sábado, 26 de marzo de 2011

Jornades per la vida...

Publicat en el Diari Menorca el dia 23-3-2011
RAONS PER VIURE I DEIXAR VIURE
El proper 25 de març es celebra la Jornada per la Vida 2011, amb el lema ”Sempre hi ha una raó per viure”, és amb aquest motiu que volem fer arribar a la societat, la nostre inquietud i preocupació per la dignitat i el respecta a la vida humana, com un valor fonamental, com el primer dins la nostre escala de valors. Un missatge que ressoni dins la societat, per ajudar a estimar, protegir i defensar la vida, sempre i en tot moment.
Els components de la família, - els pares -, son els primers que com a progenitors, han de estar a favor de la vida humana, defensant-la, protegint-la, estimant-la, des del mateix moment de ser concebuda. Si avui tinc aquesta oportunitat d’escriure aquesta reflexió, i tu la tens de llegir-la, és perquè ens han respectaren el dret a poder viure. Així és que a nosaltres ens pertoca fer també, el mateix amb els altres.
A els educadors els cal també, ser col•laboradors amb la missió educadora dels pares, per anar formant conjuntament i de forma humana i integral, ciutadans i ciutadanes responsables, sense descuidar la dimensió espiritual, orientada a la participació de la vida plena.
També als metges, que estan al servei dels ciutadans, per intentar curar malalties i xacres, per perllongar avui la vida a través de transplantaments d’òrgans, per procurar una millor qualitat de vida. Així aido, seria un contra sentit per lo tant dins de la professió medica, afavorir i provocar avortaments o l’eutanàsia, interrompent el procés evolutiu i natural de la vida. Sí, que hauran de procurar sempre que sigui possible, evitar qualsevol dolor i patiment, mitjançant els avenços de la medicina, però mai provocar ni avançar la mort d’un ésser humà.
També els legisladors els cal mirar sempre pel be comú defensant sempre el dret a la vida humana. Dret a aquells que encara no han vist la llum del món, però que evidentment ja tenen vida en el si de les seves mares. “ A la cultura de la mort, deia Joan Pau II, cal contraposar-hi la cultura de la vida”.
Ens vindran be unes paraules de Concili Vaticà II que tenen plena vigència: “ Tot allò que atempta contra la mateixa vida, com és qualsevol mena d’homicidis, els genocidis, els avortaments, l’eutanàsia i el mateix suïcidi deliberat: tot allò que viola la integritat de la persona humana, com son les mutilacions, les tortures físiques i morals, els intents de coacció de l’esparti, tot allò que ofèn la dignitat humana, com les condicions infrahumanes de la vida, les detencions arbitraries, les deportacions, l’esclavatge, la prostitució, el tràfic de drogues i de menors; també les ignominioses condicions de treball, que redueixen els treballadors al rang de purs instruments de guany... totes aquestes coses i altres semblants, son realment infamants. Corrompen la civilització humana, i deshonren més els qui les fan que els qui en son víctimes. I van gravíssimament contra l’honor degut al Creador”.
Si creiem que sempre hi ha una raó per viure, estimem-la i defensem-la per damunt de tot. Estimar, valorar, respectar la vida, a de començar amb una bona i autèntica educació sexual, on es considerin les persones no com a objectes de consum, signo, com en éssers en cos i ànima.

Toni Olives

No hay comentarios:

Publicar un comentario