SOR ROSARIO

ENTREVISTA.

Senzilla, acollidora i alegre, oberta al diàleg: Així és, “Sor Rosario Coll Andreu”, religiosa de la Comunitat de les Concepcionistes de Maó, què, radiant de felicitat, te contagia aquesta pau i serenor, que no es sol respirar al carrer

Pregunta.- On va néixer Sor Rosario ?

Resposta.- A Ferreries, l´any 1954, a una casa des Carrer Nou. Els meus pares foren, en Damià de Ruma i na Milagros de Ses Paises.

P.- Quins records té de la seva infància ?

R.- Molt bons, tot i que les mancances materials, eren nombroses en aquell temps. Dels meus pares no en tinc ni una queixa; s´estimaven molt i ens estimaven també molt, als set fills nascuts dels seu amor. M’hi trobava molt bé dins aquell ambient d´amor i valors profundament cristians.

També conservo molts bons records, del col·legi de religioses franciscanes, on vaig estudiar de petita i de les amistats, que allà hi vaig fer.

P.- I de la seva adolescència i joventut. ¿ Què en recorda ?

R.- Allò que millor record d´aquella etapa de la meva vida, és com "Crist em seduir i jo em vaig deixar seduir per Ell".

P.- Com i quan decideix fer-se religiosa ?

R.- Quan jo tenia 11 Anys, - pocs mesos després de morir mon pare -, ses monges concepcionistes van oferir a ma mare sa feina de “donada”, ( dona que feia serveis al monestir ), i tota sa família ens vàrem traslladar a Maó, a una caseta que hi ha al “ Carreró de Ses Monges ) i que és propietat del monestir. Tot i que al principi no pensava ser monge de clausura, sinó missionera, quan vaig anar descobrint la senzillesa i alegria de ses monges concepcionistes, vaig començar a interesar-me pel seu gènere de vida. Per altre banda, ses monges anaren descobrint en mi, indicis de vocació contemplativa i m´oferiren sa possibilitat de viure amb elles, però sense estar subjecta a la clausura monàstica, que en aquell temps, era molt rigurosa. Aixi, vivint en el convent, però sense perdre el contacte amb sa familia y amb l´ambient del carrer, ( sortia cada dia per motius d´estudis i per a fer encàrrecs a ses monges ), vaig anar discernint la meva vocació especifica dins l´Esglèsia. Als 17 anys, acabats els estudis de batxillerat i després de passar mig any amb sa familia i, de participar en unes colonies d´estiu per a joves, vaig optar, ja decididament, per la vida contemplativa.

P.- Vostè fa referència a un vida de clausura monàstica molt rigurosa. Com era aquesta vida de clausura abans del Vaticà II i com és ara, 50 anys desprès ?

R.- Les monges no sortien de la clausura, més que en cas d´ enfermetat greu que exigia ser atesa fora del monestir. Però les circumstancies van anar canviant i, ja abans del Concili, es van adonar de la conveniència de formar Federacions de Monestirs en vista a la ajuda mútua i això exigeix sortir per a reunions, cursets... Les circumstàncies actuals

- ¿ tan diferents a les de 50 anys enrera - ! ens obliguen a sortir amb molta més freqüència. Una de les causes és el no poder comptar ja, amb el servei de la donada, ja que això suposaria haver de pagar-li la seguretat social i la nostre economia no dona per tant.

P.- Quina va ser la reacció dels seus pares ?

R.- Ma mare sempre va recolzar la meva decisió. en canvi les meves germanes grans i altres persones s´oposaren amb fermesa. Però, jo esteia ben decidida a seguir la meva vocació, i no em vaig deixar comandar per ningú més que per Déu. Tenia molt clar, que la vertadera llibertat, és fer la voluntat de Déu i no seguir els capricis dels homes.

P.- Com saber o com discernir, quina és la voluntat de Déu ?

R.- Deixant-nos interpel.lar profundament per la Paraula de Déu, per Jesucrist. Una molt bona ajuda per fer aquest discerniment, és la pràctica dels Exercicis Espirituals de S. Ignasi de Loiola, almenys durant una setmana. A mi m´ajudaren molt els exercicis fets sota la direcció dels jesuïtes.

P.- I la reacció de la colla dels seus amics i companys ?

R.- No m´entengueren,, és clar. Això només es pot entendre des de la lògica de l´Evangeli i ells encara no hi haviene entrat en aquesta lògica. Una d´aquestes amigues que llavors no m´entengué, passats deu anys i després de donar moltes voltes pel món, també ella optà per la vida contemplativa.

P.- On va realitzar el noviciat, durant quan de temps i en què consisteix ?

R.- En aquest mateix monestir de Maó. Després de quatre anys d´aspirantat, nou mesos de postulat; vaig començar l´anys de noviciat. Aquestes diferents etapes de formació tenen la finalitat d´anar discernint les aptituds de la candidata per a la Vida Religiosa Contemplativa i de preparar-la progresivament a viure la vocació amb responsabilitat i maduresa.

