Davant la sala del tresor del temple, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué un viuda pobre que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i el digué: “Us dic en tota veritat, que aquesta viuda pobre és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per viure, ha donat tot el que tenia”. ( Mc 12,41-44).
Viure en la abundància te el perill, de que ens oblidem dels qui viuen en l´estretor. Buscar els primers llocs i el prestigi, du a sentir-nos superiors als altres, avegades a trepijar-los.
Avui la viuda pobre, ens dona una lliçó, comparteix tot el que te amb els altres.
Avui en plena crisis social si tots compartíssim el que tenim, hi hauria més igualtat, viuríem amb més pau interior, tots seriem com germans.
Toni Olives
Més que compartir, cal buidar-se. Deixar d'esser tu per ser dels altres. Àngels
ResponderEliminar