EL MEU NADAL: EL SEU NADAL...

Els carrers estan adornats amb bombetes, enlluernant de manera més intensa i diferent. Els aparadors de les botigues guarnits de regals i de torrons, tots son símbols que ens conviden a celebrar i viure el Nadal.

Nadal és per mi i te, tot un sentit de ple simbolisme cristià un sentit de festa familiar per celebrar-la tots plegats, per compartir sobre tot el nostre amor mutu. El pessebre, la Missa des Gall, la felicitació als amics...Un Nadal aquest any una mica més auster degut a la crisi i que per a uns ho serà més que per uns altres; que son aquells qui el celebraran amb una austeritat forçada.

Per altres tindrà un sentit més comercial, intentant treu-re´n el màxim benefici, tot hi que també pateixen les conseqüències de la cisi i no aconsegueixen els objectius prevists. Però és una data que tots procurem celebrar-la amb goig i il·lusió. El més important però, es poder celebrar aquestes festes dins el caliu de la llar familiar, amb felicitat i alegria, sense ambicionar moltes coses més.

Però ni ha que tindran un Nadal ben diferent i trist, potser fins hi tot dolorós. Penso amb aquelles persones, - famílies -, que estan sense feina i que no es poden guanyar un sou dignament. Que tenen un subsidi miserable o potser ni això, i es troben davant d´un futur insegur. Aquells que estan malalts, sobre tot els qui pateixen malalties greus.

També aquelles dones víctimes de les màfies, que les exploten en la prostitució, trepitjant tota la seva dignitat. O aquells sense sostre, que passen les nits embolcallats amb diaris i cartrons a qualsevol lloc de qualsevol ciutat, amb un estat deplorable, baix les inclemències de l´hivern.

Els immigrants que han deixat el seu país d´origen, i es juguen la vida, a la recerca de la oportunitat d´un món millor... Els del tercer món víctimes de la injustícia; de la mala distribució de bens i, tots aquells marginats a qui la societat benestant els hi hem girat l´esquena...

Els empresonats mancats de llibertat en culpa o no, separats del seus familiars, i de la societat, amb el dubte de si estan rebent un tacte digne com a persones; també els qui pateixen les conseqüències de la lacre de les drogues. Els qui son víctimes de les atrocitats de les guerres i el terrorisme, sense un moment de sosèc. Guerres que en tots de aconseguir la pau, el que fan és fer créixer l´espiral de la l´odi i la violència.

Quan aquest Nadal brindem amb Cava, seria bo recordar, tots aquest exclosos i marginats de la societat, els milers d´éssers humans, que no tindran un tros de pa per dur-se a la boca, - la fam al món -, és la vergonya del s. XXI. Però seguirem xerrant d´avenços científics, de progrés, de noves tecnologies, de l´exploració de l´espai còsmic. L´home ha aconseguit trepitjar la lluna, però no ha estat capaç de aconseguir la pau, de solucionar els problemes de la fam i la igualtat aquí a la nostre terra. Malgrat tot celebrarem Nadal, però quin Nadal i per aquí...?

Quan la humanitat sencera gaudeixi, d´uns mateixos drets i oportunitats. Quan tothom pugui portar un vida mínimament digne; només llavors podrem celebrar Nadal com pertoca. Només llavors podrem dir que de debò és Nadal.

És Nadal i l´hem de celebrar, però pensem de que no ho és per tots igual, i això ens ha de interpel·lar, ens ha de fer ser crítics i reivindicatius, davant tantes injustícies socials, aspirant a que un dia ens considerem tots com iguals i, com a vertaders ciutadans del mon i Nadal ho sigui de debò per a tothom.

Toni Olives Camps