Publicat en el Diar Menorca 21 d3 gener 2011
Si ens remuntem al passat, veiem que entre el 18 i 25 de gener de 1908, el prevere Paul Watson, membre de l´Esglèsia Anglicana Episcopal. Iniciava per primera vegada l’octavari de oració per la unitat dels cristians. Poc temps desprès, grups de protestants i catòlics, seguien aquesta mateixa iniciativa, i desprès de més de 100 anys, continuem celebrant aquest octavari dins aquestes mateixes dates. Però el que també es cert, es que continuem dividits, anant cadascú pel seu vent.
Una setmana a l’any d’oració per la unitat dels cristians, que gaire be queda reduïda a mitja hora, com a acte oficial i, fins l’any que ve si Déu vol... Quin desig d’unitat hi ha entre les diferents comunitats cristianes? Si ens conformem amb una trobada un cop a l’any, demostrem un desig ben pobre. Hi manca decisió, i manca compromís; és hora de deixar de mirar el passat, i començar ja des d’ara a mirar cap el futur, buscant objectius comuns i el compromís de dur-los a terme.
Penso que les diferents comunitats cristianes, ens hem instal•lat i ens trobem com massa be tal com estem. Quan parlo de diferents comunitats cristianes, me vull referir en concret a les de Menorca; la anglicana, la protestant, la catòlica... (quan parlem de cristians, parlem de, com diu Sant Pau: tenir en comú “un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare). I tan mateix continuem dividits, per dogmes, per simbologies, per rituals, per temes teològics...? Tenim la Bíblia en comú, que es la mateixa brugola que ens marca el camí ;el camí que també és el mateix, el de seguir a Jesús i no te cap sentit fer-lo en grups separats, sinó que hem de mirar de fer-lo en un mateix grup. A jo me sobre això de anglicà, protestant o catòlic, per jo el que compte és ser cristià, i ser-ho tal com pertoca, reconeixent de que tots som germans.
Jesús deia: “Tot reialme dividit contra si mateix, acaba desolat” Potser en hauria de servir de reflexió aquesta cita de l’evangeli i deixar de estar a la defensiva, indecisos, i amb por de donar passes endavant. Penso que hem de començar per donar més ressò a sa setmana de pregaria per sa unitat. Fent cada dia celebracions conjuntes a les diferents comunides parroquials catòliques, protestants i anglicana, junts, prenent el compromís de retrobar-nos duran la resta de l’any de manera espontània aprofitant qualsevol ocasió, però sobre tot celebrant junts aquelles festes que ens son més comunes com, Nadal, Pasqua, Pentecosta etc.
Avui mes que mai, quan molts cristians son perseguits en alguns països, es quan es fa necessària la unitat, per tenir més força i credibilitat dins la societat del nostre mon contemporani. Aido, si de debò desitgem la unitat, comencem a anar tots a una, que tampoc és tan difícil. Perquè si ens ho mirem be, tenim més coses que ens uneixen, que no que ens separen. Potenciem aido aquestes coses que ens uneixen, amb objectius comuns, disponibilitat i compromís...
Toni Olives Camps
Si ens remuntem al passat, veiem que entre el 18 i 25 de gener de 1908, el prevere Paul Watson, membre de l´Esglèsia Anglicana Episcopal. Iniciava per primera vegada l’octavari de oració per la unitat dels cristians. Poc temps desprès, grups de protestants i catòlics, seguien aquesta mateixa iniciativa, i desprès de més de 100 anys, continuem celebrant aquest octavari dins aquestes mateixes dates. Però el que també es cert, es que continuem dividits, anant cadascú pel seu vent.
Una setmana a l’any d’oració per la unitat dels cristians, que gaire be queda reduïda a mitja hora, com a acte oficial i, fins l’any que ve si Déu vol... Quin desig d’unitat hi ha entre les diferents comunitats cristianes? Si ens conformem amb una trobada un cop a l’any, demostrem un desig ben pobre. Hi manca decisió, i manca compromís; és hora de deixar de mirar el passat, i començar ja des d’ara a mirar cap el futur, buscant objectius comuns i el compromís de dur-los a terme.
Penso que les diferents comunitats cristianes, ens hem instal•lat i ens trobem com massa be tal com estem. Quan parlo de diferents comunitats cristianes, me vull referir en concret a les de Menorca; la anglicana, la protestant, la catòlica... (quan parlem de cristians, parlem de, com diu Sant Pau: tenir en comú “un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare). I tan mateix continuem dividits, per dogmes, per simbologies, per rituals, per temes teològics...? Tenim la Bíblia en comú, que es la mateixa brugola que ens marca el camí ;el camí que també és el mateix, el de seguir a Jesús i no te cap sentit fer-lo en grups separats, sinó que hem de mirar de fer-lo en un mateix grup. A jo me sobre això de anglicà, protestant o catòlic, per jo el que compte és ser cristià, i ser-ho tal com pertoca, reconeixent de que tots som germans.
Jesús deia: “Tot reialme dividit contra si mateix, acaba desolat” Potser en hauria de servir de reflexió aquesta cita de l’evangeli i deixar de estar a la defensiva, indecisos, i amb por de donar passes endavant. Penso que hem de començar per donar més ressò a sa setmana de pregaria per sa unitat. Fent cada dia celebracions conjuntes a les diferents comunides parroquials catòliques, protestants i anglicana, junts, prenent el compromís de retrobar-nos duran la resta de l’any de manera espontània aprofitant qualsevol ocasió, però sobre tot celebrant junts aquelles festes que ens son més comunes com, Nadal, Pasqua, Pentecosta etc.
Avui mes que mai, quan molts cristians son perseguits en alguns països, es quan es fa necessària la unitat, per tenir més força i credibilitat dins la societat del nostre mon contemporani. Aido, si de debò desitgem la unitat, comencem a anar tots a una, que tampoc és tan difícil. Perquè si ens ho mirem be, tenim més coses que ens uneixen, que no que ens separen. Potenciem aido aquestes coses que ens uneixen, amb objectius comuns, disponibilitat i compromís...
Toni Olives Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario