Publicat en el diari Menorca 19.3.2012
FER LLATA: L’ART DE TREBALAR L´ESPART
Fer llata o llatra com també se li diu, és una tradició ben antiga a Menorca i que feien la majoria de pagesos anys enrere i que amb el temps se va anar perdent. La llata consisteix en fer llargues trenes amb brins d’espart, de certa amplada, amb les que es dona forma cosint, a diversos estris relacionats amb les feines del camp, així com demble avui en dia objectes decoratius. Sí, perquè encara avui, hi ha qualcú que treballa l’espart com és en Joan Pons de Sant Climent, -més conegut com en Joan de Santa Ponça-, que encara es dedica a fer llata i a més a més també ensenya a fer-ne.
Amb en Joan de Santa Ponça m’hi vaig trobar al Centre de Persones Majors des Camí des Castell, on de manera desinteressada i des de fa dos anys ensenya aquest art de treballar l’espart a tothom qui ho vulgui aprendre, enguany te un grup de set persones, que tenen la seva habilitat en fer ses seves pròpies creacions, sempre supervisats per en Joan.
En Joan avui jubilat, diu que va aprendre a fer llata quan tenia deu a dotze anys, del mestre en “Biel des Lloc de Facer” el seu avi, i sempre hi ha dedicat temps a aquest treball manual que diu voldria no es perdés. El problema és que no hi ha joves que l’aprenguin, potser perque deconeixen aquesta posibilitat de treballar l’espart. Un treball artesà del que se li podria treure un profit com de qualsevol altre.
Anys enrere amb l’espart feien senalles d’enclotar, que servien per donar la palla al bestiar, treure els fems dels estables, o omplir de “rebles” pedreny per fer les parets seques o aixecar enderrosalls. Es feien les sàrries i beaces per transportar material a l’esquenà de les bísties. Sembradores – unes senalles grosses que portaven penjades a l’espatlla per sembrat els cereals, cucales per ses bísties el temps de batre; estores, sarrions per dur les xerres de llet a la lleteria amb la bicicleta, senalles per anar a pescar etc.
Els mateixos pagesos tenien esparteres que les cuidaven, cavaven i netejaven de males herbes com una planta més del cultiu del “lloc” que explotaven. Avui en dia segons en Joan, es poden trobar restes d’esparteres a Biniadris, Sant Climent i per Son Bou, però s´espart que ell empre el porten de la Península ja sec i preparat per treballar-lo. Antigament quan els pagesos el sembraven, el collien per Sant Miquel, dins el mes de setembre i el posaven a secar al sol, per desprès fer manats i guardar-lo.
En Joan continua fent senalles, sobre tot d’aquestes de tapadora per anar a pescar, estores estris per a guardar roba, així com també qualsevol creació, de caire més decoratiu, he vist mampares de llums de peu, capells, rellotges, cistelles per posar es pa... A més a més, amb sa llata es folren bòtils i garrafes de vidre que els donar un to antic i decoratiu. Vaig passar una estona seguint com evolucionaven aquell grupet en que hi participen dones hi homes, - sí, les dones també saben fer llata”, un grupet ben entusiasmat en veure el que son capaces a fer i de que mai és massa tard per aprendre coses noves i, sobre tot, si aquestes son coses tant propis de ca nostra. El que seria interessant és oferir la possibilitat de aprendre aquest art de treballar l’espart a els joves, com una activitat més de treball manual extra escolar, que segur entusiasmaria a més d’un.
Toni Olives Camps
Amb en Joan de Santa Ponça m’hi vaig trobar al Centre de Persones Majors des Camí des Castell, on de manera desinteressada i des de fa dos anys ensenya aquest art de treballar l’espart a tothom qui ho vulgui aprendre, enguany te un grup de set persones, que tenen la seva habilitat en fer ses seves pròpies creacions, sempre supervisats per en Joan.
En Joan avui jubilat, diu que va aprendre a fer llata quan tenia deu a dotze anys, del mestre en “Biel des Lloc de Facer” el seu avi, i sempre hi ha dedicat temps a aquest treball manual que diu voldria no es perdés. El problema és que no hi ha joves que l’aprenguin, potser perque deconeixen aquesta posibilitat de treballar l’espart. Un treball artesà del que se li podria treure un profit com de qualsevol altre.
Anys enrere amb l’espart feien senalles d’enclotar, que servien per donar la palla al bestiar, treure els fems dels estables, o omplir de “rebles” pedreny per fer les parets seques o aixecar enderrosalls. Es feien les sàrries i beaces per transportar material a l’esquenà de les bísties. Sembradores – unes senalles grosses que portaven penjades a l’espatlla per sembrat els cereals, cucales per ses bísties el temps de batre; estores, sarrions per dur les xerres de llet a la lleteria amb la bicicleta, senalles per anar a pescar etc.
Els mateixos pagesos tenien esparteres que les cuidaven, cavaven i netejaven de males herbes com una planta més del cultiu del “lloc” que explotaven. Avui en dia segons en Joan, es poden trobar restes d’esparteres a Biniadris, Sant Climent i per Son Bou, però s´espart que ell empre el porten de la Península ja sec i preparat per treballar-lo. Antigament quan els pagesos el sembraven, el collien per Sant Miquel, dins el mes de setembre i el posaven a secar al sol, per desprès fer manats i guardar-lo.
En Joan continua fent senalles, sobre tot d’aquestes de tapadora per anar a pescar, estores estris per a guardar roba, així com també qualsevol creació, de caire més decoratiu, he vist mampares de llums de peu, capells, rellotges, cistelles per posar es pa... A més a més, amb sa llata es folren bòtils i garrafes de vidre que els donar un to antic i decoratiu. Vaig passar una estona seguint com evolucionaven aquell grupet en que hi participen dones hi homes, - sí, les dones també saben fer llata”, un grupet ben entusiasmat en veure el que son capaces a fer i de que mai és massa tard per aprendre coses noves i, sobre tot, si aquestes son coses tant propis de ca nostra. El que seria interessant és oferir la possibilitat de aprendre aquest art de treballar l’espart a els joves, com una activitat més de treball manual extra escolar, que segur entusiasmaria a més d’un.
Toni Olives Camps
No hay comentarios:
Publicar un comentario