sábado, 14 de mayo de 2011

Al servei del poble...

Publicat en el Diari Menorca 10-5-2011

PROU PRIVILEGIS!
Cada vegada que s’apropen eleccions me descol•loquen, i me desmotiven més, les arengues dels politics, limitant-se a fer-se mútues desqualificacions, emprant un llenguatge sovint irrespectuós, ofensiu, amb l’única intenció de desprestigiar l’altre i tirar-li terra al damunt o treure’ls els pedaços bruts. Si admetessin un consell els diria que, fossin més honrats i que “aquell qui estigui net de culpa tiri la primera pedra”, perquè me sembla que ningú s’hi atreviria...
A tots aquells qui pretenen desenvolupar un càrrec polític, m’agradaria en primer lloc, veure’ls amb vocació de ser servidors del poble i no a l’inrevés. Que oferissin uns programes socials creïbles, amb possibilitats i amb el compromís de dur-los a terme.
Desprès els demanaria més transparència, i sentit comú, defugint de tot privilegi per damunt dels altres. Perquè decent que un diputat amb tan sols 7 anys de exercir, pugi optar a la jubilació amb tots els drets, i un treballador normal necessita 35 anys...? Un espanyol pot optar a una pensió màxima de 32.000 €; i els politics la tenen vitalícia que pot superar els 74 €... perquè les seves pensions no son, com les de la resta dels ciutadans...? Incompatibles amb d’altres sous de l’administració o d’altres activitats econòmiques... (el Sr. Felipe González; Sr. Jose Maria Aznar...). Perquè la retenció de la nomina dels diputats i senadors és només, del 4,5 %...?
Perquè els ciutadans espanyols, hem de pagar les vacacions al president del govern? Quan molts de ciutadans no poden gaudir-ne, perquè el seu pressupost no els hi ho permet? Nomines i pensions ridícules... El president del govern espanyol es l’únic de la UE que carrega les despeses de les seves vacances sobre els pressupostos estatals...
Davant aquest panorama me veig confús i preocupat a l’hora d’anar a votar, perquè no trobo amb qui dipositar la meva confiança... En aquests moments no veig, politics amb vocació, que inspirin confiança, disposats a servir la societat a partir del sentit comú., amb idees clares i programes creïbles i factibles...
Avui malauradament les ideologies s’han esfumat, i l’únic que importa és poder accedir als privilegis i interessos particulars o de partit, per sobre dels interessos comuns,- els de tots els ciutadans -, politics que prometin el que pensin que poden oferir i portar a terme, sense enganyar a els ciutadans.
Voldria evitar la paraula crisi però no puc, - la crisi continua -, continua i no sabem fins quan... continuem capficats en ella, menys el grup de privilegiats de sempre que no l’han patida, no la pateixen, ni la patiran, perquè ningú els controla ni els regula els seus sous ni les seves pensions. Així què, que us n’assembla, el panorama és aquest! Ni queda algun que sigui de fiar? Algun que es senti un ciutadà com els altres...? Encara hi ha temps de comprometre’s a favor dels ciutadans de manera honesta i solidaria...

Toni Olives Camps

No hay comentarios:

Publicar un comentario