P.- Quan fa els vots i rep els hàbits ?

R.- Després d´aquetes etapes de formació inicial, vaig fer la primera professió religiosa temporal i vaig rebre els hàbits. Passats tres anys, quan entenia 21 d´edat, vaig la professió definitiva, amb els vots de pobresa, castedat i obediència per tota la vida.

P.- A quina comunitat té el primer destí i què en recorda ?

R.- A la vida religiosa monàstica no ens destinen, sinó què, normalment quedem a sa comunitat on hem ingressat com a postulants; ella és la nostre definitiva família o fraternitat.

P.- Quantes germanes són actualment ?

R.- A Maó son cinc monges; però n´hi ha cinc més al monestir que estem fundant a la diòcesi de S. Pedro Sula ( Hondures ). Mentre aquest monestir hondureny np compti amb el nombre suficient de monges natives del país, com per ser erigit canònicament, formant part de la mateixa comunitat; som una sola comunitat en dos llocs ben diferents i distants.

P.- Amb quins medis o finançament, es funda aquest monestir a Hondures i, amb quina finalitat ?

R.- Aquesta fundació, té la finalitat. de implantar la vida Religiosa Contemplativa a una Diòcesi que encara no comptava amb cap monestir. Està finaciada amb aportacions d´entitats eclesials, especialment de Espanya i Alemanya; però també amb donatius de particulars. El mateix bisbe de S. Pedro Sula – que és el qui sol.licità la fundació ., aconseguí que alguns empresaris de Hondures aportessin material de construcció.

P.- Com es desenvolupa una jornada dins la comunitat ?

R.- Des de les sis del matí, fins a les deu de la nit, anem alternant estones de pregària, treball i estudi, en ambient de família.

P.- Dins una societat, on tot se valora per la seva utilitat, me sembla que la gent del carrer no veuen o no tenen clar, amb què son útils les religioses de clausura. Què aporten votès a la societat ?

R.- Pot ser no ens entenguin massa, però ens respecten; i això sembla indicar que alguna cosa intueixen: De totes maneres, precisament en aquesta societat, que cultiva tan poc la dimensió transcendent de la persona, es fa més necessària qua mai la presencia dels contemplatius, per a recordar, d´una manera permanent, quina és la dimensió més profunda i definitiva de l´èsser humà, i que si no es té en compte s´afavoreix el desequilibri i la infelicitat.

Aquest missatge, és vàlid no només per la societat en general, sinó també per a la mateixa comunitat cristiana de Menorca. Les contemplatives tenim la missió, de donar vida des del cor de l´Església, des de la pregària, l´acollida, la gratuïtat, la senzillesa... Hem de ser com espais verds, que oxigenen l´ambinet.

P.- Que reben vostès de la societat ?

R.- No es porta malament amb nosaltres, la societat. Sabent aprofitar tot allò de bo que te i renunciar a tot allò que deshumanitza Des del monestir ens poden sostreure fàcilment als seus efectes negatius. El que si repercuteix negativament en els monestirs és la dificultat que tenen els joves d´avui en dia de pregar i deixar-se interpel.lar profundament per la Paraula de Déu, per Jesucrist. La societat actual. – tan estressada i materialista _-, no afavoreix gens ni mica el desvtel.lament de la vocació a la Vida religiosa i Contemplativa. Així és com manquen noves generacions en els monestirs i perilla la seva continuïtat. Actualment, la majoria de les vocacions qua van sorgint, provenen d´ambient universitaris, on joves cristians s´agrupes per a cultivar la seva formació religiosa i a la pregària; però son relativament pocs els monestirs que es beneficien de aquestes noves vocacions

P.- Quin contacte tenen amb l´exterior... TV / Radio / Internet / Premsa ?

R.- En quant a la televisió, només mirem algun programa religiós o cultural. De radio, no en tenim ni en volem. Les noticies locals i nacionals, les sabem pel Diari Menorca i altres publicacions. Per a la informació internacional, ens fiem més del testimoni dels missioners, escampats arreu del món; que dels periodistes, i per això, rebem moltes revistes de missioners. L´internet l´emprem especialment, per a comunicar-nos amb familiars, amics i monestirs.

P.- Sor Rosario: Un valor que destacaria ?

R.- La humilitat o el viure conforme a la veritat del nostre Ésser és a dir, segons la voluntat de Déu. Perquè la voluntat de Déu no és per l´home una llei imposada des de fora, que obliga, sinó la mesura intrínseca de la naturalesa, una mesura que està inscrita en ell i el fa imatge de Déu, i així lliure.

P.- Un llibre...

R.- La Bíblia i, molt especialment, l´Evangeli.

P.- El secret de la felicitat...

R.- Conèixer l´amor que Déu ens ha manifestat en Criat i creure en ell.

Toni Olives