“Existia el qui és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món que li deu la existència, però el món no l´ha reconegut.”(Jn 1,9-10).
Un versicle de l´Evangeli de Joan per passar balanç d´un any que s´ha acabat i per començar-ne un altre. “Però el món no l´ha reconegut.” El gran error de l´home és que ha girat l´esquena a Déu, que a volgut prescindir d´ell, creient-se autosuficient, i així va perdut i sense rumb per la vida, abusant i maltractant l´entorn que el rodeja.
El lema que ha escollit el Papa Benet XVI en motiu de la jornada per la pa: “Si vols promoure la Pau, protegeix la creació”, en hauria de ajudar a reflexionar, i a de sentir-nos tots responsable de la situació del nostre planeta, i de la Pau en el món.
Hem de prendre consciència de que estem incidint i atemptant negativament en el nostre medi ambient, contra les persones. Estem contaminant l´aire, el mar, els rius, els aquifers d´aigua potable. Estem abusant i esgotant els recursos naturals, estem atemptant contra la mateixa vida des del moment del seu inici. La naturalesa es rebel·la i ens troben amenaçats per el calentament de la terra i el canvi climàtic. Però així i tot continuem comportant-nos de manera irresponsable, sense preocupar-nos de quin món deixarem als nostres predecessors.
En començar un nou any, seria bo ens proposéssim fer un petit gest cada dia, per ajudar a millorar el nostre habitat, el nostre planeta; col·laborant a que la nostre relació amb l´entorn i la pau al mon siguin possibles. Tot podem aportar qualque cosa, estalviar energia, no embrutar la ciutat, evitar emprar les bosses de plàstic, emprar menys el cotxe, controlar el consum d´aigua...
També tenim molt que fer amb els qui convivim. Jesús ens va deixar un missatge fantàstic: “Estima els altres com a tu mateix.”. Però dona la impressió de que la nostre auto estima és molt baixa, per com es el nostre comportament. Haurem de demostrar en fets que ens estimem i estimem... Quan xerrem de pau, pensem en absència de gerres, però hem de mirar més a prop, dins les nostres famílies, dins el nostre barri, la relació amb el veïnat. Violència de gènere, robatoris, danys als bens aliens.
Que poden fer o que podem aportaren pro de la Pau... els nostres petits gest de cada dia: una apretada de mans, una abraçada, un somriure, una besada; perdonar i saber demanar perdó; regalar una flor, plantar un arbre. La pau comença allà on comença i neix la vida, estimant-la en tots de rebutjar-la, allà on hi ha mort, no hi ha pau. La pau comença en i dins noltros mateixos, si estem en pau, contagiarem pau i això ho podem fer en les petites coses de cada dia, amb aquelles que només depenem de nosaltres.
“Si sapigués que demà s´acaba el món, jo avui, encara plantaria un arbre.”
(Martin Luther King). Potser ens convé viure, com si cada demà fos el darrer, i la nostre vida seria diferent en be nostre i dels altres. I ben segur, gaudiríem d´un món millor, on la Pau fos una realitat.
Toni Olives Camps
Article publicat en el Diari Menorca 5/1/2010
ResponderEliminar