LA DARRERA FERRERIA DE MAÓ

Com faig amb molta freqüència, havia recorregut es port de bon matí, de Cala Figuera fins a Sa Colàrsega, per pujar desprès per Sa Costa de Cas Ferrers. En passar per davant sa ferreria Olmos, vaig sentir es retruny des mall rebatent damunt s´enclusa. Me vaig quedar aturat. Aquell renou, no l´havía sentit des de la meva infància.

Vaig entrar donant es bon dia i, la imatge que vaig veure me remetia a molts anys enrera, quan ses ferreries, no donaven abast. En Paco Olmos, estava devora sa fornal encesa, i amb un ferro ben vermell, li estava donat forma damunt s´enclusa.

Mentre en Paco estava concentrat, modelant aquell ferro i amb el permís d´en Vicent el seu germà, faig fer algunes fotos per el record. En veure que estava tan interessat amb les eines i el ferro forjat que hi havia dins la ferreria, els germans Olmos es prestaren a dar-me tota la informació que volgués. Així que vaig maldar de prendre bona nota.

El passat mes d´octubre, la ferreria Olmos va complir 100 anys d´existència. En Paco i en Vicent en son la tercera generació. La ferreria la va fundà el seu avi Vicent l´any 1909, desprès va passar a mans del seu pare, per amb els anys continuar, amb els avui coneguts germans Olmos. Un ferreria que, desprès de passar per tres generacions, dins dos a tres anys, tancarà les portes, per falta de seguidors en l´ofici.

Si be és cert que el treball que feien anys enrera, s´ha acabat com: ferrar les bèsties de càrrega, que empraven per estirar els carros i carretons i per llaura sa terra. Així com fer rrelles i càvecs, fer acerons nous, arengar les eines pròpies d´aquella època, que s´empraven en el camp. També és cert que, treballar el ferro a la fornal, és l´art del ferro forjat, amb el que avui hi ha un munt de possibilitats com fer passamàs, reixats, barreres... Un art sembla ser, que està condemnat a desaparèixer.

Avui ja no es fan rrelles, ni càvecs, el camp s´ha mecanitzat i les eines son unes altres. Però això no deixa de que, l´art del ferro forjat podria continuar, donat al forjat a unes altres alternatives, però que per falta de candidats a l´ofici, acabarà per desaparèixer.

Quan tanquin els germans Olmos, tancarà la darrera ferreria de Maó. Un ferreria centenària que quan la contemples amb detall, és com un museu on hi trobes tot tipus de motlles, estenalles, malls i masses per rebatre el ferro. Encluses i, sobre tot sa fornal que com quant va començar 100 anys enrera funciona en carbó de pedra, l´element que permet escalfar i posar el ferro vermell, per donar-li al forma que es pretén.

Quan sa jubilin els dos darrers ferrers de Maó, - en Paco i en Vicent -, tot un mon relacionat amb el camp menorquí d´anys enrera, segurament quedarà oblidat, degut a que ja no se li dona cap valor.

Per la ubicació que te la ferreria, dins l´entorn del Museu de Menorca, just dalt les escales dels Horts de Frares. Estaria be recuperar aquesta ferreria com museu, perquè els més joves, - generacions futures -, poguessin conèixer i valorar un poc més, el passat d´un ofici que ha tingut molt que veure, amb la pagesia de Menorca.

També podria ser una oferta més per els turistes, que avegades no sabem prou be que ensenyar-lis. Estaria be, que les nostres institucions insulars, es preocupessin, per no deixar perdre aquest patrimonis laborals i culturals i alguns que ja s´han perdut poder recuperar-los.

A els joves, dir-los que encara hi son a temps a aprendre l´art del ferro forjat. Els germans Olmos, segur que estarien encantats, de veure joves interessats, per salvar una professió que s´estingeig.

Si no sabeu que heu de fer i teniu curiositat. Els germans Olmos encara tenen obert i els encantarà ensenyar-vos sa ferreria.

Toni Olives Camps