Ens adonem perquè es evident, que les nostres esglésies s´estan buidant. Ens hi quedem els qui tenim la clespa pelada o els cabells blancs, fet que ens hauria de preocupar de debò. Perquè serà que potser, no hem sabut donar raó ni resposta de la nostre fe. No hem estat testimonis eficients, per transmetre la nostre fe amb obres.
Ens hauríem de demanar, si som cristians de nom o de fets, actius o passius; de portes endins o de portes a fora... Perquè és possible, que celebrem la nostre religiositat en privat, dins les nostres esglésies i, al carrer, no sapiguem transmetre allò en que creiem i celebrem.
Els diumenges anem a missa, i procurem tenir cura de les nostres celebracions, preparem la litúrgia, els cants, les lectures, l´ambientació i, és necessari i esta be de fer-ho. Però la litúrgia del diumenge no s´acaba en acabar la missa, sinó que continua, - ha de continuar -, al carrer, a casa nostre, al lloc de feina, enmig de la societat... Allà on hi ha un cristià, s´hauría de notar; ses vibracions haurien de ser contagioses. S´hauría de notar vivint els valors de l´Evangeli, seguint les petjades de Jesús, fent cas de seu missatge.
“ Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Vosaltres sou la llum del món, no es pot amagar un poble d´alt una muntanya “.
(Mt 5,13-14).
Serà idò que la sal que aportem ha perdut el gust? o potser la nostre sal és “lihgt” i la llum? potser li hem de posar un poc d´oli i no deixar que s´apagui del tot.
Celebrem i visquem la nostre fe, posant llum i sal a la vida, presents dins la societat, essent cristians en nom i llinatges.
Toni Olives
No hay comentarios:
Publicar un comentario