valia la pena compartir aquest poema amb tots vosaltres i, a tu amic et dic ¡Gràcies per enviar-me’l!
Toni Olives Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario