jueves, 24 de noviembre de 2011

Parlem...


EL DIÀLEG: EL MILLOR REMEI
“Hablando se dicen a veces palabras de las que a veces uno se arrepiente, porque se dicen en un momento de arrebato o de mal humor, y la verdad es otra cosa, que a veces no se dice nunca” (Maria Mayoral) Bajo el magnolio.
No hi posem cap dubte, el diàleg és el millor remei per evitar mal entesos i conflictes, per reconciliar-nos o signar acords de Pau... Per entaular i mantenir però un bon diàleg, ens cal primer tenir i exercitar, la faculta de sabre escoltar. Escoltar és un art que ens cal desenvolupar i cultivar, si no sabem escoltar, difícilment podem mantenir un diàleg. Si ens observem un dinar d’un convit de noces per posar un exemple, on coincidim moltes persones, ens adonarem compte, que es produeix tal xerrameca i giri gai, degut a converses creuades en una mateixa taula, en que gaire be un acaba cridant, en lloc d’entaular un diàleg.
Saber escoltar és important, és un art que ens cal aprendre, si volem mantenir una conversació fluida i respectuosa. En una conversa, ens anirà bé primer escoltar, respectar el torn de paraula i, intervenir quan ens toqui el torn o en el moment oportú, sense interrompre els nostre interlocutor.
Quan plantejo el diàleg com a millor remei, és que crec de debò que ho és o, ho podria ser, en la major part de conflictes las que buscar solució. Perquè tants conflictes armats i guerres? Perquè tants conflictes de parella i separacions matrimonials? Perquè conflictes d’herències? Conflictes entre pares i fills? Entre alumnes i professors? Entre empresaris i obrers? El diàleg! El diàleg respectuós, compromès, coherent, on als interlocutors s’escoltin, enraonin i reflexionin.
No vulguem entaular un diàleg pretenent estar en posició de la veritat absoluta . No vulguem entaula un diàleg quan estem nerviosos o en tensió o de mal humor. En aquestes situacions anímiques, millor deixar el diàleg per el dia següent, quan ens trobem relaxats i receptius i acabo amb unes paraules d’un gran poeta: Tu verdad no; la verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya gardatela: (Antoni Machado)

Toni Olives Camps

No hay comentarios:

Publicar un comentario