jueves, 1 de enero de 2009

¡ És Nadal ! Però quin Nadal...

És Nadal... Sí, malgrat la crisis global que ens esquitxa a tots, celebrarem Nadal. El celebrarem amb uns extres a les nostre taules, o alguns viatges de descans, ajustant una mica els pressupostos, intentat superar aquesta crisi que ens salpica a tots, però, no a tost per igual.

Perquè estan aquells que no parlen de crisi, que no s´han en temut de la crisi, perquè son la crisi total. Son els empresonats, dels quals sovint en desconeixem, les arrels causants de la seva manca de llibertat. Els qui pateixen les conseqüències de la injustícia de les guerres. Els qui passen fam per no disposar de la alimentació més bàsica. Els sense sostre, deambulant pels carrers, rastrejant els contenidors de fems a la recerca d´alguna cosa comestible per dur-se a la boca i què, arribada la nit, dormiran en el portal de qualsevol ciutat, embolcallats amb cartrons.

Els qui estan amenaçats i son extorcionats pel terrorisme. Els qui van d´un lloc a l´altre buscant una feina digne i no la troben. Els qui han perdut la feina que tenien i es troben davant un futur incert. Els immigrants que es juguen la vida per aconseguir una vida més digna i, sovint es troben pitjor que abans. Els malalts terminals sense esperança de recuperació. Tots els qui son víctimes de la gran injustícia social.

Quan la humanitat sencera pugui gaudir d´un mínim de dignitat. Quan els recursos; alimentació, atenció sanitària, educació, habitatge... estiguin a l´abats de tothom. Després sí, serà un "Bon Nadal" i potser haurem vençut la crisi.

Un somni, una utopia, una realitat... Tot pot ser possible si hi ha bona voluntat. Visquem idò aquest Nadal, amb esperança de futur.


Toni Olives

No hay comentarios:

Publicar un comentario