Publicat en el diari Menorca 29.02.2012
JOC DE LA BOLLA
Sempre a la recerca d’aquelles coses que son ben nostres, moltes de les quals en perill d’extinció, me vaig arribar fins es “Juganero de la Bolla de sant Lluís”, únic que me costa que sobreviu al temps amb un bon nombre se jugadors, sa majoria jubilats, que passen es temps de manera ben entretinguda.
Es Joc de la Bolla a Menorca he pogut constatar que es remunta al temps de sa dominació francesa entre els anys 1756-1773, tot i que sembla ser que a Ciutadella, ja es practicava pel 1644. És un joc popular que neix de la pagesia menorquina, -un joc ben nostre-, que es practicava sobre tot de manera molt significativa a la part de llevant de Menorca. Molts “llocs” tenien els seu jugadero i també n’hi havia a ses poblacions. D’aquestes pistes de joc, n’hi havia algunes a Alaior, Maó. A Sant Lluís, en tot el seu contorn, (Binifadet, Biniparrell, Torret, S´Ullestrar...) A Sant Climent he vist funcionar es de cas Tix també i n’hi havia pels “llocs” de tot el contorn. Un joc que va arrelar com a tradició, on competien els equips d’uns “jugaderos” contra altres, però que amb el pas del temps han anat desapareixent. Quan el mateix temps però, s´ha donat entrada a la Petanca joc que no és propi de ca nostra.
Les pistes originals dels “jugadero” eren de sauló i a l’aire lliure, sauló ben piconat, desprès sen feren en soterranis o magatzems. Amb el pas dels anys ses pistes canviaren el sauló per cautxú com es la que esta funcionant a Sant Lluís. Les mides son de 12 m de llargària per 2,5 d’amplària, emmarcada per una vorera de rajoles i fusta. Amb el joc empre un disc pla de cautxú que li diuen el “boll” que és el que es tira al més fora possibles de la pista, per desprès els jugadors anar afinant amb el llançament de les bolles, qui si queda més aprop, que és el qui guanya. Les bolles anys enrere eren de llenya d’ullastre o alzina, avui gaire bé totes son de Guayacán. Tenen un diàmetres de entre 8 i 10,5 cm. No es permet superior...
En el Joc de la Bolla hi ha jugadors de finor, els qui tiren la bolla de manera suau procurant sa situï el màxim d´aprop del boll, el tirador d’arrossegada, un llançament rasant més rapit però amb el mateix objectiu i el tirador de cop o al vol, que mira de allunyar les bolles del contrari, si estan més aprop del boll que les seves.
La veritat és que me vaig passar una estona ben entretingut veient com jugaven, mentrestant vaig poder repassar també un article de Fila d´or “Coses de la terra” amb bona informació del tema, el que m’ha permès fer reviure els records que tenia d´entay de Joc de La Bolla. Joc per el que felicito als santlluisers per conservar-lo esperant no el deixin perdre com a passat a els altres pobles, és més, estaria bé de recuperar-lo i potenciar-lo. Segur que a cada poble hi ha algun soterrani o magatzem que no sempre, algun indret que puguin facilitar els municipis, per recuperar i fer reviscolar aquest joc popular tant nostre. Un joc que tot i molt vinculat als majors, també és ideal per els joves, ja que requereix molta habilitat i un bona dosis de concentració.
En contemplar com un grup de jugadors de la Bolla, manté viva aquesta tradició tan antiga i tan nostre, vaig veure que encara hi ha persones que sa n’adonen, de que mai hem de deixar perdre cap d’aquelles tradicions, que formen part de sa nostra cultura popular menorquina. Si les hem perdudes però, també és cert, que sempre som a temps de recuperar-les de bell nou i conservar-les com un patrimoni ben nostre.
Es Joc de la Bolla a Menorca he pogut constatar que es remunta al temps de sa dominació francesa entre els anys 1756-1773, tot i que sembla ser que a Ciutadella, ja es practicava pel 1644. És un joc popular que neix de la pagesia menorquina, -un joc ben nostre-, que es practicava sobre tot de manera molt significativa a la part de llevant de Menorca. Molts “llocs” tenien els seu jugadero i també n’hi havia a ses poblacions. D’aquestes pistes de joc, n’hi havia algunes a Alaior, Maó. A Sant Lluís, en tot el seu contorn, (Binifadet, Biniparrell, Torret, S´Ullestrar...) A Sant Climent he vist funcionar es de cas Tix també i n’hi havia pels “llocs” de tot el contorn. Un joc que va arrelar com a tradició, on competien els equips d’uns “jugaderos” contra altres, però que amb el pas del temps han anat desapareixent. Quan el mateix temps però, s´ha donat entrada a la Petanca joc que no és propi de ca nostra.
Les pistes originals dels “jugadero” eren de sauló i a l’aire lliure, sauló ben piconat, desprès sen feren en soterranis o magatzems. Amb el pas dels anys ses pistes canviaren el sauló per cautxú com es la que esta funcionant a Sant Lluís. Les mides son de 12 m de llargària per 2,5 d’amplària, emmarcada per una vorera de rajoles i fusta. Amb el joc empre un disc pla de cautxú que li diuen el “boll” que és el que es tira al més fora possibles de la pista, per desprès els jugadors anar afinant amb el llançament de les bolles, qui si queda més aprop, que és el qui guanya. Les bolles anys enrere eren de llenya d’ullastre o alzina, avui gaire bé totes son de Guayacán. Tenen un diàmetres de entre 8 i 10,5 cm. No es permet superior...
En el Joc de la Bolla hi ha jugadors de finor, els qui tiren la bolla de manera suau procurant sa situï el màxim d´aprop del boll, el tirador d’arrossegada, un llançament rasant més rapit però amb el mateix objectiu i el tirador de cop o al vol, que mira de allunyar les bolles del contrari, si estan més aprop del boll que les seves.
La veritat és que me vaig passar una estona ben entretingut veient com jugaven, mentrestant vaig poder repassar també un article de Fila d´or “Coses de la terra” amb bona informació del tema, el que m’ha permès fer reviure els records que tenia d´entay de Joc de La Bolla. Joc per el que felicito als santlluisers per conservar-lo esperant no el deixin perdre com a passat a els altres pobles, és més, estaria bé de recuperar-lo i potenciar-lo. Segur que a cada poble hi ha algun soterrani o magatzem que no sempre, algun indret que puguin facilitar els municipis, per recuperar i fer reviscolar aquest joc popular tant nostre. Un joc que tot i molt vinculat als majors, també és ideal per els joves, ja que requereix molta habilitat i un bona dosis de concentració.
En contemplar com un grup de jugadors de la Bolla, manté viva aquesta tradició tan antiga i tan nostre, vaig veure que encara hi ha persones que sa n’adonen, de que mai hem de deixar perdre cap d’aquelles tradicions, que formen part de sa nostra cultura popular menorquina. Si les hem perdudes però, també és cert, que sempre som a temps de recuperar-les de bell nou i conservar-les com un patrimoni ben nostre.
Toni Olives Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario